Plataforma per la Llengua ha sumat esforços amb l’Institut d’Estudis Catalans, la Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana (CAL), Òmnium Cultural, Softcatalà, i els col·lectius Salut pel Català, Mantinc el català i No em canviïs la llengua per plantejar un repte als catalans: mantenir la llengua amb tothom durant 21 dies, el període de temps que se sol fer servir per considerar que un hàbit es pot consolidar. Amb el lema “Mantenir el català, el repte 21 dies”, la iniciativa busca que els catalanoparlants abandonin “la subordinació lingüística al castellà”. El repte arrencarà el pròxim dilluns 12 de maig i s’allargarà fins a l’1 de juny, i els impulsors animen a les persones que se sumin a la campanya a compartir les seves experiències a les xarxes socials amb l’etiqueta #Repte21Dies i #RepteMantinc.
La campanya, que s’ha presentat aquesta tarda a la Casa del Mar de Barcelona, ha comptat amb diverses intervencions com, per exemple, la de la sociolingüista Maite Puigdevall, que ha advertit que els catalanoparlants “ens adaptem per mimesi, però sempre ho fa qui està en una situació subalterna, qui parla la llengua minoritzada”. A més, ha lamentat que els catalanoparlants “no som parlants emancipats, com sí que ho són els parlants de llengües majoritàries, i només ens podrem convertir en emancipats compartint el català”.
De fet, Plataforma per la Llengua remarca que la submissió dels catalanoparlants al castellà “és un dels dos factors que contribueixen a explicar la residualització del català”, juntament amb l’ordenament jurídic lingüísticament discriminatori de l’Estat espanyol. “Tots dos factors, amb un pes desigual, fan prescindible el català, i, per tant, en fan perillar el futur, perquè les llengües que no són útils ni necessàries desapareixen”, alerta, i recorda que, segons una enquesta encarregada per l’ONG del català, 8 de cada 10 catalanoparlants canvien al castellà quan algú els parla en aquesta llengua. “Un percentatge elevadíssim i molt preocupant”, destaca.
“Canviar d’hàbits” amb la llengua
Plataforma per la Llengua, a més, considera que canviar de llengua “per respecte” o “per educació” són arguments “fàcilment desmuntables”. En aquest sentit, la membre de l’ADAC i Salut pel Català, Leli Camps, ha manifestat que “l’onada destructora de la llengua arriba arreu, no es pot abaixar la guàrdia tot i estar ben sensibilitzats amb la llengua, hem de canviar d’hàbits”. “Si no ens aturem i prenem consciència dels automatismes que ens fan canviar de llengua mai podrem canviar la situació”, ha sentenciat. Gabriel Roca també ha explicat les dificultats quotidianes de parlar en català amb tothom, però s’ha centrat la indefensió que pot viure un catalanoparlant a la consulta mèdica: “Ens hem de preguntar per què cedim al castellà de vegades”. “En situacions com una visita mèdica, em trobo en força ocasions en situacions de vulnerabilitat”, ha lamentat.
Nouvinguts que reclamen “perseverar” amb el català
L’avte també ha comptat amb els testimonis de Merlys Mosquera i Daniel Camilo Hernández, dues persones nouvingudes. Mosquera ha exposat que “no entenia al principi com era possible que generalment la gent no volgués compartir la llengua amb mi mentre l’aprenia, però també m’he trobat amb tot el contrari, amb experiències agradables”, mentre que Hernández ha subratllat que per aconseguir que diversos interlocutors amb qui interactua canviïn l’hàbit de canviar de llengua “hem de perseverar sempre i continuar parlant català, no hi ha alternativa”.
Finalment, la coordinadora de Tallers per la Llengua, Àstrid Bierge, ha constatat que “la immensa majoria de catalanoparlants que canviem de llengua ho fem per iniciativa pròpia, no ens ho demana l’altre interlocutor”, i ha deixat clar que “canviar l’hàbit depèn exclusivament de nosaltres mateixos”. A més, ha aportat alguns consells per assolir aquest repte de mantenir el català durant 21 dies: “Per començar, cal marcar-se objectius concrets i viables, i progressivament plantejar-se objectius més ambiciosos”.
