Els tribunals continuen amb la seva persecució contra el català. Aquest dijous s’ha conegut que l’Ajuntament de Vic s’ha convertit en el primer condemnat per exigir l’idioma als treballadors públics. El magistrat el Jutjat Contenciós número 15 de Barcelona ha condemnat el consistori de la capital d’Osona perquè creu que demanar el nivell B2 —un nivell intermedi de llengua que és el que els alumnes adquireixen a l’ESO— a un treballador públic que farà d’operari al cementiri és “excloent”.
En la sentència, que, no gens casualment, ha estat filtrada a El Mundo per una font no identificada, el jutge declara “nul·les” les bases del seu concurs públic i ordena a l’Ajuntament que rebaixi els requisits i demani el nivell inicial A2 als candidats. El magistrat argumenta la seva decisió dient que “l’elevació del requisit” al nivell B2 està aplicada de “manera indiscriminada i no connectada amb les funcions” del lloc de treball. Així, el jutge defensa que el lloc de treball “és eminentment manual”, i que no són necessàries “exigències pròpies d’interacció lingüística complexa”.
Arran de la denúncia presentada per l’entitat espanyolista Convivencia Cívica, el jutge conclou que l’obligació del nivell B2 de català per treballar d’operari al cementiri és “una barrera d’accés excloent que constitueix una discriminació directa per raó de llengua”. A més de reconfigurar els criteris de la plaça, el titular del Jutjat Contenciós número 15 de Barcelona obliga l’Ajuntament de Vic a pagar una multa de 1.000 euros.
“Hi ha una persecució contra el català”
L’alcalde de Vic, Albert Castells, ha vinculat la sentència a l’“ofensiva judicial contra el català”, i ha afegit que és una decisió més de la “repressió política que patim com a poble i com a nació”. En declaracions a El Món a RAC 1, el batlle de la capital d’Osona ha defensat la necessitat de garantir els drets lingüístics dels seus ciutadans a comunicar-se en català i, per això, ha assenyalat que “el personal de l’administració ha de tenir uns mínims coneixements de llengua. Castells ha deixat clar que recorreran contra la decisió judicial: “Anirem on calgui”, ha dit i ha agraït el suport de Plataforma per la Llengua, Òmnium Cultural, de l’ANC i les entitats que formen part de la Taula per la Llengua. “L’Ajuntament recorrerà fins a última instància totes les sentències”, ha insistit.
Castells ha convidat el jutge o qualsevol representant de l’estament judicial a anar a Vic i veure qui dels dos “troba barreres lingüístiques” i comprovar que són els catalanoparlants els que no poden fer servir la seva llengua en moltes ocasions. “Tenim el repte que la nostra llengua no desaparegui”, ha exposat, i ha defensat les clàusules lingüístiques a les convocatòries de l’administració local. Amb tot, ha dit que el català viu “una salut molt bona” a la ciutat i ha de continuar sent el “pal de paller” de la cohesió al municipi. Preguntat per si aquesta sentència pot anul·lar futures lleis com la que prepara el Govern perquè els taxistes a saber un mínim de català, Albert Castells ha assenyalat que “mentre estem distrets amb sentències i recursos, no ens focalitzem a com afrontar el repte de la llengua”. “Em preocupa l’ofensiva judicial contra la llengua”, ha conclòs.
Puigdemont carrega contra “la fal·làcia del bilingüisme”
La sentència contra l’Ajuntament governat per Junts ha provocat la reacció del president a l’exili i líder del partit, Carles Puigdemont, que a través de la xarxa social X ha carregat contra “la fal·làcia del bilingüisme” i ha constatat que, “a còpia de sentències judicials, es va retornant al règim monolingüe que va imposar Franco”. Tot i això, ha puntualitzat que ara hi ha una “lleugera diferència” perquè “l’ús del català és tolerat i tens un cert dret a fer-lo servir, però mai en igualtat de condicions amb el castellà”. “En cas de conflicte, un jutge sempre resoldrà en contra teva”, lamenta. El secretari general de Junts, Jordi Turull, ha denunciat que “continua la croada de la toga nostra contra el català”, i ha subratllat que “qui exclou són aquells que ataquen i persegueixen la nostra llengua”.
L’exconsellera, alcaldessa de la Garriga i presidenta de l’Associació Catalana de Municipis, Meritxell Budó, ha donat suport a l’alcalde de Vic a través de la xarxa X i ha defensat que exigir un determinat nivell de català “no és excloure, és garantir drets i cohesió”. També ha opinat el diputat Francesc de Dalmases ha dit que la sentència és l’“enèsima vegada que Espanya ens recorda que el català no només no té estat sinó que té un estat en contra”. Així mateix, ha qüestionat la utilitat del Pacte Nacional per la Llengua i ha ironitzat que “espero —assegut— la seva reacció irada”. “Sense independència no hi ha futur per la llengua”, ha sentenciat.
