Aquest 2023, i inicis del 2024, Catalunya ha patit una de les sequeres més greus que es recorden al país. Els embassaments van arribar a una situació límit que va fer que el Govern hagués d’aprovar restriccions i activar l’emergència per sequera. El passat 7 de maig, amb les pluges i el desglaç, la Generalitat va aixecar l’estat d’emergència per sequera, ja que els embassaments catalans presentaven una expectativa de creixement alta (que es va complir, però les reserves estan tornant a baixar).
Segons els càlculs -elaborat amb un simulador- que ha fet l’Agència Catalana de l’Aigua, la població que s’abasteix de l’aigua del sistema Ter-Llobregat hauria estat més de nou mesos sense aigua als embassaments en els darrers tres anys si des de les administracions no s’haguessin pres mesures d’estalvi i s’haguessin buscat nous recursos hídrics i de subministrament. El simulador de l’ACA ha assenyalat que la suma de les mesures i els nous recursos ha aconseguit tenir 396,65 hectòmetres cúbics al sistema Ter-Llobregat. El director de l’ACA, Samuel Reyes, ha explicat que aquest visor de l’agència permet comprovar si són efectives les mesures imposades. Reyes, però, ha volgut llençar un recordatori a la població catalana “la sequera encara no ha acabat”.
Els càlculs de l’ACA
Segons ha indicat el simulador, des del juliol del 2021 s’han aportat 235,86 hectòmetres cúbics d’aigua provinents 181 de les dessalinitzadores, 47 de l’aigua regenerada prepotable i 7 de l’aigua regenerada per a reg, una aportació que en cas de no haver existit hauria fet que Catalunya estigués més de sis mesos (187 dies) sense aigua als embassaments. Els càlculs de l’ACA també indiquen que les restriccions al consum ha fet que s’hagin estalviat 160,79 hectòmetres cúbics provinents 95 per la reducció dels cabals de manteniment als rius, 52 per les restriccions al regadiu i 13 per les restriccions a usos urbans, un estalvi que sense ell Catalunya hauria estat 66 dies sense aigua als embassaments.
L’ACA també treballa de cara al futur i alerta que, les pitjors previsions (si no plogués més i no es poguessin fer noves aportacions d’aigua) faria que el sistema Ter-Llobregat passés a fase d’alerta a excepcionalitat al novembre i a emergència el febrer de 2025. Des de l’ACA, però, han recordat que a finals d’any entrarà en servei una nova potabilitzadora al riu Besòs, que permetrà aportar 400 litres per segon i destaquen que administracions i empreses estan millorant l’estalvi d’aigua. Malgrat això, Samuel Reyes està preocupat per la situació d’alguns municipis del Priorat i el Baix Camp, que encara pateixen restriccions per falta d’aigua als embassaments de la zona; un fet pel qual l’ACA no dona per tancada la sequera ja que no totes les zones de Catalunya n’han sortit.
