El govern espanyol veu “un afer prioritari” que el català es pugui fer servir al Parlament Europeu. Ho ha explicitat el ministre d’Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació, José Manuel Albares, en una nova carta que ha enviat a la presidenta del Parlament Europeu (PE), Roberta Metsola, per sol·licitar que el català, el gallec i el basc puguin fer-se servir als plens de l’Eurocambra, segons ha avançat l’agència ACN.
En aquesta tercera carta que el ministre Albares envia Metsola, aquest li proposa “abordar personalment” amb ella la qüestió. Fins ara, les altres missives enviades pel govern espanyol des de l’any 2022 han quedat sense contestar. Ara, el màxim responsable dels Afers Exteriors del govern de Pedro Sánchez demana a la presidenta del Parlament Europeu que porti a votació del Bureau -l’equivalent a la mesa de l’Eurocambra- l’ús del català, el basc i el gallec al ple.
“Element essencial de la identitat nacional”
Per al ministre, l’inici de la nova legislatura europea és “una ocasió privilegiada per donar un nou impuls a la subscripció d’un acord administratiu per l’ús del català, el gallec i el basc al Parlament Europeu”. “És un afer prioritari pel meu país i un element essencial de la identitat nacional”, afirma Albares a la missiva, amb data de 18 de setembre del 2024, recull l’ACN.
El govern espanyol sosté en la carta que per continuar apropant les institucions a la ciutadania i fomentar la seva participació, “l’ús de les llengües de part important de la ciutadania espanyola i europea en el Parlament resulta de gran importància”, defensa Albares. El ministre recorda Metsola que hi ha “més de vint milions de persones que viuen en territoris espanyols on es reconeix l’oficialitat del català, el basc i el gallec”, i assenyala que les tres llengües cooficials tenen “característiques úniques”, entre les quals cita el reconeixement a la Constitució o el fet que són llengües de treball al Congrés i el Senat.
La legislatura passada no hi havia una majoria a favor
La petició perquè el català, el basc i el gallec es puguin utilitzar al Parlament Europeu ve de lluny. El darrer cop que fins ara ho havia fet el govern espanyol havia estat el 4 de març del 2024. Ho va fer a petició de la mateixa presidenta del Parlament Europeu. Tanmateix, la sol·licitud mai es va arribar a votar a la Mesa del Parlament Europeu. Tampoc la legislatura passada es va plantejar, ja que no hi havia una majoria a favor de l’ús de les tres llengües cooficials al plenari europeu, i a la mesa la clau era en mans del grup liberal.
Per tirar endavant la proposta del govern espanyol, caldria una majoria de set dels catorze vicepresidents de la Mesa. Ara, amb la nova legislatura que tot just comença, els socialdemòcrates europeus compten amb cinc de les catorze vicepresidències que té la Mesa. Una d’aquestes és la de l’eurodiputat del PSC, Javi López, que en diverses ocasions ha reiterat el pes que els socialistes tindran en la mesa de vicepresidents en aquest nou mandat. “Els vots dels cinc vicepresidents socialistes seran clau per construir una majoria”. Ara, amb el control d’una vicepresidència més i la desaparició de Ciutadans al Parlament Europeu, els socialistes es mostren més optimistes. Cal, però, que la presidenta de la cambra faci el pas d’incloure la qüestió en l’ordre del dia de la Mesa.
