Alguns països europeus s’estan plantejant durant les últimes setmanes tornar a l’ús del carbó per generar electricitat amb l’objectiu de deixar de dependre del gas rus. De fet, ja hi ha països que ho han anunciat. En són un bon exemple Alemanya Àustria o els Països Baixos. Han decidit prendre aquesta mesura perquè les energies renovables encara no estan prou desenvolupades, tot i que el carbó és un dels elements energètics que contamina més. Alhora, s’hi ha d’afegir a un nou objectiu fixat de la Unió Europea: els Estats membres han de tenir un mínim d’un 80% de reserves de gas abans de l’1 de novembre.
El debat sobre allargar la vida de les nuclears
Per contra, Catalunya i l’Estat espanyol descarten adoptar aquesta mesura, però experts reconeixen que la crisi acutal de subministrament podria obrir debats com ara l’ús de les nuclears i l’allargament de la seva vida. Es tracta d’una font d’energia que representa més del 50% del país, tot el contrari que països com Alemanya, que durant els últims anys han aplicat una política de deixar de banda l’energia nuclear.
Segons l’analista sènior del ‘think tank’ Ember, Sarah Brown, seria estrany que nous països adoptessin una nova estratègia a aquestes alçades, sabent des de fa mesos que existeix una amenaça real sobre un tall de subministrament. “A hores d’ara ja ho hauríem vist”, afirma.
L’ús del carbó és residual a Espanya
En aquest sentit, l’Estat encara no ha explicat com afrontarà l’objectiu de la Unió Europea, però de moment segueix amb els seus objectiu de descarbonització . Segons els informes anuals publicats per Red Eléctrica sobre el sistema energètic espanyol, la potència instal·lada de carbó a Espanya l’any 2018 era de 10.030 MW, una xifra que al tancament del 2021 es va reduir a 3.764 MW. Tot i que aquest any ha patit un petit repunt, ja que si el carbó va generar un 1,9% d’energia elèctrica el 2021, aquest any ja ho ha fet en un 3%.
Experts com l’investigador titular de l’Institut Ostrom, Roger Medina reconeixen que la possibilitat que l’Estat opti per la construcció d’una nova central de carbó és molt poc probable i només es donaria si hi hagués “unes circumstàncies sostingudes durant un llarg temps” que obliguessin a adoptar “un canvi de posició radical”. “Ens ha de preocupar més accelerar la descarbonització o fer un parèntesi d’un any i mig perquè necessitem assegurar el subministrament?”, pregunta Medina.
Cal avançar cap a les renovables
Els dos experts, però remarquen la importància d’avançar cap a les energies renovables i no incloure fas o la nuclear en el paquet d’energies netes.
Catalunya té les seves centrals nuclears que subministren energia a la població: Ascó I, amb previsó de tancament el 2030, Ascó II, amb previsió de tancament el 2032, i Vandellòs II, que tancarà el 2035. L’objectiu de la Generalitat és que les renovables aportin un 50% d’electricitat l’any 2030 i un 100% l’any 2050, els experts consideren que la implementació d’energies verdes al país va lenta. “Ho hem vist en la forta oposició que té posar parcs d’energia eòlica flotants”, recorda Medina.
2 
1 