El passat dilluns 13 de gener del 2025 el Departament d’Agricultura va anunciar que convocaria reunions quinzenals a les zones declarades en emergència cinegètica -les espècies cinegètiques són aquelles que poden ser objecte de caça, i intervenen decisivament en la identificació raons de manteniment de l’equilibri i de la salut dels ecosistemes- per poder fer front als reptes que la sobrepoblació de conills, senglars i cabirols estan suposant per al camp català. Aquestes reunions, segons va explicar la Generalitat, milloraran la coordinació entre l’administració, a pagesia i els caçadors, els tres actors implicats en el control de la sobrepoblació d’aquests animals i poder evitar els desperfectes que causen.
Ramon Comes, responsable de Fauna Cinegètica d’Unió de Pagesos, explica a El Món que “les sensacions són bones” després de la trobada del 13 de gener, però alerta que des del sindicat no volen que “es quedin en això, en sensacions, bones paraules”. Aquest escepticisme el porta a fer una exigència a la Generalitat com és la de gestionar millor totes les capacitats que té l’administració. “Ells diuen que dotaran de recursos (a les administracions, pagesia i caçadors), i nosaltres el que volem és que el pressupost s’optimitzi”. El professor del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals i investigador de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona, Santiago Mañosa, també demana més implicació a l’administració, ja que “li correspon, sobretot, la feina de coordinació i també la d’impulsar estudis i programes de seguiment que permetin un bon coneixement de la dinàmica de les poblacions i dels danys, i com es relacionen entre ells”. “També ha d’impulsar els estudis i les eines legals i administratives necessàries que facilitin el disseny i la implementació de mesures de reducció de les afectacions que siguin eficaces i eficients, però alhora segures i ambientalment sostenibles”, afegeix l’acadèmic. Aquesta entesa és la que també reclama el professor de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona i investigador de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) Jordi Serra-Cobo, que assegura que “trobar la solució és una suma d’actuacions que implica administracions, caçadors, pagesia i ciutadania”.
El Món va contactar amb el Departament d’Agricultura per poder oferir la seva visió el passat 13 de gener, però 3 setmanes més tard encara no s’ha obtingut cap mena de resposta per part dels responsables de la Generalitat de Catalunya.
La burocràcia com a gran escull
Unió de Pagesos, setmanes abans de reunir-se amb la Generalitat, va demanar que els deixin matar senglars durant les nits, quan els caçadors no ho estiguin fent (a les comarques de Girona) i que s’incrementessin les batudes de caça per controlar la sobrepoblació de conills a Lleida. De fet, Narcís Poch, coordinador d’Unió de Pagesos a les comarques gironines, va assegurar que no entenia la “poca diligència” des de Sant Jaume per donar permís als pagesos per matar senglars i cabirols encara que hi hagi decret que permet fer-ho.
Aquesta burocràcia és la que desespera la comunitat pagesa a Catalunya, que assegura que “necessitem fets, hi ha molts camps que tenen senglars, conills, estornells, i cal agilitzar aquests tràmits per poder fer les actuacions”. Ramon Comes, a la vegada, denuncia que “segons quins llocs, per exemple hi ha zones a la Catalunya central en les quals els temps són molt més lents, volem que sigui més fàcil, sense complicacions, però, ep!, no que siguem exempts de les responsabilitats que toquen, volem que siguin -l’administració- més àgils”. De fet, el responsable de Fauna Cinegètica d’Unió de Pagesos assegura que “és molt difícil de quantificar quants pagesos s’han avorrit d’avisar dels danys soferts” i afegeix que “a molts llocs hi ha danys i no ho diuen per aquest avorriment”.
Comes, però, no es refia del Departament d’Agricultura: “Tot són paraules, podria ser que tot seguís igual” i assegura que “falta que l’administració tingui la voluntat”. De fet, el membre d’Unió de Pagesos assenyala que les administracions s’han de posar mans a l’obra també amb la sobrepoblació de cabirols, animals que estan començant a proliferar i que també afecten el camp. “El problema es va estenent fins que l’aigua arriba al coll i llavors ens hem de posar a nadar”, afegeix.
Una solució múltiple
Els acadèmics consultats pel diari El Món no defineixen una solució ‘única’ tot i que si assenyalen que pot haver-hi diferents mesures per poder controlar la sobrepoblació de senglars, conills i cabirols. Santiago Mañosa explica que “protegir els conreus amb filats o altres elements dissuasius és la mesura més immediata”, tot i que sí que creu que “les captures poden ser també una mesura efectiva en punts crítics”. El professor del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals assenyala que “la sobreabundància de conills i els danys que ocasionen són en part conseqüència de la simplificació i transformació dels paisatges agraris”. Mañosa explica que “adoptar pràctiques agrícoles que proporcionin aliments i refugis alternatius als conills, o que afavoreixin els seus depredadors naturals, podria ajudar a reduir el problema, com han demostrat algunes recerques recents”.
Jordi Serra assenyala que un dels pals de paller dels quals s’haurien de preocupar l’administració és “restringir les àrees d’alimentació i l’excés d’alimentació, sobretot en nuclis urbans”, un fet que afavoreix la subsistència i proliferació dels animals. Serra qualifica aquesta restricció com una actuació “vital” i assenyala que el problema dels pagesos amb els senglars, conills i cabirols “és complex”; i en aquest aspecte alerta que “si caces aquí et poden venir d’altres llocs”. “El problema és complex”, afegeix Serra que, a la vegada, assenyala que la caça s’ha d’acompanyar amb altres formes de control de la població com poden ser els mètodes anticonceptius.
