Catalunya ha patit en els darrers anys una de les sequeres més greus dels darrers temps. La falta d’aigua i el consum van fer arribar els embassaments a una situació límit. Aquesta situació es va començar a revertir al mes de maig quan es va aixecar l’estat d’emergència per sequera i al mes de juny es va arribar a unes reserves a les conques internes del 37,10%, mes en el qual va començar una tendència negativa de decreixement de les reserves que per fi s’ha trencat gràcies a les últimes pluges de finals i cap de setmana.
El passat 24 d’octubre, dijous, les reserves es van situar en el 27,6% i s’han incrementat de forma dràstica situant-se en el 29,5% que assenyalen les dades de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) aquest dilluns 28 d’octubre. Especialment beneficiat ha estat el pantà de la Baells, que ha augmentat gairebé un 10% de dijous a dilluns, passant del 40% de les reserves fins al 49,8%.
Setembre i octubre plujosos, però no on toca
Els experts de la Universitat de Barcelona, la científica i professora, catedràtica de Física de l’Atmosfera del Departament de Física Aplicada de la Universitat de Barcelona, María Carme Llasat i el climatòleg i catedràtic de geografia física de la Universitat de Barcelona, Javier Martín Vide, ja van alertar en una conversa amb el diari El Món que no només era una qüestió pluviomètrica la que influeix en les reserves dels embassaments sinó que la qüestió geogràfica també jugava un paper important. Llassat va assenyalar que no havia “plogut prou amunt dels embassaments“, un aspecte que també comparteix Vide que va explicar que “no és quan plou, sinó com i on”.
De fet, el gruix de les pluges es va situar a la zona litoral de Catalunya, ubicació en la qual ‘no’ es necessitava la precipitació, ja que no comporta un ompliment dels embassaments. La científica i professora, catedràtica de Física de l’Atmosfera del Departament de Física Aplicada de la Universitat de Barcelona va demanar “anar amb compte amb la percepció que tenim”, ja que la precipitació s’havia ubicat al litoral i les zones interiors de Catalunya no n’havia estat suficient.
