Aquest estiu ha estat molt marcat pels incendis que han assolat la península Ibèrica, alguns dels quals encara continuen causant estralls. A principis de juliol, un foc ocasionat al municipi de Paüls, al Baix Ebre, va deixar tots els veïns de les Terres de l’Ebre amb l’ai al cor durant els tres dies en què els Bombers de la Generalitat van treballar dia i nit per controlar i extingir les flames. Dies abans, el 2 de juliol, els serveis d’emergència van trobar sense vida a dues persones a Oliola (Noguera) en el marc de l’incendi iniciat a la comarca del costat, a Torrefeta i Florejacs (Segarra). Al mes d’agost, però, la catàstrofe ha envaït altres zones. En aquests moments, després de setmanes de feina intensa per part dels cossos d’emergències, continuen cremant catorze incendis, la majoria concentrats a Galícia i Castella i Lleó. Un conjunt d’incendis que, de moment, ja ha calcinat prop de 400.000 hectàrees de la península Ibèrica, la xifra més elevada des de la temporada d’incendis de l’any 2006.
Malgrat que els focs s’han produït en diversos punts del territori i en diferents moments de l’estiu, tots tenen un factor en comú: es tracta d’incendis de sisena generació. És a dir, el tipus d’incendi que té la capacitat de modificar les condicions meteorològiques del seu entorn per la violència, potència i la quantitat d’energia que desprenen. Són especialment complicats, ja que són molt ràpids i agressius, amb flames que poden avançar a una velocitat superior els 6 km/h -que és la velocitat habitual: “Són incendis que superen la capacitat d’extinció dels nostres equips”, argumenta la degana del Col·legi Oficial d’Enginyers Forestals de Catalunya, Cristina Martínez, en conversa amb El Món, que lamenta que “no se’ls pot fer front” de la mateixa manera que s’ha fet fins ara.
Aquests incendis, doncs, també han canviat la manera d’abordar el foc forestal. El bomber forestal de Galícia Anxo Pernas, amb més de vint-i-cinc anys d’experiència a les espatlles i que ha treballat des del primer dia al peu del canó per combatre les flames, explica que per combatre els incendis intenten “tallar la continuïtat”: “Com que l’incendi té la capacitat de canviar el clima de la zona, la feina que fem és salvar el que es pugui. Aquests dies ho hem fet amb els pobles”, detalla. La clau per minimitzar el seu impacte, doncs, tal com apunten els experts, seria millorar la prevenció enfortint de nou les zones rurals. De fet, l’abandonament rural és un “combustible” invisible que alimenta les flames, ja que amb “una bona ordenació del sòl” es podrien crear “tallafocs naturals”, com la vinya, per exemple.
Hi ha massa bosc?
L’abandonament rural també comporta el creixement descontrolat de zones boscoses. En aquest sentit, el director del departament de biologia evolutiva, ecologia i ciències ambientals de la Universitat de Barcelona (UB), Santi Sabaté, apunta que el territori “no està en equilibri” a causa del “procés de transició forestal” viscut en les darreres dècades. Una transició que també té efectes en la població, ja que alguns municipis han quedat més despoblats, cosa que té un impacte en la “dinàmica dels espais agrícoles” i el “mosaic” que s’hi genera: “L’abandonament dels paisatges [és a dir, el creixement descontrolat de bosc] dona més continuïtat als incendis“, apunta l’especialista. A Catalunya, segons les dades esgrimides pel president de la Generalitat, Salvador Illa, el 65% de la superfície correspon al bosc i que “cada any va a més”, motiu pel qual defensa que cal fer “decréixer” la massa forestal del país.
Fer decréixer el bosc, però, no vol dir eliminar-lo, segons els experts, sinó redissenyar-lo. Ara bé, els mateixos experts també recorden que es tracta d’una situació “molt complexa”: “S’han de prevenir els incendis, però també s’ha de preservar l’ecosistema”, emfatitza Santi Sabaté. En aquesta línia, Cristina Martínez també assenyala que aquest redisseny ha d’anar acompanyat d’una gestió forestal “sostenible”, la qual defensa que ja s’ha estudiat tècnicament, però que encara no s’ha acabat de posar en marxa. “Ens hem de començar a preparar per a l’any que ve”, afegeix l’experta que, amb resignació, apunta, entre alleujada i resignada, que les “hectàrees que ja s’han cremat” aquest any “no es tornaran a cremar” el pròxim estiu. Ara bé, les cases perdudes i els camps de conreu enterrats sota les cendres tampoc es recuperaran d’un dia per l’altre. Igual que les vides perdudes.
