Missing 'path' query parameter

La Plataforma per la Llengua ha anat fins a Brussel·les per continuar pressionant per l’oficialitat del català a Europa. La primera acció que hi han fet és desplegar dues pancartes al cor del barri europeu d’aquesta ciutat aprofitant la reunió del Consell d’Assumptes Generals del Consell de la Unió Europea. Aquest és l’òrgan que tindrà l’última paraula sobre l’oficialitat del català, l’euskera i el gallec a Europa. Les dues pancartes s’han alçat a la rotonda de Schumann, just entre l’edifici de la Comissió Europea i el del Consell de la UE, per on aquest matí han passat les comitives que s’havien de reunir.

El 12 de desembre, els estats membre tornaran a debatre l’oficialitat del català, i fins llavors l’ONG del català continuarà fent pressió. A l’acció de les pancartes s’hi ha afegit la campanya internacional de l’entitat “Say Yes”, que persegueix l’objectiu de convèncer la resta de membres de la UE d’acceptar l’oficialitat. Precisament el lema de la campanya internacional ha estat també el d’una de les pancartes. A l’altra s’hi podia llegir “Catalan, EU official language”. Les pancartes han estat esteses durant una hora i es podien veure des de les oficines dels dos edificis.

Les pancartes desplegades a Brussel·les per pressionar per l’oficialitat del català / Plataforma per la Llengua

Continuen analitzant l’última proposta del govern espanyol

Els països membre han d’analitzar l’última proposta del govern espanyol, que els hi va fer arribar el vespre del 13 de novembre. En aquesta proposta s’incloïa una reforma del reglament que els estats membre no van tenir temps d’analitzar abans de la reunió del 15 de novembre. Alguns es van queixar d’aquesta manca de temps i del fet que el govern espanyol hagués presentat la proposta tard i amb poc marge. A més, encara està pendent saber quin impacte financer i administratiu tindria fer oficials les llengües de l’estat espanyol.

L’ONG del català va lamentar en el seu moment les “dilacions” del govern espanyol, però va acceptar la proposta de reforma perquè manté el català com a llengua plenament oficial i perquè estableix les condicions per adquirir l’estatus d’oficialitat, un fet que podria apaivagar les preocupacions d’alguns països que no volen que les llengües minoritàries dels seus territoris també demanin l’oficialitat.

Comparteix

Icona de pantalla completa
Missing 'path' query parameter