La consellera d’Acció Exterior de la Generalitat de Catalunya, Meritxell Serret, manté la pressió al govern espanyol perquè aconsegueixi l’oficialitat del català, el basc i el gallec dins la Unió Europea, tal com s’hi van comprometre fa uns mesos, però admet que no es podien “fiar totes les cartes” a la Moncloa perquè s’oficialitzés la llengua. Així ho ha assegurat en una compareixença a la premsa després que l’executiu estatal hagi descartat sotmetre a votació aquesta qüestió al Consell d’Afers Generals a Brussel·les d’aquest dimarts. “Mantenim l’optimisme, no ha acabat res. Continuarem amb la màxima exigència perquè el català sigui llengua oficial a la Unió Europea més aviat que tard”, assegura Serret.
La consellera es compromet a seguir pressionant el govern de Pedro Sánchez per molt que ja no estiguin al capdavant de la presidència de torn del Consell de la UE, una posició que els donava avantatge a l’hora de posar la qüestió sobre la taula. Al gener, l’agenda de les reunions dels ministres europeus passarà a mans de Bèlgica, cosa que pot fer que l’oficialitat del català deixi de ser un tema prioritari. En aquest sentit, tant el Govern com l’executiu espanyol mantenen la confiança en poder-ho aconseguir: “Acaba la presidència espanyola, però no s’esgota el compromís de l’executiu estatal per fer tot el que estigui a les seves mans per aconseguir la unanimitat de l’oficialitat del català a la UE”, assevera la consellera, que recorda que cal que tots els estats membre estigui d’acord aprovar l’oficialitat. Tot i que aparentment pot semblar un contratemps, Serret recorda que “Europa té els seus tempos” i que és per això que cal “mantenir viva” la lluita per l’oficialització.
El cost del català a Europa, una de les preocupacions
La decisió d’ajornar la votació respon als dubtes d’alguns estats membres, especialment en l’àmbit jurídic i econòmic de la norma. En aquest sentit, interpel·lada pels periodistes, la consellera s’ha referit a l’informe que xifra el cost de l’oficialitat en 135 milions d’euros. Serret ha recordat que l’Estat s’ha ofert a assumir la xifra, però ha volgut deixar clar que es tracta d’un informe “preliminar” i “bastant genèric” a partir de l’experiència de l’irlandès, per la qual cosa el cost final podria no ser el detallat en aquest document.
