Un estudi de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) ha avalat que el projecte Vincles d’Òmnium Cultural ajuda a activar el català, però també contribueix a combatre la segregació social i els discursos d’odi, entre altres aspectes. El treball ha analitzat les potencialitats d’aquesta iniciativa que va néixer el 2022 amb l’objectiu de donar resposta a la necessitat d’aprendre o millorar el català. El president d’Òmnium Cultural, Xavier Antich, ha celebrat el “creixent exponencial” de la iniciativa, que va tancar l’any 2024 es va tancar amb 265 grups, 2.000 aprenents i 500 voluntaris a un centenar de municipis de Catalunya, i, a més, compta amb aliances amb 200 entitats locals i comarcals. A més, l’entitat es fixa l’objectiu aquest 2025 de “potenciar i multiplicar els espais” de Vincles amb la col·laboració d’altres entitats.
Els investigadors de la UOC Maite Puigdevall i Joan Pujolar han estat els encarregats de presentat les conclusions de l’estudi, que ha fet servir una metodologia de recerca-acció participativa des del primer moment de conscienciació sociolingüística fins a les classes on es posen en pràctica els mètodes d’ensenyament, però també analitzant la formació del voluntariat i les primeres experiències organitzatives. A partir de l’anàlisi de les experiències inventariades, els investigadors han conclòs que Vincles fomenta l’apoderament i la pèrdua de la por i la vergonya; millora la relació amb l’escola; fomenta la relació amb els fills, i promou la projecció del català a la vida social. Però no només això, ja que Vincles contribueix a “trencar l’exclusió social” i alhora permet “avançar cap al sentiment de pertinença”.
A més, la iniciativa d’Òmnium ajuda a combatre “discursos d’odi i de discriminació” gràcies a una metodologia que beu de l’antiracisme. “Interpreta l’aprenentatge de la llengua com a vehicle per a construir un futur compartit decididament i activament antiracista”, subratllen els investigadors en les seves conclusions, on defineixen el projecte com “una autèntica escola de diversitat i antiracisme”. A més, Vincles aspira que el catalanoparlant s’acostumi a parlar la llengua “amb tothom i amb normalitat”. En aquest sentit, remarca que encara que els aprenents no parlin correctament el català i que aquest es barregi amb altres llengües, recomanen que cal “aprendre a escoltar i mantenir el català de manera afectuosa” perquè, segons remarquen, “ajuda a estendre’l i, sobretot, a normalitzar-lo socialment”.
Aprenentatge d’aprenents i d’acompanyants
L’estudi de la UOC permet inventariar i classificar les experiències de diferents persones participants del projecte Vincles en funció de si són aprenents o d’acompanyants. Els testimonis dels primers remarquen que participar del projecte Vincles els hi ha facilitat el tracte i el contacte amb els fills, però també els ha ajudat en la vida social perquè el projecte “reforça la comunicació i interacció en situacions quotidianes, com ara anar al metge o a comprar, convertint la llengua en una porta d’entrada que no només permet obrir el cercle d’interacció lingüística”, i també “acabar amb els prejudicis dels catalanoparlants”.
Els acompanyants, per la seva banda, també han de superar “obstacles” i han de fer “un esforç i un camí d’aprenentatge sobre la concepció del país on vivim, la seva diversitat, la pobresa, l’antiracisme i l’ús que es fa de la llengua catalana”. Durant aquest procés els acompanyants també treballen aspectes com la “inclusió i construcció d’una comunitat forta per afrontar els reptes col·lectius”. “Ha sigut un aprenentatge tant per ells com per nosaltres” o “m’ha permès establir vincles amb persones amb qui segurament no ho hauria fet si no hagués estat per Vincles”, exposen dos dels testimonis dels acompanyants que apareixen citats a l’estudi.
L’estudi: entrevistes, seguiments intensius, sessions de formació i qüestionari a grups
Els investigadors de la UOC han treballat amb la informació de 36 entrevistes en profunditat, s’han fet seguiments intensius a grups d’aprenents, s’han impartit prop de 20 sessions de formació i s’han realitzat qüestionaris de valoració a participants de 56 grups, amb l’objectiu d’aconseguir una mostra “àmplia i diversa” de la realitat catalana. Els grups que van respondre al qüestionari al final del curs passat són: Vimbodí, Solivella, Sarral, l’Espluga de Francolí (la Conca de Barberà), Pla de Santa Maria, Valls (Alt Camp), Terrassa, La Floresta, Rubí (Vallès Occidental), Santa Coloma de Farners (la Selva), Santpedor, Sant Fruitós de Bages, Manresa (el Bages), Duesaigües, Reus (Baix Camp), Puigcerdà (la Cerdanya), Mataró, Canet de Mar (el Maresme), Lleida (el Segrià), Girona, Salt (el Gironès), Cervera (la Segarra) i Barcelona (el Barcelonès).
