L’oci nocturn està al límit, amb les discoteques i la majoria de bars nocturns tancats perquè les últimes restriccions horàries per la Covid no deixen marge per al seu negoci. El sector ha mantingut una reunió amb Salut aquest dilluns i, segons les entitats participants, la Federació Catalana de Locals Nocturns (Fecalon) i Fecasarm, el Departament els ha posat com a condició per reobrir que les UCIs tinguin només 100 pacients amb Covid. Actualment n’hi ha 321. Altres fonts del sector consultades per EL MÓN asseguren que s’espera que l’obertura pugui ser el 15 d’octubre. “Aquesta obertura dependrà de l’evolució de la pandèmia i l’afectació assistencial i es compromet a continuar treballant conjuntament”, ha dit Salut en un breu comunicat.
El 21 de juny passat, amb un risc de rebrot de Covid més elevat (222) que l’actual (111) i una incidència acumulada a 7 dies menor (93 casos versus els 60 per cada 100.000 habitants d’ara), el Govern va permetre que l’oci nocturn obrís de nou les portes després de mesos d’estricte tancament. Ho feia, això sí, amb unes mesures de seguretat obligatòries: un aforament reduït, ús de mascareta i horari limitat fins a les 03.30 hores. L’alegria va durar dues setmanes.
En paral·lel a la reobertura van esclatar els contagis relacionats amb viatges de final de curs a les Balears, la variant Delta va acabar d’estendre’s per tot el país amb el seu potencial infecciós multiplicat i els casos van explotar de forma exponencial donant lloc a la cinquena onada de la pandèmia de Covid-19. Els CAPs es van saturar i el Govern va decidir deixar de fer proves als contactes estrets amb la recomanació de quedar-se deu dies confinats a casa.
Si aquella reobertura es va justificar per la necessitat de donar aire a un sector econòmic arrasat i també al jovent —que és el grup que acumula una factura en salut mental més elevada, com ho demostra el fet que s’hagin multiplicat les temptatives de suïcidi en els darrers mesos—, el tancament actual es defensa per la necessitat de donar més aire als sanitaris.
El Govern insisteix que no pensa cedir davant la patronal de l‘oci nocturn després de l’experiència de cinc onades, però són moltes les pressions damunt la seva taula, pel fet que no hi hagi contrapartides per al sector i perquè tampoc s’han ideat alternatives perquè els joves puguin socialitzar. Els darrers esdeveniments a Llinars del Vallès, on el cap de setmana els Mossos d’Esquadra van haver d’intervenir en una cursa de cotxes il·legal, i els botellots que es reprodueixen constantment, han generat malestar també en sindicats policials.
El secretari general del sindicat de Mossos Sepol, Pere García, aprofita els fets de Llinars per posar de manifest que a Catalunya no hi ha un problema policial sinó de “consciència social”. En declaracions a EL MÓN, García recorda que la cinquena onada continua vigent i que tot i així en el macrobotellot intervingut dissabte “les mesures sanitàries brillaven per la seva absència”. Aquest sindicat creu que s’ha d’apel·lar a la responsabilitat social de la ciutadania i que la policia intervé per restablir l’ordre públic i “la normal convivència ciutadana”.
Des d’aquest sindicat policial consideren que ha crescut l’agressivitat contra la policia i demanen al Govern que desenvolupi la llei catalana de l’espai públic que defineixi definitivament els drets i deures de les persones en aquest àmbit. La proliferació de botellots o esdeveniments com el de dissabte a Llinars generen un altre problema a la policia pel que fa a la planificació de dispositius perquè la majoria es convoquen per les xarxes socials o Whatsapp, cosa que dificulta el monitoreig. “Si la reobertura de l’oci nocturn ha de servir per estalviar-nos fets com aquests esdeveniments ens posicionaríem a favor”, remarca García.
La factura en salut mental
Més enllà de les qüestions d’ordre públic, els problemes generats pel tancament de l’oci nocturn generen també inquietud en el camp de la psicologia pels efectes que es veuen en adolescents i joves. Roger Ballescà, coordinador del Comitè d’infància i adolescència del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya, ha defensat en declaracions a EL MÓN que “l’oci en general no és un caprici, és una necessitat, un element de distensió molt important i de relació amb els altres”. És per això que la negativa del Govern sense pensar alternatives preocupa també als professionals d’aquest vessant. “L’oci ens ajuda a regular tensions que acumulem de la vida diària i ens permet entrar en relació amb la resta”, comenta Ballescà.
Aquesta funció de l’oci, subratlla Ballescà, “és important en qualsevol etapa de la vida, però encara més durant la joventut perquè bona part de les relacions amb els altres es vehicula a través del grup d’iguals”. Les raons sanitàries són importants, però des del punt de vista de la psicologia els espais de socialització també cal reivindicar-los: “L’oci és imprescindible, hi ha una relació molt directa entre la restricció dels distensors socials amb l’acumulació de tensions personals i socials, les persones ho expressen a través de problemes psicopatològics i a nivell social probablement amb coses com les que van passar l’altre dia a Llinars”. Ballescà reitera que “estem en una època de més tensió acumulada amb els elements de distensió social coartats”.
Des d’aquest punt de vista, Ballescà creu que el Govern falla si tanca l’oci nocturn i no es proposen alternatives als problemes que això pot generar. “Quan restringim una activitat com aquesta es genera un altre tipus de problema; des del Col·legi no posem en dubte les mesures sanitàries, però cal fer un bon càlcul de les conseqüències emocionals i socials de les restriccions i cal intentar vehicular o establir altres canals pels quals el jovent pugui donar sortida a aquestes necessitats”.
El psicòleg lamenta que hi ha una tendència a “frivolitzar l’oci, com si fos un caprici —dins d’un àmbit capitalista es tendeix a pensar que la única cosa que s’ha de fer és treballar— i no és cert”. Perquè una persona rendeixi correctament “ha de de descansar i això té molt a veure amb l’oci”, insisteix Ballescà. Des del Col·legi de Psicologia s’adverteix que ara es podria estar generant una nova onada “d’estigmatització dels adolescents i joves”, un fet que, apunta el psicòleg, “és totalment injust i perjudicial perquè aconsegueixes l’efecte contrari”.
Recurs de la patronal i reunió infructuosa amb Salut
Mentrestant, la patronal de l’oci nocturn, Fecasarm, ha interposat un recurs aquest dilluns contra la decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) la setmana passada de no suspendre la limitació horària de l’oci nocturn i mantenir el tancament a dos quarts d’una de la matinada. La patronal havia sol·licitat que els establiments a l’aire lliure poguessin tancar a dos quarts de quatre de la matinada i els bars i restaurants a dos quarts de dues del migdia. Segons Fecasarm, la Generalitat no ha justificat els motius científics per continuar amb les limitacions.
En declarcions a EL MÓN, el secretari general de la patronal de l’oci Fecasarm, Joaquim Boadas, ha dit que ha sortit decebut de la reunió que ha mantingut aquest dilluns amb Salut. “L’esperança és nul·la i no hi ha cap novetat”, ha manifestat. Fonts del Departament de Salut han assegurat a aquest diari que la trobada que s’ha fet és en le marc de les “reunions periòdiques” que es fan amb tots els sectors afectats per la pandèmia.
