Catalunya està vivint la pitjor sequera de l’últim segle. Ja fa més de 37 mesos que la falta de precipitacions ha posat el territori català en un estat d’emergència sense precedents. La mitjana de volum de l’aigua dels embassaments del territori català es troba per sota del 18%, uns valors preocupants que han obligat la Generalitat a fer mans i mànigues per tal d’intentar pal·liar la sequera, una emergència hídrica que supera fins i tot la de l’any 2008, quan el percentatge de les reserves es va desplomar fins al 20%. Quinze anys després, els recursos dels quals disposa el Govern per fer front a la sequera han millorat, però la falta d’aigua continua colpejant amb força la població i el teixit industrial català. “Avui en dia estem preparats per encarar una crisi com la del 2008, però no tenim tots els recursos necessaris per afrontar una emergència com la que ens hem trobat el 2023”, assevera l’investigador de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA) Vicenç Acuña, que s’ha dedicat a estudiar les sequeres a Catalunya. Una opinió molt similar a la que manté el conseller d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, David Mascort, que ha afirmat diverses vegades que des del Govern s’han preparat per afrontar la sequera, però que el canvi climàtic “ha endurit” les condicions amb què s’ha de treballar.
En aquest sentit, el professor i investigador del grup TURBA de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) Hug March assegura en conversa amb El Món que “l’actual sequera és molt més intensa en l’àmbit meteorològic que la sequera del 2007-08”, cosa que ha generat moltes més complicacions per poder fer front a l’emergència hídrica i que ha acabat desembocant en la situació actual, amb restriccions del volum de consum d’aigua per persona cada dia per tal d’intentar allargar al màxim la vida de l’escàs volum de les reserves. En aquesta línia, Acuña apunta que l’emergència climàtica combinada amb El Niño, el fenomen meteorològic de l’oceà Pacífic que provoca variacions en el balanç de temperatures, són els dos principals responsables de la sequera que colpeja el territori català actualment. “Normalment, l’efecte Niño dura 4 o 5 anys, però amb el canvi climàtic els períodes s’allarguen, cosa que pot fer que la sequera que ens afecta encara s’allargui quatre anys més“, argumenta l’investigador de l’ICRA en conversa amb aquest diari.
Les diferències amb la sequera del 2008
Per entendre la situació actual cal remuntar-se quinze anys enrere. Catalunya va viure un dels episodis més greus de sequera entre l’abril del 2007 i el maig del 2008, un període en el qual va encadenar 16 mesos sense pluges destacables a les principals capçaleres dels rius. Per la falta de precipitacions, la Generalitat va posar en marxa el Decret de Sequera -que va mantenir-se fins al 2009- amb el qual va combatre el baix nivell de les reserves hídriques. Segons recorden des de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), la data més crítica es va assolir a finals de març del 2008, quan els embassaments del sistema Ter-Llobregat van arribar al voltant del 20% de les seves reserves i es va obrir la porta a restriccions i talls d’aigua en diversos usos. Si ho comparem amb la situació actual, però, el pitjor moment de la sequera del 2008 és lleugerament millor que el punt en què ens trobem ara mateix, amb els embassaments aproximant-se al 16%, moment en el qual la Generalitat decretarà l’emergència hídrica a Catalunya.
Tots dos experts, Acuña i March, asseveren que, coneixent les mancances que van agreujar la sequera l’any 2008, el Govern ha treballat durant tots aquests anys per tal d’estar més preparats davant de futures sequeres. El primer exemple que posa March són els “recursos hídrics alternatius” de què es disposa per abastir el subministrament urbà, és a dir, l’aigua regenerada i la dessalinitzada: “Actualment, aproximadament la meitat de l’aigua que surt per l’aixeta a l’àrea metropolitana de Barcelona prové de la dessaladora del Prat, i d’aigua regenerada que s’injecta aigües amunt al Llobregat des de la planta de regeneració també situada al Prat de Llobregat. Això fa que els escassos recursos convencionals emmagatzemats als embassaments del sistema Ter-Llobregat disminueixin molt més lentament que en la sequera del 2008, tot i la manca de precipitacions destacables i sostingudes en els darrers mesos”, argumenta el professor March, investigador de la UOC. De fet, l’objectiu de Mascort és que es reutilitzin més de 100 milions de metres cúbics d’aigua de cara al 2027.
March també assenyala el Pla de Sequera que regeix ara l’actuació de la Generalitat com una de les principals diferències entre l’emergència hídrica actual i la del 2008. Fa quinze anys, el Govern va actuar, a través de l’Agència Catalana de l’Aigua, per pal·liar la sequera, amb mesures que van permetre fomentar l’estalvi d’aigua i garantir les demandes d’aigua, recuperar captacions i pous en desús i avançar en la planificació hidrològica catalana actuacions com ara l’ampliació de la dessalinitzadora de la Tordera, a Blanes. Actualment, l’executiu català actua a través d’una planificació aprovada pel Parlament de Catalunya l’any 2020 i actualitzada el 28 de febrer d’aquest 2023. “El 2008 aquest instrument no existia, i la governança de la sequera s’articulava a través de decrets de sequera que s’anaven publicant a mesura que es canviaven les actuacions”, apunta el professor de la UOC. En aquest sentit, Acuña considera que “la planificació i les infraestructures creades” permeten afrontar amb més solvència l’emergència hídrica.
Catalunya, terra de sequeres
Des de l’episodi de sequera del 2008, Catalunya s’ha hagut d’enfrontar a diverses emergències hídriques. L’any 2012, el territori català es va veure afectat per la falta de pluges i les reserves dels embassaments de les conques internes es van situar al voltant del 52% a principis del 2013. Segons asseguren des de l’ACA, això va comportar, durant uns mesos, l’increment de la dessalinització, sobretot a la planta del Llobregat, que va incrementar l’aportació d’aigua davant d’una situació sostinguda de falta de pluges. La reaparició de precipitacions, però, va revertir la situació.
Quatre anys més tard, el 2016, Catalunya es va veure sotmesa a un nou episodi de sequera. Tot i que es van registrar episodis de pluges que van servir per recarregar les reserves, sobretot en el sistema Ter-Llobregat, la situació a les Terres de l’Ebre i Alt Empordà va ser molt seca i amb escasses aportacions als embassaments, cosa que va provocar que, a principis del 2018, les reserves de les conques internes estiguessin escassament per sobre del 43%, el llindar que marca la fase de prealerta.
Si fem una mirada al passat i ens endinsem al segle XX, des del 1910, moment en el qual es comencen a tenir registres pluviomètrics del territori català, veiem que Catalunya ha anat vivint diversos episodis d’escassetat de pluges. Ara bé, cap dels episodis viscuts anteriorment són tan persistents i extrems com l’actual, tal com assegura la conselleria i corroboren els experts. L’emergència climàtica i l’escalfament global han agreujat cada vegada més les sequeres i ho continuaran fent, per la qual cosa cal “treballar conjuntament”, societat i administracions, per afrontar les futures emergències.
