Ja fa més de 37 mesos que Catalunya es veu sotmesa a una forta sequera. La mitjana de volum de l’aigua dels embassaments del territori català es troben per sota del 18%, cosa que accentua l’emergència hídrica. És per aquest motiu que el Govern ha posat en marxa un seguit de mesures, com ara la reducció del volum d’aigua a 210 litres per persona per dia en els més de 200 municipis en fase de preemergència, per intentar pal·liar la sequera i allargar al màxim la disponibilitat d’aigua de les reserves. Ara bé, tot i l’estalvi aconseguit amb les restriccions, Catalunya es prepara per entrar en la primera fase d’emergència de cara al mes de gener de l’any vinent, moment on, si es manté la previsió actual, les reserves d’aigua que controla la Generalitat es trobaran al 16% de la seva capacitat. Així ho ha assegurat el conseller d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, David Mascort, en roda de premsa després de les reunions que s’han celebrat aquest dimarts al matí entre el Consell Executiu i la Comissió Interdepartamental de la Sequera.
En el moment en el qual es faci efectiva l’entrada en fase 1 d’emergència al Sistema Ter-Llobregat, el Govern planteja noves modificacions excepcionals al Pla de Sequera -aprovat l’any 2020- per fer front a la falta d’aigua. Mascort assegura que quedarà permès regar l’arbrat públic sempre que els pobles i ciutats ho considerin necessari: “Hem de tenir en compte que les conseqüències del canvi climàtic es noten a tot arreu i no només amb la sequera. És important cuidar els refugis climàtics que suposen els arbres”, apunta el conseller.
Tal com ja queda recollit en les mesures excepcionals de sequera, es permetrà fer ús de les piscines públiques i equipacions esportives federades limitant el reg de la gespa només abans de competició, és a dir, només els dies de partit i no durant els entrenaments. Ara bé, la Comissió considera que cal fer un pas més enllà i, tot i mantenir el permís de reg, limitar alguns dels usos d’aigua que es fan en aquests equipaments: “Mantenim les limitacions al reg, però demanem que es tanquin els vestidors i les dutxes, ja que és el consum majoritari d’aigua d’aquests centres”, assevera Mascort, que complementa que fa referència a “totes les instal·lacions esportives”, siguin piscines o clubs de futbol: “Ja ho vam fer amb la Covid: es feia esport, però la dutxa es feia a casa. Potser haurem de tornar a incorporar aquest hàbit”, afegeix
Prorrogar l’ampliació i la creació de noves granges
Una altra de les preocupacions d’algunes entitats ecologistes és la creació i l’ampliació de noves granges. En aquest sentit, el conseller explica que durant les fases d’emergència, independentment del grau en què estiguin els embassaments, tots els projectes per ampliar o crear nous equipaments d’ús intensiu d’aigua, cosa que també inclou els hotels, “quedaran prorrogats mentre duri l’emergència”: “No prohibirem fer els tràmits administratius ni demanar els permisos corresponents a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), però sí que els aplacarem fins que acabi l’estat d’emergència”, assevera Mascort.
Pel que fa a la ramaderia, el responsable de la cartera també apunta que no s’expediran autoritzacions d’entrada d’animals per a noves explotacions ramaderes o per l’ampliació de les existents. En aquest sentit, explica que tampoc es podran obrir noves equipacions fins que no es disposi de suficients recursos per garantir el “benestar animal”.
Reduir el cabal dels rius per “allargar la vida de l’aigua”
Una de les altres mesures complementàries que s’han contemplat i que entrarien en vigor quan s’arribi a la fase d’emergència és reduir el cabal dels rius per “allargar la vida de l’aigua”. Concretament, el cabal del riu Llobregat, el Ter i la Muga. En aquests tres rius es proposen uns nous cabals mínims en tres trams: en el Llobregat a Sant Joan Despí es proposa un nou cabal de 250 litres per segon -actualment és de 500 litres per segon-, en el Ter, des del Pasteral fins a la seva desembocadura, seria de 600 litres per segon -en aquests moments és de 2.000 litres per segon-, i a la Muga, des de Pont de Molins fins al mar, es fixaria un cabal de 40 litres per segon -actualment és de 135 litres per segon.
Per tal de recuperar la normalitat dels cabals un cop se superi l’emergència hídrica, el conseller destaca que s’implementaran les “hidropuntes“, una maniobra que consisteix a ampliar el volum de cabal permès durant “dos cops a la setmana sis hores”. Es tracta d’una mesura que, segons detalla Mascort, permet mantenir l’equilibri mediambiental del riu.
