Catalunya ha viscut un final de maig ben propi de l’estiu més tòrrid dels darrers anys. Temperatures per sobre dels 35 graus i una xafogor i calor notablement intensa. Una calorada que arriba quan tot just s’ha superat la llarga sequera dels últims anys. El passat dilluns 12 de maig els embassaments de les conques internes de Catalunya van assolir el 76,06% de la seva capacitat, un fet pel qual el Comitè Interdepartamental de Sequera va decidir donar per acabada la sequera i decretar la situació de normalitat a tota la nació excepte a l’embassament de Riudecanyes. Segons la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, i portaveu del Govern, Sílvia Paneque, aquest canvi en la situació dels embassaments va ser la culminació de “la desescalada en la sequera, retornant la pràctica totalitat de Catalunya a l’escenari de normalitat“.
En conversa amb El Món, Javier Martín Vide, climatòleg i catedràtic de geografia física de la Universitat de Barcelona (UB) i una de les veus més autoritzades en matèria de sequera a Catalunya, assenyala que “convé eliminar les restriccions des d’un punt de vista psicològic. Mantenir un estat d’emergència no és fàcil, s’ha de mantenir una gran atenció i un excés d’alerta, com saben bé els psicòlegs i sociòlegs, sol generar un efecte contrari. L’excés comporta que es perdi atenció, també convé donar bones notícies i felicitar-nos pel final de la sequera“. De fet, Vide assenyala que “fa 2 mesos que podem dir que la sequera s’ha acabat”. Dante Maschio, portaveu de l’entitat ecologista Aigua és Vida, comparteix la visió del catedràtic i explica que “donem per acabada la sequera pluviomètrica”, tot i que alerta que “la sequera hidrològica o l’escassetat és permanent”. “El que està fent el Govern és seguir l’especial de sequera. En funció dels llindars de les reserves es decreten unes mesures”, sentència l’ecologista.
Sense caure en el “cicle ‘hidroil·lògic’ de l’aigua”
Aquesta prudència que demana Maschio és compartida per Javier Martín Vide. El catedràtic de geografia física de la UB sempre ha apel·lat a no caure en el “cicle hidroil·lògic de l’aigua”, la descripció que fa de quan “ens oblidem de la sequera com a fenomen climàtic”. “No hem de caure en el cicle hidroil·lògic, la sequera tornarà, és consubstancial al nostre clima, es projecten sequeres en el futur més freqüents i més greus. La següent potser no, però la tendència és aquesta”, alerta.
El portaveu d’Aigua és Vida, per la seva banda posa el focus en les declaracions de Concha Zorrilla en les quals explica que la directora general de Transició Hídrica de la Generalitat va dir que “la pròxima sequera la patirem sense restriccions”. Unes declaracions que segons l’ecologista són “desafortunades” i mostra que el seu temor “és entrar en barra lliure de consum d’aigua” i critica que la “dèria de més infraestructura és errònia”. Segons Maschio, posar més aigua al sistema sense revisar-ne els consums és perillós” i “aquesta gestió de desvincular-se de la pluja és draconiana”. “Necessitem la pluja, l’agricultura de secà necessita la pluja, pensar que no cal és una visió molt centrada en Barcelona”, alerta.

Com vol ser Catalunya en el futur?
Quan va prendre possessió l’executiu socialista de Salvador Illa al capdavant de la Generalitat, es van anunciar una sèrie de mesures per combatre la sequera. Les grans apostes eren construir plantes dessalinitzadores i potenciar l’aigua regenerada i depurada. Davant d’aquesta proposta del Govern, Dante Maschio assenyala que la dessalinització pot acabar sent contaminant i que “aquests impactes el govern no els integra”. Per a Javier Martín Vide, aquestes tecnologies per generar més aigua “haurien de ser complementàries” al cicle de l’aigua, i destaca que “no podem deixar de mirar al cel”. El catedràtic admet la importància d’aquestes infraestructures, ja que “sense elles hauríem patit més restriccions, han estat vitals”, però destaca que són complementàries.
Catalunya, però, ha de decidir el seu futur. Ara arriba la temporada estival i es preveu un augment de l’arribada de turistes. Maschio assenyala que predir els consums “és especular”. “Els consums, probablement, augmentaran. No tenim restriccions sobre omplir fonts o netejar amb aigua potable i això pot suposar un augment”. Aquest aspecte de memòria hídrica el destaca Javier Martín Vide, que assenyala que “ara ens podem felicitar, però sempre tenint en compte que no podem tornar a l’oblit, ja que hem aconseguit viure raonablement amb poca aigua, ara que estem acostumats no hem de malgastar-ne”. Pel que fa als consums, Maschio apel·la a mirar “la part del pastís que hem d’abordar”. L’ecologista assenyala “els grans consumidors, agricultura, ramaderia, indústria” i demana poder observar els consums d’aquests sectors tal com es pot fer amb el dels municipis a la web de l’Agència Catalana de l’Aigua.
Javier Martín Vide sentencia: “El ciutadà ja gasta poquet de mitjana, cal tenir en compte les mesures bàsiques, no podem exigir més. Després hi ha el model de país. Volem més turistes, batre el rècord? El territori, l’aigua i l’energia van agafats de la mà, si volem més turistes, més pistes d’aterratge, podem tenir problemes amb les existències de l’aigua. Això influeix, depèn del model de país que volem”.