El sector del càmping ha assegurat que està “preparat” per gestionar el risc d’inundacions, però el Govern no es vol quedar de braços plegats i vol actuar de forma “quirúrgica” en alguns d’aquests 396 negocis existents que hi ha arreu de Catalunya. Concretament, la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, i portaveu del Govern, Sílvia Paneque, ha posat el focus sobre 16 càmpings, la majoria situats al Pirineu i l’Alt Pirineu, però també alguns al litoral, perquè tenen un alt risc d’inundació. L’anunci es produeix l’endemà que el president de la Generalitat, Salvador Illa, manifestés que “hi ha alguns càmpings que ens preocupen i estem treballant en això”, unes paraules que han creat neguit en el sector.

Paneque ha explicat en la roda de premsa posterior al Consell Executiu d’aquest dimarts que són càmpings que tenen més del 50% del seu terreny en zona de flux preferent, però el Govern vol estudiar la casuística d’aquestes instal·lacions una per una. Així, ha assegurat que l’executiu de Salvador Illa introduirà les mesures “quirúrgiques” que calguin en aquests càmpings afectats, que representen l’entorn del 4%, però alhora ha subratllat que actuaran amb “celeritat i contundència” quan no sigui possible introduir “cap mena de protecció” a través d’infraestructures de canalització o contenció, on no hi hagi “mesures d’autoprotecció” i quan la tasca dels serveis d’emergències sigui impossible en cas de desallotjament.

“En les circumstàncies actuals no seria comprensible ni pel Govern ni pel sector no prendre les mesures que calgui per assegurar la seguretat de les persones”, ha defensat Paneque, que s’ha compromès a “treballar” conjuntament amb el sector les mesures, però ha evitat entrar en detall sobre les decisions que pot prendre l’executiu d’Illa tot i assegurar que comptaran amb “la màxima seguretat jurídica”. D’aquests 16 càmpings hi ha una part important del Pirineu i l’Alt Pirineu perquè, segons ha detallat la portaveu, la situació “empitjora” quan estan situats en zones més torrencials on la vinguda de l’aigua es concentra en un punt.

La consellera de Territori i portaveu del Govern, Sílvia Paneque, en una roda de premsa / Europa Press

Reunió entre Sàmper i el president de la Federació de Càmpings

L’anunci del Govern es produeix després que aquest mateix matí el conseller d’Empresa, Miquel Sàmper, s’ha reunit amb el president de la Federació de Càmpings, Miquel Gotanegre, una trobada on, segons ha dit Paneque, hi ha hagut “una actitud positiva” i predisposició a col·laborar. Tot i això, i abans de la trobada, Gotanegre havia criticat que el president de la Generalitat posés el focus sobre el càmping basant-se en informes “obsolets” i generant una “alarma innecessària”. “El primer que hem de fer és posar la cartografia i la situació al dia”, ha defensat en una entrevista a Catalunya Ràdio.

En qualsevol cas, la portaveu del Govern ha insistit que cal tenir actualitzats els mapes de risc de les zones inundables abans de prendre qualsevol decisió o fer cap actuació. “No s’entendria que no actuéssim amb màxima celeritat en una qüestió com la seguretat de les persones”, ha remarcat per deixar clar que aquesta el Govern vol tenir-lo enllestit tan aviat com pugui amb la voluntat d’escurçar els terminis fixats per a presentar aquesta actualització. L’executiu preveu tenir-los enllestit a finals de mes, quan en un principi treballava per presentar-lo al llarg del mes de desembre.

La CUP defensa la mesura, però reclama al Govern anar més enllà

La líder de la CUP al Parlament, Laia Estrada, per la seva banda, ha defensat revisar la ubicació de càmpings i “afegir tota la resta del planejament urbanístic” ubicat en zones inundables després del que ha passat amb la DANA al País Valencià. En roda de premsa al Parlament, Estrada ha dit que “és hora que comencem a extreure lliçons i que les apliquem”, i ha criticat que hi hagi zones inundables en llocs com el Baix Llobregat i el Maresme (Barcelona) on es pretengui continuar urbanitzant. Així, ha apostat per modificar la política territorial i el planejament urbanístic “que s’ha fet prioritzant, anteposant, els beneficis econòmics de tots els especuladors abans que prioritzar allò que era el benestar i la salvaguarda de la població”.

Comparteix

Icona de pantalla completa