La sobreexplotació de la costa és una de les grans preocupacions dels biòlegs marins de Catalunya. L’elevat nombre d’activitats que es produeixen a la costa, com ara l’ús desmesurat d’embarcacions recreatives que fondegen en espais protegits, provoquen un impacte sobre el fons marí. Per tal de preservar la flora i la fauna dels paratges naturals més preuats existeix la figura del parc natural, que, segons la definició de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN) és “un paisatge natural, que de vegades inclou elements de paisatge conreat i assentaments humans, que ha estat protegit i és accessible al públic”. Aquesta etiqueta, però, pot provocar l’efecte contrari i, en lloc de protegir i conservar el paisatge, generar un “efecte crida” que atregui cada vegada més visitants i contribueixi, a poc a poc i sense una intenció expressa, a la degradació del medi ambient.
Justament aquesta paradoxa és la que es viu al parc natural del Cap de Creus, a l’Alt Empordà. “L’etiqueta Cap de Creus genera un efecte crida que perjudica més del que protegeix. I així s’ha pogut veure perfectament aquest estiu”, assegura Xavier Vizcaíno, membre de l’entitat ecologista IAEDEN-Salvem Empordà, en conversa amb el Món. El principal problema que envolta aquest parc natural és que les regulacions només se centren en l’espai terrestre i no regulen l’espai marítim, per la qual cosa queda més desprotegit. La llei de protecció de Cap de Creus data del 12 de març del 1998, i no s’ha modificat des de llavors. És per això que diversos ecologistes i biòlegs han treballat durant anys perquè les seves reclamacions s’escoltessin i la Generalitat impulses definitivament una renovació del Pla Rector d’Usos i Gestió (PRUG), per adequar-lo a les noves necessitats del parc.
De fet, arran de la “hipersaturació” i la manca de regulació, l’entitat IAEDEN-Salvem Empordà ha arribat a portar a debat intern fins a quin punt era positiu per a la preservació mediambiental mantenir l’etiqueta de parc natural, ja que, en atreure tanta gent amenaça més el fons marí que protegir-lo. “Sense un pla rector d’usos amb cara i ulls no existeix un parc natural. És paper mullat”, apunta Josep Lloret, investigador de l’Institut de Ciències del Mar (ICM) que va formar part dels primers debats que van fer sobre la qüestió.
“Cada vegada som més persones i s’hi fan més activitats. Necessitem una regulació d’una vegada per totes”, assevera Bernat Hereu, professor agregat de la Universitat de Barcelona especialitzat en la conservació de la biodiversitat i coordinador dels seguiments de la fauna marina al Cap de Creus que ha treballat en la remodelació del PRUG. Per al biòleg, el principal conflicte que hi ha hagut aquest estiu a la zona és “l’excessiu nombre d’activitats no programades” que s’hi produeixen, en referència als submarinistes que actuen sense llicència i a totes aquelles persones que fan un ús descontrolat de les motos aquàtiques: “Tot això genera un fort impacte sobre el medi ambient”, diu Hereu, que es reafirma en la necessitat de controlar l’espai marí.
Aquesta regulació està a punt d’arribar. El conseller d’Acció Climàtica, David Mascort, va assegurar fa poc menys d’una setmana des del Cap de Creus que la seva intenció és “treure a exposició pública el PRUG abans de finals d’any per intentar aprovar-lo el 2024”. Tanmateix, per a Lloret encara cal mantenir-se prudent a l’hora de parlar sobre aquesta qüestió, però creu que és “una oportunitat d’or” per fer una regulació “amb cara i ulls”. Una idea que també comparteix el director del parc natural, Ponç Feliu, que lamenta que el PRUG és “l’assignatura pendent” pel que fa a la preservació de l’entorn: “Pensem que s’ha fet molta feina al medi terrestre, però cal regular també el medi aquàtic perquè les activitats que s’hi fan puguin continuar fent-se, però respectant l’entorn”.
Remodelar la regulació
Amb aquesta remodelació del PRUG, que encara està en fase de resolució després de totes les al·legacions que van fer els ecologistes a la proposta de la Generalitat, es pretén regular de manera exhaustiva les activitats esportives, recreatives, educatives i científiques que es fan a l’espai marí del parc natural. Per tal d’evitar que es torni a enquistar el conflicte i la regulació no s’adeqüi a la realitat del parc, Mascort ja ha deixat clar que el PRUG tindrà una vigència de quatre anys, per la qual cosa l’any 2028 -sempre que els tempos siguin els previstos i s’aprovi el pla l’any vinent- es tornarà a posar la regulació del Cap de Creus sobre la taula.
A banda de la restricció i el control d’activitats que es fan a l’espai marí que preveu el PRUG, Lloret recorda que cal complementar el pla amb més vigilància que faci complir les restriccions: “Necessitem més gent al mar que pugui informar i sancionar si és necessari”, reclama l’investigador, i recalca que només amb una bona “educació ambiental”, és a dir, informant i conscienciant la població, ja es poden evitar molts dels problemes actuals. Tot i l’advertència, però, Lloret “espera que surti un PRUG que es pugui equiparar als plans de gestió de les reserves marines de l’estat francès”, com ara la del parc natural de Banyuls, a la Catalunya Nord.
Una solució per al Cap de Creus que arriba amb trenta anys de retard
Els experts creuen que el pas que es fa ara per regular el medi marí del parc natural arriba tard. Vizcaíno va ser un dels promotors i el coordinador de la campanya per la qual el Cap de Creus es va convertir en un parc natural, i recorda que des de l’entitat ecologista de la qual forma part ja havien advertit la Generalitat que, si no hi destinaven més recursos econòmics, la llei no compliria tot el que prometia: “Alguns tècnics van considerar que el redactat [de la llei 4/1998] era el millor que s’havia elaborat mai a Catalunya, però nosaltres ja vam advertir que, sense una partida pressupostària suficient i un servei de vigilància permanent, la complexitat del parc faria que la llei servís per complir menys del que prometia”, recorda l’ecologista. I, tal com advertien, és el que ha acabat passant.
Així doncs, més de trenta anys després, la solució podria arribar definitivament en els pròxims mesos per resoldre “l’assignatura pendent” del Cap de Creus i fer un pas endavant en la protecció mediambiental de Catalunya.
