El Departament de Salut ha donat per tancada la investigació sobre el cas de discriminació lingüística per part d’un metge que va patir una pacient a l’Hospital Universitari Dexeus. La Direcció General d’Ordenació i Regulació Sanitària no considera que s’hagi de prendre cap mesura contra el primer metge que va atendre l’Anna M. P., una dona de 77 anys que va acudir el passat 15 de setembre al servei d’urgències del centre hospitalari de Barcelona perquè havia patit una amnèsia temporal, a qui li va negar el dret de ser atesa en català. I tampoc contra el segon professional que la va atendre, que no parlava català, però que deia que l’entenia i que la va assistir amb un traductor al costat. Després de visitar-la, va redactar l’informe amb insults contra la pacient en assegurar que havia tingut una actitud “grotesca” i “xenòfoba” per voler ser atesa en català.
La consellera de Salut, Olga Pané, argumenta, en una resposta parlamentària a una pregunta de Junts per Catalunya, que la Direcció General d’Ordenació i Regulació Sanitària va engegar els mecanismes d’inspecció corresponents tan bon punt va tenir coneixement dels fets i de la queixa de la pacient i va decidir obrir un “expedient d’informació prèvia”. Pané afegeix que, després d’investigar el cas, la conselleria va concloure que “la prestació de l’assistència sanitària va seguir les guies i protocols de pràctica clínica i es va respondre [la Dexeus] la reclamació d’acord amb la normativa vigent”.
En efecte, la pacient, assessorada per Plataforma per la Llengua, va interposar en el seu moment una queixa al portal del pacient de l’hospital, i la Dexeus li va admetre que “el professional degué haver buscat i adoptat mesures de contingència davant la situació: sol·licitant la col·laboració d’un altre facultatiu que pogués atendre-la en català o buscant el suport d’altres professionals com a traductors”. Malgrat que l’hospital va lamentar “sincerament les molèsties” i va assegurar que prendria les mesures pertinents per “evitar situacions similars en el futur”, el centre no va obrir cap investigació per avaluar si calia prendre alguna mesura contra els col·legiats que van atendre l’Anna.
Cap al·lusió als insults recollits en l’informe mèdic contra la pacient i opacitat sobre l’expedient
Malgrat que la pregunta realitzada pel principal grup de l’oposició demana sobre “el cas de discriminació lingüística a l’Hospital Universitari Dexeus i les seves conseqüències”, la titular de Salut no aborda la qüestió fins al final de la resposta i ventila l’assumpte en sis línies, dins d’una resposta parlamentària de quatre pàgines dedicada a repassar normatives i dades estadístiques relacionades amb la llengua en la sanitat. A més, no fa cap referència als insults que el metge va deixar per escrit malgrat que el codi deontològic, els principis generals de les normes per les quals els metges han de regir-se en la seva activitat, i un manual de bona praxi del Col·legi desautoritzen el metge de la Dexeus. De fet, la resposta parlamentària de la conselleria manté l’opacitat que hi ha hagut en tot moment en aquest cas, en què la Dexeus també s’ha negat a donar explicacions a preguntes d’aquest diari i, ara, el departament tampoc no aclareix quines explicacions ha donat el centre mèdic, si ha pres alguna mesura respecte dels facultatius implicats i per què ha decidit tancar el cas.
De fet, el punt quart del codi en qüestió estableix que el metge té el deure de “prestar atenció preferent a la salut del pacient”, una atenció en què “en cap circumstància” pot ser interferida per qüestions religioses, ideològiques o polítiques, entre altres, i el punt cinquè subratlla que “els metges han de respectar escrupolosament les persones i tots els seus drets”. El codi, en el punt 38, també estableix que un metge quan redacta un informe ha de ser conscient que “el seu contingut pot tenir conseqüències legals per al malalt, per a ell mateix o per a terceres persones” i també destaca que “s’ha d’abstenir” de fer “afirmacions que no hagi comprovat personalment a partir de dades”.
Més de 200 queixes lingüístiques els darrers dos anys
El que sí que detalla Olga Pané en la resposta parlamentària que l’any 2024 es van presentar, amb xifres provisionals, almenys 206 reclamacions relacionades amb el dret d’opció lingüística en l’àmbit sanitari. Una dada molt similar a les presentades l’any 2023 quan el Departament de Salut va rebre 202 queixes per la manca d’atenció en llengua catalana. La consellera constata que “totes i cadascuna de les queixes tenen importància individual en afectar drets lingüístics emparats per la normativa vigent”. En aquest sentit, subratlla que cada vegada que el Departament té coneixement “fa un seguiment de les actuacions iniciades al centre sanitari on s’ha produït i, si s’escau, activa els circuits d’inspecció sanitària per escatir si aquell fet en concret ha pogut afectar la prestació de l’assistència sanitària”.
Davant els centenars de casos de discriminacions lingüístiques en l’àmbit sanitari, afegeix Salut ha “reforçat” l’estructura interna de la Conselleria per “vetllar pel compliment de les clàusules lingüístiques i el pla de gestió lingüística de cada centre” amb un doble objectiu: “combatre els casos de discriminació i de garantir el dret dels pacients a ser atesos en català”. Per això, explica que Salut ha creat un grup de treball “multidisciplinari” per millorar els circuits de recollida, gestió, seguiment, resolució i resposta de les queixes lingüístiques.
Treball conjunt entre Salut i Política Lingüística
El conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, afegeix en resposta a una altra pregunta per escrit, en aquest cas realitzada per Esquerra, que per garantir els drets lingüístics dels pacients el seu departament treballa de forma conjunta amb Salut en el tractament dels expedients de queixes i denúncies, formació i informació sobre drets lingüístics. Preguntat per quines accions específiques està impulsant Política Lingüística per garantir que els drets lingüístics dels pacients siguin respectats “en centres hospitalaris privats o concertats, com ara l’Hospital Universitari Dexeus o el Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil de Reus”, Vila no aborda el cas de la Dexeus i es limita a dir que “els dos departaments s’han coordinat per actuar i tenen establert un circuit per aconseguir una atenció adequada” i que els expedients sobre les presumptes vulneracions de drets lingüístics al sistema sanitari són tramitats per Salut.