Aprendre dels errors del passat
Per als experts, aquests darrers incendis –i altres catàstrofes, com ara els aiguats– han de servir també per aprendre dels errors i posar-hi solució de cara a la pròxima onada, ja que tard o d’hora arribaran: “Encara estem en un procés d’aprenentatge”, manté Santi Sabaté. Un dels aspectes que considera que es pot abordar és evitar la construcció de cases -o altres edificis- dins els “sistemes forestals”: “Els incendis ara es treballen a escala de territori, amb sistemes forestals. Les construccions dins aquests sistemes afegeixen complexitat [a l’hora de combatre’ls]”, argumenta el director del departament de biologia evolutiva, ecologia i ciències ambientals de la UB, que considera que encara no s’ha après dels errors del passat: “Després de la DANA del País Valencià s’està tornant a construir en zones inundables…”, afegeix.
El bomber de la Xunta de Galícia també demana que es respectin les mesures de seguretat fixades en les normatives de prevenció d’incendis: “Ens trobem que el bosc està al mig dels pobles, i això ho complica tot”, lamenta. Anxo Pernas reclama que es construeixi respectant les “franges de seguretat” estipulades. “Ara ho veiem molt durant aquests dies, i sembla que s’entengui, però després no se n’acaba recordant ningú”, alerta. Aquesta problemàtica afecta Galícia, però també és extrapolable a Catalunya, ja que hi ha alguns municipis amb nuclis de població construïts enmig del bosc, cosa que els converteix en una zona d’alt risc en cas d’incendi.
La “confrontació” política complica l’extinció dels incendis
Enguany, la crisi dels incendis forestals també ha estat molt marcada per la confrontació política, que ha complicat la gestió de les flames: “La confrontació genera problemes. Es polititzen els incendis”, exclama Santi Sabaté, que lamenta que la gestió política d’algunes comunitats autònomes sobre els cossos de bombers hagi tingut un impacte en l’extinció dels incendis que assoten la península. “Hi ha comunitats que han privatitzat els bombers. Hauria de ser un servei públic i estratègic”, emfatitza l’expert de la Universitat de Barcelona. Sigui com sigui, la crisi dels incendis ha donat pas a una nova guerra oberta entre el Partit Popular -la formació que lidera les diferents autonomies afectades pels focs- i el govern espanyol. Per una banda, els populars acusen l’executiu de Pedro Sánchez “d’incompetència” a l’hora d’abordar la crisi, mentre que els socialistes acusen el PP de “mentir” en les seves acusacions per desgastar l’equip de govern espanyol.
Una confrontació que també s’ha evidenciat en els plans estratègics per combatre els focs. En concret, el president espanyol busca consolidar un “pacte d’estat” coordinat amb totes les autonomies contra la crisi climàtica que ha agreujat els incendis: “L’emergència climàtica afecta tots els veïns independentment de qui votin cada quatre anys”, va avisar Sánchez, que té l’objectiu de començar a articular el pacte aquest setembre. Una idea que també comparteix el bomber forestal gallec, que no comprèn que “encara hi hagi gent que negui el canvi climàtic”. Els populars, però, de moment, no s’han adherit a la proposta del president espanyol, sinó que han presentat el seu propi paquet de cinquanta mesures per combatre els incendis, ja que consideren que el pacte d’estat de Sánchez és “una cortina de fum”, entre les quals n’hi ha una d’especialment excèntrica, que és posar braçalets electrònics als piròmans condemnats per tenir-los controlats, tot i que la immensa majoria de focs forestals són causats per activitats humanes però per negligència, i no pas intencionadament. Mentrestant, però, els incendis continuen cremant hectàrees a la península i, malgrat les previsions favorables dels darrers dies, les flames encara no s’han controlat del tot.
