Catalunya travessa un dels episodis de sequera més greus de la història des de fa molts mesos. La falta d’aigua ha obligat a col·locar a 202 municipis del sistema Ter-Llobregat en fase de preemergència durant l’última setmana, cosa que implica una reducció del consum generalitzat d’aigua. Amb aquestes primeres restriccions s’ha consolidat també la prohibició d’omplir piscines privades amb aigua potable de xarxa. En ple context d’emergència hídrica, a Barcelona s’hi celebra el saló Piscina&Wellness, una fira que reuneix el sector de les piscines residencials i el de les piscines públiques. En aquest esdeveniment, el president de la patronal del sector (ASOFAP), Pedro Arrebola, ha carregat contra les restriccions que no els permeten omplir la piscina, ja que argumenta que el consum d’aigua que comporta aquesta acció és “mínim”, cosa que no tindria, des del seu punt de vista, afectació en la situació actual de sequera: “Veiem malament que no es puguin omplir les piscines. En termes numèrics, només gastem el 0,11% de l’aigua en l’àmbit de l’Estat“, assevera Arrebola.
Una línia argumental molt similar a la que expressa el president del certamen i de Fluidra, Eloi Planes, qui demana a l’administració un “pla d’infraestructures real” per fer front a la sequera. Planes considera que restringint l’ús de les piscines particulars s’aconsegueix discriminar un sector en lloc de fer front a l’emergència actual: “Ens falta fer en el món de l’aigua el mateix que es va fer en el món energètic fa una dècada”, apunta el responsable de la fira, referint-se a més inversió tecnològica per aconseguir estalviar aigua. Independentment dels punts de vista, però, la realitat és que amb les restriccions està categòricament prohibit omplir les piscines privades amb aigua potable de la xarxa. És en aquest context que un sector vinculat a les piscines hi ha vist una oportunitat de negoci.
L’aigua de mar, l’alternativa per omplir les piscines
L’empresa Más que Iniciativas, un centre especial de treball de Barcelona que ocupa persones amb diversitat funcional, ofereix l’alternativa de l’aigua de mar vitalitzada per poder omplir les piscines malgrat les restriccions de la sequera. “És una opció més sostenible i més barata de mantenir. L’aigua potable és un bé escàs, mentre que l’aigua de mar és un bé infinit”, apunta Jordi Tosca, president honorari de l’empresa. En aquest sentit, el president explica que la seva empresa fa un filtratge de l’aigua marina sense productes químics, cosa que la converteix en el mètode idoni per mantenir les piscines plenes: “Fem un filtratge a l’aigua de mar i deixem una aigua extremadament pura, sense productes químics i apta per a piscines i spas”, assevera.
Tosca calcula que, amb el seu mètode d’aigua de mar, omplir una piscina mitjana pot tenir un cost d’entre 600 i 700 euros. L’únic inconvenient que pot aparèixer, segons explica, és la dificultat per transportar l’aigua salada fins a tots els equipaments: “El que penalitza més potser és el seu transport en camions cisterna fins al punt de destí. Això sí, tenim diverses captacions acreditades i homologades al llarg de la costa i intentem arribar fins al sud d’Espanya”, assenyala. El president considera que és la millor manera de mantenir l’activitat en el context d’emergència actual. “Sembla absurd que estiguem omplint piscines amb aigua de boca quan en alguns llocs no es poden dutxar a casa”, conclou el responsable de l’empresa.
