Catalunya ha viscut un mes de març excepcionalment plujós, la quantitat d’aigua que ha descarregat sobre el territori català ha permès que la situació dels embassaments hagi millorat ostensiblement i que la quantitat d’aigua emmagatzemada s’hagi duplicat en poc més de tres setmanes. El pas de la borrasca Jana va començar a omplir els embassaments, que van guanyar 10 punts i van passar d’estar al 31,1% al 41,1%. Aquesta situació, a més, va veure’s afavorida dies després per l’arribada de la borrasca Martinho, que va acabar d’omplir els embassaments i va canviar la situació hidrològica de Catalunya gairebé de la nit al dia. Malgrat aquestes grans pluges Javier Martín Vide, climatòleg i catedràtic de geografia física de la Universitat de Barcelona (UB) apel·la a no repetir el “cicle hidroil·lògic de l’aigua”, l’adjectiu que ha encunyat per qualificar el fet que “ens oblidem de la sequera com a fenomen climàtic”. “Com ara ha plogut de forma abundant, oblidem la sequera fins que els recursos tornin a baixar i llavors ens tornem a preocupar, és un cicle que anem repetint i no és un cicle hidrològic, és hidroil·lògic“, adverteix en conversa amb El Món.
El psicòleg clínic i psicoanalista Josep María Panés li dona la raó i alerta que aquestes pluges i l’augment de les reserves dels embassaments pot portar-nos a una situació com la que “en ciències socials s’anomena catàstrofe lenta, catàstrofes que van apareixent a poc a poc, com en la metàfora de la granota bullida en un pot d’aigua que es va escalfant a poc a poc, no reacciona i mor bullida “. “Se’n parla, però tots tornem a les coses del dia a dia”, explica Panés.
El perill d’oblidar la sequera
L’augment de les reserves d’aigua ha estat tan destacat aquest mes de març que feia tres anys que no hi havia una quantitat d’aigua embassada com la que es va registrar el passat dijous. El dia 27 de març les reserves de les conques internes es van situar en el 60,4% de la seva capacitat, una xifra que no es veia des del gener del 2022.
Aquest augment de les reserves dels embassaments, de forma tan ràpida (del 30,1% al 60,4%), pot fer que la gent oblidi que Catalunya, en els darrers tres anys, ha patit una sequera excepcional. Martín Vide admet que dona per finalitzada la sequera en referència al període de tres anys en els quals la pluviometria a Catalunya ha estat notablement escassa, però a la vegada assegura que “no significa que el risc que coneixem com a sequera l’oblidem”. El climatòleg alerta que “aquesta sequera ha estat excepcional, no hi havia un referent així des de fa 200 anys i, al mateix temps, s’ha de pensar que la sequera ens tornarà a visitar més d’hora que tard, més encara en una situació de canvi climàtic.”
Sobre aquest perill de l’oblit, Josep Maria Panés explica que “un psicoanalista francès deia que els humans tenim tres passions, amor i odi i la tercera és la ignorància”. “Hi ha aquesta passió per la ignorància, ens costa molt acceptar, mirar cara a cara les coses per a les quals no hi ha solució o que demanen una solució que necessita canvis grans, com passa amb l’emergència climàtica”, afegeix. De fet, el psicòleg destaca que hi ha una tendència, que és “no voler saber, igual que no volíem saber l’abast greu de la sequera, que aquesta pluja tampoc és normal, perquè ens soluciona la sequera”. I destaca que aquestes pluges no són normals com tampoc ho va ser la sequera que Catalunya va patir. “És no voler saber que ni la sequera era normal ni aquestes pluges tampoc ho són”, sentencia Panés.
El concepte del canvi climàtic és el que més destaca el psicoanalista, ja que creu que “ens oblidem de la sequera perquè ha plogut i perquè ens oblidem del canvi climàtic”. Panés, a més, destaca que “sorprèn la capacitat dels humans per mirar cap a un altre cantó quan hi ha alguna cosa angoixant.” “Ens falta informació? No, ens falta no voler girar full de seguida i preguntar ‘com està el Barça?’, ‘com està Ucraïna’?” assegura Josep Maria Panés.
El catedràtic Javier Martín Vide, però, és més ‘optimista’ que Panés, i assegura que “la memòria és molt curta, però és veritat que del 2008 alguna cosa va quedar, es va reduir molt el consum d’aigua domèstica, de fet vam aprendre a reduir els consums“. El climatòleg assenyala que “és un perill” oblidar la sequera de forma ràpida, però a la vegada apel·la a “deixar l’alerta” sense “oblida que la sequera tornarà i que ara hem de treballar per a futures sequeres, per exemple reduint les fuites a les xarxes de distribució.” “Ara que tenim bonança pluviomètrica ens hem de posar a treballar”, sentencia Martín Vide.
Prudència, la paraula preferida de la Generalitat
Durant les darreres setmanes la quantitat de pluja que ha omplert els embassaments de les conques internes ha fet que la Generalitat demani prudència a l’hora de parlar de la sequera. La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, va demanar “prudència” després que la borrasca Jana omplís els embassaments. Sobretot, Paneque va demanar esperar al mes d’abril -en el qual les previsions pluviomètriques són favorables- per poder aixecar restriccions sense haver-ne d’aplicar-ne de nou al cap de pocs dies o de poder parlar d’una situació de normalitat a Catalunya. En aquest aspecte, la consellera va assenyalar que la comissió interdepartamental per sequera no es reunirà fins a mitjans d’abril, fet que significa que el Govern no revisarà (excepte en cas d’una situació molt urgent) les restriccions per sequera actuals als municipis catalans. De fet, Paneque va alertar que seria un “error pensar que tenim solució definitiva amb aquestes pluges“.
El passat 27 de març el director de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), Josep Lluís Armenter, també va demanar aquesta prudència als catalans, assegurant que la intenció del Govern i de l’ACA és aixecar les restriccions si l’abril i el maig són plujosos i assegurant-se que la situació és idònia. “No volem donar una passa endavant i fer-ne dues enrere”, va sentenciar el director de l’ACA.
