Pol Cabutí Borrell (Barcelona, 10 de juliol de 1992) és alcalde de Sant Feliu de Codines des del 2023. Malgrat haver nascut a Barcelona, Cabutí estiuejava sovint a la localitat vallesana i el 2015 va prendre la decisió d’anar a viure a Sant Feliu. Abans d’arribar a l’alcaldia codinenca, Cabutí ha exercit d’enginyer industrial, director de lleure, tècnic d’esport, bomber, professor de matemàtiques i ciències; i també ha destacat per la seva militància en l’àmbit independentista, ja que és membre de la junta de l’Assemblea Nacional Catalana local i representant del Vallès Oriental al Secretariat Nacional de l’ANC. Al capdavant de l’Ajuntament ha hagut d’afrontar la crisi provocada per la sequera i va demanar a l’Agència Catalana de l’Aigua, per iniciativa pròpia, entrar en emergència per sequera, un fet pel qual el municipi va tornar-se mediàtic. I encara ara estan en el mateix estadi.
Una de les seves batalles és deixar constància que el fet que demanessin entrar en emergència no vol dir que fos ‘voluntari’…
És que a vegades s’ha publicat que Sant Feliu de Codines havia entrat “voluntàriament” en emergència. I de voluntari no en té res. Tant de bo no haguéssim hagut d’entrar mai en emergència per sequera. Fer la sol·licitud d’entrar en emergència a l’ACA és perquè tinguin més informació de quina és la realitat de Sant Feliu i puguin prendre decisions. Si l’ACA té constància que Sant Feliu està en emergència des de fa un any, quan nosaltres fem la sol·licitud de connexió a l’Ens d’Abastament d’Aigua Ter-Llobregat (ATL) entenem que un municipi que està en emergència té prioritat davant d’un municipi que no hi està. Si serveix d’alguna cosa, és precisament per a això, per conèixer la realitat del territori.
Jo puc dir al ciutadà que no pot omplir una piscina perquè això està regulat per un estat d’emergència i els usos d’aigua en l’estat d’emergència estan regulats per l’ACA. Això em dona molta cobertura a l’hora de donar explicacions, no me les he d’inventar jo des de l’Ajuntament. Tots els municipis que actualment estan portant aigua de forma continuada amb camions cisterna són municipis que estan en emergència. Encara que per la seva conca hidrogràfica estiguin en alerta.
Què els va dur a demanar a l’Agència Catalana de l’Aigua d’entrar en emergència?
Ho vam sol·licitar perquè era l’estat que representava millor la realitat que vivíem al municipi. Des de l’estiu del 2023 havíem de portar aigua amb camió cisterna. Era una situació que en lloc de millorar anava empitjorant, fins al punt més crític que va ser el febrer del 2024, quan vam estar portant 10 camions cisterna al dia i va ser quan vam fer la sol·licitud. La realitat de Sant Feliu de Codines és que no estem connectats a l’ATL. Som el primer municipi venint des de Barcelona que no està connectat en aquest eix de la C-59 i que, per tant, només ens abastim amb recursos propis, que ja no eren suficients. Per això havíem de portar aigua amb camions externs.
Sempre explico que Barcelona i tota l’àrea metropolitana van entrar en emergència abans d’haver de portar aigua amb vaixells. El nostre equivalent a portar aigua amb vaixells era portar aigua amb camions cisterna. I des del moment en què no tenim prou recursos propis i hem de portar aigua amb camions cisterna, la realitat és estar en emergència. Era el més lògic perquè l’ACA tingués constància de la realitat crítica que vivíem al municipi.
Els seus recursos propis d’on provenen?
Els recursos de Sant Feliu venen de cinc captacions, quatre pous i una mina. D’aquestes cinc captacions, a l’estiu del 2022 se’ns esgota la primera, la mina de Llobateres, i després un dels altres pous, el 2023. En aquest moment ens quedem només amb tres de les cinc captacions que teníem i és el moment de portar aigua en camions cisterna. El que vam fer d’entrada, també des de l’estiu del 2023, va ser engegar la construcció d’un nou pou i la previsió és posar-lo en marxa aquesta primera meitat d’any del 2025.
Des de l’ACA quina va ser la resposta quan veu que es va presentar la sol·licitud?
L’ACA et demana totes les dades, tota l’evolució de rendiments de les captacions pròpies i quan això queda justificat doncs ho posen sobre la taula. A vegades es veu com si t’estiguessis posant bastons a les rodes, sobretot perquè els municipis que han tingut sempre l’aigua garantida perquè estan connectats a l’ATL veuen amb recança el fet d’entrar en emergència i que els limitin el consum, fins i tot amb amenaces de sancions. Els 200 litres per dia i persona com a topall no és que sigui una limitació per imposició de l’estat d’emergència. Som els primers interessats a tenir dotacions més baixes que això perquè no tenim més aigua que aquesta.
A Sant Feliu tenir l’aigua amb recursos propis fa que hi hagi una consciència molt clara i al final nosaltres estalviem aigua no perquè ningú ens estigui amenaçant, perquè l’ACA ens estigui posant un límit o ens estigui amenaçant amb una sanció, sinó perquè som conscients dels nostres recursos, i de com els hem de gestionar per continuar tenint aigua a la xarxa, per beure, que és al final la necessitat més bàsica.
Com va ser comunicar-ho al ple de l’Ajuntament?
