Plataforma per la Llengua considera que l’Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població (EULP 2023), que la Generalitat ha presentat aquest migdia, constata que la situació d'”emergència lingüística s’agreuja” i ho ha atribuït a sis grans factors: l’ordenament jurídic, les actituds dels catalanoparlants, els canvis demogràfics, el “fracàs parcial” del sistema educatiu, les transformacions del món audiovisual i la politització i les campanyes d’odi. “Les dades de l’enquesta són un crit d’alerta pel que fa a la situació del català, tal com era previsible”, ha defensat el president de l’entitat, Òscar Escuder, en una roda de premsa al Col·legi de Periodistes de Catalunya. Tot i això, ha afirmat que els resultats de l’enquesta també han de ser una “oportunitat” perquè tots els actors de la societat catalana s’impliqui “decididament a favor de la restitució de la seva llengua”. I en aquest sentit, el líder de l’ONG del català ha fet una crida a l’acció en cinc grans àmbits d'”actuació prioritària”.
L’entitat s’ha mostrat crítica amb alguns aspectes de l’enquesta. Concretament, ha considerat un “problema greu” que s’hagi creat dues noves categories de parlants: els primaris i els secundaris. “Aquestes categories, més enllà d’arbitràries, no les hem trobat en cap altre estudi sociolingüístic o acadèmic similar. Mentre que els primaris són presentats com aquells que parlen català el 50 % del temps o més, els secundaris són els que el parlen entre l’1% i el 50% del temps. Això desdibuixa la categoria de parlant habitual. Algú que parla el català l’1 % del temps és un parlant secundari?”, s’ha qüestionat. També ha qüestionat que han passat dos anys de l’enquesta presentada avui, que és del 2023 i les dades, segons ells, “podrien estar obsoletes”. En aquest sentit, creu que s’hauria de reduir el temps entre una enquesta i una altra. “La publicació de l’EULP no hauria de ser cada cinc anys sinó com a màxim cada dos o tres, per poder tenir una radiografia actualitzada i més comparable a la situació immediata dels fluxos demogràfics”, ha assenyalat Escuder.
El català ha caigut progressivament com a llengua habitual i la “forta bilingüització”
Sobre els resultats concrets, Plana ha subratllat la caiguda progressiva del català. En aquest sentit, també ha mostrat preocupació perquè “l’ús habitual del català descendeixi, en general, amb cada franja d’edat, i que, entre els joves d’entre 15 i 29 anys, només el 38,6 % tinguin el català com a llengua habitual”. A més, “de manera molt preocupant, l’Enquesta de 2023 també revela que les persones que consideren que el català és la seva llengua en exclusiva, és a dir, la d’identificació, hagin baixat del 36,3 % al 30%”, ha afegit.
L’altre element “greu” per a l’entitat és que hi ha una “forta bilingüització” dels catalanoparlants perquè, com ha recordat la vicepresidenta, els que parlen en exclusiva el català de manera habitual ja només són el 32,6%. Un altre aspecte que ha destacat Plana és “el nombre de mantenidors del català, és a dir, les persones que parlen sempre o pràcticament sempre en català per defecte” i també ha lamentat que malgrat l’increment de la població la xifra de parlants s’ha estabilitzat.
Solucions a la situació del català
Per revertir aquesta situació, a la qual l’entitat veu solució, l’entitat ha reclamat actuar en cinc àmbits que l’entitat considera “prioritaris” i, en primer lloc, ha exigit a les institucions “un compromís real amb la llengua” i deixar de banda la pedagogia i les bones paraules per passar als “fets”. En segon lloc, l’ONG del català reclama crear més espais de socialització en català, generar més continguts en català per normalitzar el català en l’àmbit audiovisual, establir “mecanismes de control” per fer complir la immersió lingüística i que les institucions i la societat es comprometin amb “una identitat col·lectiva lligada a la llengua i explícitament oberta”.
Plataforma per la Llengua presenta la campanya “Decantem la balança pel català”
En aquest sentit, l’entitat ha aprofitat la roda de premsa sobre els resultats de l’EULP 2023 per presentar la campanya “Decantem la balança pel català”, que té per objectiu mobilitzar tota la ciutadania i “activar-la per fer front a la situació d’emergència lingüística”. Escuder ha recordat en aquest sentit que l’entitat fa anys que avisa de la situació d'”emergència” i aquesta iniciativa vol interpel·lar els catalanoparlants perquè “sumin esforços”, sigui com a socis o voluntaris que “ajudin a defensar la llengua des de tots els fronts i els territoris”
