L’ús del català continua reculant en molts àmbits de la vida quotidiana. Després de publicar-se els resultats de l’Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població, on s’informava que el català és la llengua habitual de només una tercera part de la població, es posa la lupa en àmbits concrets on la llengua ha anat desapareixent del dia a dia. Un d’aquests espais on l’ús del català es troba en mínims és en les sentències judicials, on en el 2024 s’ha vist els nivells més baixos des de l’inici del segle.
Més concretament, aquest any passat ha estat l’any amb el percentatge de sentències judicials en català més baix des de 2001, amb un 6,56% del total, això suposa un total de 19.385 sentències en llengua catalana, segons dades recollides per l’ACN. Fa 20 anys, entre 2004 i 2005, les xifres de sentències en català superaven les 40.000, suposant un 20% del total de sentències gràcies als incentius econòmics.
A la ciutat de Barcelona les sentències en català arriben al 7%, la qual cosa suposa una excepció per a l’àrea metropolitana. En aquesta zona, les sentències en llengua catalana són pràcticament inexistents i no arriben ni a l’1% en ciutats com l’Hospitalet de Llobregat, Badalona, Gavà, Esplugues de Llobregat (on no hi ha cap en català), Martorell, Rubí, Sant Boi de Llobregat o Santa Coloma de Gramenet. A tota la demarcació de Barcelona, sense tenir en compte la capital i l’Hospitalet, el percentatge arriba al 5,65%.
Els municipis amb més i menys sentències en català
Les dades en la resta de Catalunya mostren diverses tendències, sent a les comarques gironines les úniques vegueries de l’administració de justícia catalana on s’arriba al 10% de sentències en català. En aquest sentit, a Lleida no s’arriba al 9%, a les Terres de l’Ebre aquesta dada es queda per sota del 7,5%, mentre a Tarragona gairebé no s’arriba al 3%.
Els municipis on les sentències en català són més habituals són Ripoll, amb el 75% d’aquestes, Gandesa, amb el 57%, i Berga, 40%. En canvi, en altres municipis més catalanoparlants, aquests valors són molt diferents, com a la Seu d’Urgell (0,4%), Tremp (0%) i Amposta (0,3%). Aquests nivells mínims es deuen al fet que els partits judicials d’aquestes localitats són molt petits, amb pocs òrgans judicials, on la manca de jutges que no dominen el català fa que el percentatge caigui considerablement.
Es demana als advocats parlar català “sense por”
Des de l’associació de jutges Àgora Judicial, un dels seus membres, Xavier Gonzàlez de Rivera, creu que cal promoure el català perquè estigués normalitzat a l’administració de justícia, fent que la documentació bilingüe es convertís en una prioritat. En aquest sentit, David Caselles, president de la comissió de llengua del Consell de l’Advocacia de Catalunya, destaca que també cal que els lletrats facin servir el català “sense cap por” que aquest fet els pugui perjudicar. “Sabem que els advocats que han actuat tota la vida en català acaben obtenint el mateix, el resultat no els ve condicionat segons la llengua que utilitzen,” assegura Caselles. Gonzàlez de Rivera creu que falta formació “real i efectiva” en català tant de jutges, fiscals, lletrats de l’administració de justícia i funcionaris. Però, a més, creu que caldria “estimular” econòmicament l’ús del català als jutjats, com es va fer en els primers anys de segle.
Des de fa uns anys, el Departament de Justícia té un pla per fomentar el català en les actuacions dels advocats del torn d’ofici, i paga un extra als que fan servir el català, que actualment són gairebé 1.500, una quarta part dels 6.000 advocats d’ofici de tot Catalunya. Es va posar en marxa el 2017, però va quedar suspès el 2018 per l’aplicació de l’article 155 de la Constitució i la intervenció de la Generalitat per part del govern espanyol. Fins a l’any 2021 no es va recuperar el pla. El primer any, la Generalitat hi va dedicar 144.000 euros, mentre que el 2024 es van superar els 400.000. Les actuacions en català en el torn d’ofici van arribar a les 15.348 el 2024, xifra pendent d’oficialitzar del tot. Això suposa un 21,45% més que el 2023, i un 61,3% més que el 2017.
El Departament de Justícia està preparant diverses mesures per a fomentar el català a l’administració de justícia que es presentaran en les pròximes setmanes, segons ha informat l’ACN.
