Catalunya es prepara per entrar en la primera fase d’emergència. Tal com va anunciar fa uns dies el conseller d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, David Mascort, amb l’arribada del nou any es decretarà l’estat d’emergència a l’àrea de Barcelona, la més poblada del país. Fa més de 37 mesos que una persistent sequera colpeja el territori català i la falta de pluges no permet revertir la situació. Segons les dades actuals de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), el nivell dels embassaments es troba al 16,95% de la seva capacitat, un valor molt pròxim a l’estipulat per decretar la primera fase d’emergència en la major part del territori (16%). De fet, el director de l’ACA, Samuel Reyes, preveu que, amb les dades pluviomètriques actuals, el sistema Ter-Llobregat entri en emergència la primera quinzena de gener. Independentment de la data, però, Catalunya acabarà entrant en emergència, i això tindrà repercussions en la població.
Actualment, hi ha 36 municipis, principalment a la comarca de l’Alt Empordà, que es troben en la primera fase d’emergència, 202 municipis en estat de preemergència i 297 en situació d’excepcionalitat. Són tots aquests municipis en preemergència —els que s’abasteixen d’aigua pel sistema Ter-Llobregat— els que entraran en la primera fase d’emergència. Això implica, doncs, que les restriccions s’enduriran en tots aquests municipis. Tal com queda recollit en el Pla Especial de Sequera que es va aprovar el 8 de gener del 2020, tan bon punt s’entri en la primera fase es restringirà el consum d’aigua a 200 litres per persona al dia, 10 litres al dia menys que el topall actual. Aquesta dada engloba tots els consums urbans d’un municipi: Els estrictament domèstics, és a dir, a la cuina, als lavabos, als jardins particulars, etc., però també altres com el d’activitats turístiques i de restauració, gimnasos i comerços, el reg de zones verdes i la neteja de carrers, entre altres. En definitiva, es refereix a la quantitat d’aigua que es distribueix en el punt inicial de la xarxa d’abastament en baixa.
Sense canvis substancials a la rutina
Segons apunten els experts consultats per El Món, però, això no tindrà una afectació real en el dia a dia de la gent: “La gent no notarà cap canvi significatiu en la seva rutina”, argument el professor i membre del Departament de Geografia i de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), David Saurí. Una idea molt similar a la que expressa el portaveu de l’entitat ecologista IAEDEN-Salvem Empordà, Arnau Lagresa, on ja fa temps que s’ha aplicat l’estat d’emergència d’alguns municipis de la comarca on actuen. En conversa amb aquest diari explica que la restricció del volum de consum “no està condicionant gaire en el dia a dia” de la població, ja que poden seguir fent la seva rutina sense cap mena d’inconvenient.
Ara bé, tot i que les restriccions no suposaran canvis substancials, sí que afectarà una mica la comoditat d’algunes persones. Tal com va anunciar el mateix Mascort fa un parell de setmanes, entre el reguitzell de mesures complementàries al Pla Especial de Sequera hi ha el tancament de dutxes als vestuaris dels equipaments esportius, centrat en clubs de futbol professional i piscines. El conseller assegura que cada club decidirà quan tanca les dutxes per poder continuar regant la gespa o reomplint les piscines: “Poden decidir tancar-les pels entrenaments i obrir-les pels partits. Serà decisió de cada club tenint en compte el topall d’aigua que poden gastar“, argumenta Mascort. Això, doncs, obligarà algunes persones a haver-se de dutxar a casa seva després de fer esport.
Si deixem de banda les persones, les restriccions també tindran un impacte en la indústria. Segons apunta el president de l’ACA en una entrevista a l’Agència Catalana de Notícies (ACN), l’entrada en emergència faria créixer els percentatges dels topalls: per a l’agricultura seria d’un 80%, per a la ramaderia seria d’un 50% i per a la indústria, d’un 25%. Ara bé, ha subratllat que pot haver-hi mecanismes de compensació si s’utilitza aigua regenerada, que és la principal alternativa, segons indiquen els experts, per afrontar la falta de pluges. Per als experts, és en aquest àmbit en el qual es notaran més les restriccions, ja que la limitació d’aigua encara tindrà més impacte en la producció.
Les conseqüències de saltar-se les restriccions
El Pla Especial de Sequera també va acompanyat d’un règim sancionador. En cas de no complir amb el topall d’aigua marcat pel Govern, l’Agència Catalana de l’Aigua té la potestat de multar als ajuntaments que sobrepassin el volum permès. De fet, l’ACA ha començat a posar multes amb comptagotes Palau-Saverdera (Alt Empordà), Begur (Baix Empordà), Matadepera (Vallès Occidental), Vallromanes (Vallès Oriental), Sitges (Garraf) i Cubelles (Garraf) han rebut sancions per haver excedit el topall de volum de consum d’aigua fixat a 230 litres per persona al dia durant el mes de setembre. Cada un dels Ajuntaments ha rebut una multa d’un valor que oscil·la entre els 10.000 euros fins als 55.000 euros: “Després de mesos de demora del règim sancionar i dos anys del Pla Especial de Sequera activat, si no compleixes, hem de posar una sanció, i llavors ara tothom s’ha activat”, conclou Reyes.
