La sequera que ha travessat i segueix travessant Catalunya ja ha superat amb escreix la del 2008. La duresa amb la qual ha colpejat el territori s’ha pogut pal·liar amb l’increment d’aigua aportada de nous recursos i les restriccions que des de la generalitat s’han imposat a la població i als sectors econòmics. L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) té habilitat un gràfic (que comprèn entre el juliol de 2021 i el maig de 2024) en el qual es mostra com hauria patit el territori català sense l’aportació d’aquesta aigua de nous recursos i les restriccions aplicades a Catalunya.
En el simulador habilitat per l’ACA, els usuaris poden crear situacions en què es mostra de quines reserves d’aigua disposaria Catalunya i quants dies sense aigua hauria estat el país. Un dels exemples clars és si no s’haguessin aplicat restriccions ni s’hagués aportat aigua de nous recursos, una situació en la qual Catalunya hauria patit de valent quedant-se sense reserves d’aigua i amb 289 dies sense aigua als embassaments. Una situació a la qual s’hauria arribat el mes de juliol de 2023.
L’escenari a Catalunya sense les restriccions
El binomi aigua de nou recurs i restriccions ha estat el que ha permès salvar la situació de sequera a Catalunya. Però què hauria passat si només s’hagués aportat aigua provinent de nous recursos i no s’haguessin aplicat les restriccions. El simulador de l’ACA assenyala que amb una aportació del 100% de l’aigua dessalinitzada, la regenerada prepotable i la regenerada per a reg s’haurien aportat al sistema un total de 181,22 hm³, 47,59 hm³ i 7,05 hm³ respectivament, un fet que hauria pal·liat les afectacions per la sequera, però que no hauria estat prou per mantenir les reserves dels embassaments i Catalunya hauria estat 66 dies sense aigua.
De fet, les reserves dels embassaments haurien arribat a 0 al mes de gener de 2024.
L’estalvi d’aigua de les restriccions, insuficient
Els diferents nivells que ha instaurat la Generalitat per afrontar la sequera comporten diverses restriccions per al món agrícola, industrial i els ciutadans de Catalunya. Amb unes restriccions al 100% però sense l’aportació d’aigua de recursos nous el país s’hauria quedat ‘coix’, ja que la nació catalana hauria estat 187 dies sense aigua als embassaments. Una situació que hauria començat l’agost de 2023.
Aquestes restriccions que ha patit la població a Catalunya han aconseguit estalviar un total de 160,79 hm³ d’aigua. Les restriccions al regadiu, als usos urbans i la reducció dels cabals de manteniment dels rius van estalviar 52,18 hm³.
El Govern duplica la inversió per combatre la sequera
Una de les primeres mesures del Govern de Salvador Illa va ser anunciar a bombo i platerets diverses actuacions per combatre la sequera, unes actuacions que doblarien la inversió del govern Aragonès. Una de les iniciatives que vol promoure l’executiu català és la construcció d’una nova dessalinitzadora ubicada a la Costa Brava. Sílvia Paneque va assenyalar que aquestes mesures aportarien “seguretat hídrica” i permetria que Catalunya deixés de “dependre de la pluviometria”.
Junt amb la nova dessalinitzadora, el Govern va anunciar la rehabilitació de la Planta de Tractament del Ter, l’ampliació i millora de la Planta de Tractament del Llobregat, el desdoblament de l’artèria PTT-EDT II Tram IV o la construcció de les dessalinitzadores de la Tordera II, la de Foix, obres amb “horitzó 2027” i que busquen l’autosuficiència hídrica de Catalunya.
