L’any 2023 quedarà al record de tots els ciutadans de Catalunya. Els 365 dies que es van deixar enrere ara fan dos dies poden comptar amb la condició d’històrics. L’any 2023 ha estat el segon més càlid de la història de Catalunya, només superat per l’any 2022, segons el Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat).
Nou mesos càlids
Dels 12 mesos que té un any nou han presentat la condició de càlids. Els únics que no ho han estat són gener, febrer i maig. De fet, tant març i abril, com els altres set mesos de l’any, és a dir entre juny i desembre les temperatures van ser clarament superiors a les normals. Les anomalies van arribar a ser superiors a més de dos graus sobre la temperatura mitjana en moltes zones del territori català. Aquesta anomalia va anar a més, ja que per exemple al setembre al Pirineu occidental, a l’octubre a bona part del centre i nord, i al novembre al massís del Port, punts del Baix Camp i de les Garrigues l’anomalia va arribar a superar els més de tres graus superiors sobre la temperatura mitjana.
El 2023 ha estat el més càlid de la història a l’Ebre amb una temperatura mitjana de 19,6 graus. A Barcelona, en canvi, no s’ha superat la mitjana del 2022, i és el segon any més càlid.
Un any sec
La sequera que està colpejant Catalunya s’ha mostrat, especialment, durant la primavera, l’estiu i la tardor. També nou mesos sobre els 12 que té l’any han presentat un dèficit pluviomètric. Al març no es va arribar ni al 30% de la precipitació mitjana, fet que va accelerar la desaparició de neu de les muntanyes catalanes. A l’abril la situació va anar a pitjor i no es va assolir ni el 50% de la precipitació mitjana, amb excepcions al Prepirineu i Pirineu on si va ploure amb la normalitat esperada.
Pluja, sí, però no general
No es pot dir que no ha plogut, però quan ho ha fet ha estat de forma totalment irregular, com va ser al maig, quan l’episodi de tempestes va deixar per sota la mitjana l’extrem nord-est del país i la zona de Ponent. El juny sí que es pot considerar com un mes plujós, precisament a Ponent, al centre i el nord-oest del país, on es van arribar a acumular percentatges superiors al 170% en diverses zones, però, de nou, les precipitacions no van ser generals i el litoral va quedar, en gran part, sec.
Juliol va seguir la tendència, només sent plujós a Ponent i els mesos d’agost, sec, setembre presentant dèficit i una escassa pluviometria a l’octubre. El Meteocat qualifica de sec el final d’any, això sí, amb excepcions al nord-oest del país.
Paradoxalment, els mesos en els quals menys ha plogut són aquells dels que s’espera una major aportació pel que fa a la precipitació -la primavera i la tardor- que han estat seques o molt seques, quelcom que ja va passar l’any 2022.
Episodis meteorològics extrems a Catalunya
El Meteocat ha volgut recordar que aquest 2023, més enllà de la sequera i la calidesa, quedarà recordat pels episodis extrems que ha viscut el territori català. La segona quinzena de gener va portar un episodi de vent, fred intens, i glaçades pràcticament a tota Catalunya. Per la seva banda, el març va registrar, entre els dies 10 i 13, rècords de temperatura màxima a la costa i l’interior. Un fet que també es va repetir a l’abril, on es va enregistrar un episodi de calor extraordinària amb tempestes al nord del territori.
Les tempestes, molt localitzades i intenses també van guanyar protagonisme. Entre el 29 de juny i la matinada del dia 30 les tempestes van descarregar més de 100 metres cúbics al Bages. Però les altes temperatures van recuperar el protagonisme i l’11 de juliol les temperatures màximes a Ponent es van enfilar fins als 41 graus. La vall de l’Ebre tampoc va evitar patir les altes temperatures i el 10 d’agost va registrar un pic de 43 graus. L’última dada que posa de manifest la calidesa d’aquest any és la que es va recollir l’1 d’octubre, quan a bona part del territori català se superaven els 30 graus.