Nosaltres sempre vam fer de l’aigua un tema de poble, amb consens, i abans de fer la sol·licitud ho vam portar al ple d’Ajuntament, on va haver-hi unanimitat. L’emergència de Sant Feliu, l’ACA l’acaba declarant l’abril del 2024, però feia gairebé un any o nou mesos estàvem portant aigua en camions cisterna. És a dir, l’escenari d’emergència ja feia mesos que hi era, però la declaració va coincidir en el moment quan entrava tota l’àrea metropolitana en emergència. Llavors la comunicació va ser simplement sumar-nos a la que ja s’estava fent a tota l’àrea metropolitana i això ens va ajudar molt.
A l’hora de portar aquests camions cisterna, han tingut ajuda per part de la Generalitat o han hagut d’assumir el cost integrat?
Transportar aigua amb camions cisterna no és sostenible, tampoc econòmicament. I amb això hem comptat amb l’ajuda recurrent de l’Agència Catalana d’Aigua. L’ACA té un topall per a les ajudes i nosaltres aquest topall l’hem superat. Hem gastat molts més diners dels que ens aporta l’ACA, i aquí sí que la Diputació de Barcelona ha respost complementant aquestes ajudes per poder fer front i poder gestionar la sequera i que no hagi condicionat totalment la capacitat del pressupost municipal. Assumir íntegrament el cost dels camions cisterna hauria condemnat totalment el pressupost municipal si en aquesta situació haguéssim hagut de fer front nosaltres.
Com va ser la resposta de la ciutadania davant aquesta crisi?
La ciutadania ha respost molt bé. Estic molt content de com va entendre la realitat de Sant Feliu i vull fer valdre el compromís que van assolir. Vam destinar molts esforços a explicar la situació i a ser molt transparents amb la realitat que hi havia, dient què sortia dels pous cada dia. De fet, la dada diària de quan consumim i quan captem està publicada a la web i l’anem actualitzant cada setmana. La gent pot veure cada dia què hem tret dels pous, què ha consumit la xarxa i què hem hagut de portar en camions cisterna. I, per tant, hi ha molta consciència.
Els camions cisterna passen pel mig del poble, i per tant la gent els veu. I mentre veuen passar camions és molt fàcil que entenguin que han de tancar l’aixeta, que la dutxa ha de durar poc, que no es pot omplir una piscina, que no té cap mena de sentit estar regant una gespa quan el que ens estem jugant és tenir aigua a la xarxa o no tenir-ne. Sí que és cert que quan un estat d’emergència d’aquest s’allarga tant la gent ho normalitza i el que és difícil és trencar aquesta sensació de normalitat que té la gent quan una situació d’aquesta s’eternitza.
Ho recordaran els habitants?
Han canviat hàbits, i això és molt positiu. Perquè d’aquesta consciència de l’aigua alguna cosa quedarà. Tinc l’esperança que alguna cosa quedi i continuarem treballant perquè alguna cosa quedi. Encara que sortim de l’emergència i puguem posar aquest altre pou en marxa, encara que acabem estant connectats a l’ATL a llarg termini, jo penso que a l’ADN dels codinencs i les codinenques hi haurà aquesta consciència d’estalviar aigua perquè recordaran aquests moments.
Treballen per a futures sequeres?
Tant els camions cisterna com ara la construcció d’aquest pou que ens pot fer augmentar les captacions pròpies i allargar la nostra esperança de vida, que amb el tema de l’aigua sabem que té caducitat. La realitat és de canvi climàtic, és de sequeres que cada vegada són més greus i prolongades en el temps, i per tant sabem que la solució a mitjà i llarg termini és estar connectats a l’ATL. Ja es va sol·licitar l’any 2007 a l’ACA, però després es va acabar la sequera, ens vam oblidar d’aquest problema, es va guardar en un calaix i no es va executar.
Si els deures s’haguessin fet, aquesta sequera no l’hauríem viscut amb l’impacte que l’hem viscut o, com a mínim, l’hauríem viscut de forma conjunta amb tots els municipis connectats a l’ATL. Aquesta és la reivindicació. L’ACA ho està avaluant i sabem que no és la solució per a aquesta sequera, però sí que és la solució per a la següent. El meu compromís com a alcalde és que el següent que hagi de gestionar una sequera no es trobi amb els pocs recursos propis per gestionar-la que m’he trobat jo.
Com va ser la relació amb les empreses quan es va decretar l’emergència per sequera?
Al municipi tenim una realitat que fa que el 80% del consum d’aigua del municipi sigui domèstic. Amb la qual cosa la capacitat d’incidència o d’afectació que tenen els consums de les empreses és molt reduït, entre un 10% i un 15%. Nosaltres vam visitar les empreses, sobretot les que tenim al polígon, les que consumeixen més, i els vam demanar que presentessin un pla de reducció de consums d’aigua. El seu compromís amb això va ser total. Totes les empreses que consumien més ens van presentar els seus plans d’estalvi d’aigua. Van respondre bé, i en l’àmbit industrial s’ha notat una reducció del consum.
Alguna empresa ha hagut de sol·licitar ajuda econòmica a l’Ajuntament per pal·liar algun problema generat per la falta d’aigua?
No. Les empreses s’han espavilat, no hem hagut d’obrir cap expedient sancionador per a cap empresa. El que sí que vam fer va ser un canvi de tarifes, perquè els consums industrials tenien una tarifa única sense trams, cosa bastant incomprensible, perquè els habitatges, els ciutadans, que fem servir l’aigua per viure aquests sí que tenien uns trams i si passaves de tants metres cúbics cada cop pagaves més. Ho vam corregir, vam fer uns trams. Al final l’aigua té un cost i aquest cost l’hem de repartir entre tots.
