Els casos de discriminació lingüística en l’àmbit de la salut, com el patit per una dona al servei d’urgències de l’Hospital Universitari Dexeus, no són fets aïllats, ja que, segons dades del Col·legi de Metges, menys de la meitat de metges que hi ha a Catalunya, el 47,%, fan servir el català de manera habitual per comunicar-se amb els seus pacients. Davant aquesta situació, el Parlament de Catalunya ha aprovat una proposta de resolució que insta el Govern de la Generalitat a garantir el català en la sanitat. La proposta pels “drets civils lingüístics als serveis de salut”, impulsada per la CUP, ha tirat endavant en el marc de la comissió de Salut, i ha comptat amb el vot a favor de tots els grups, inclòs el PSC, i el vot en contra del PP i Vox. Entre altres mesures, els grups reclamen a l’executiu de Salvador Illa que garanteixi l’atenció oral i escrita en català, respecti el dret a rebre tots els documents en llengua catalana, implanti mecanismes de control perquè no es vulnerin els drets dels pacients i s’impulsi un pla de formació dels professionals que treballen en l’àmbit de la salut.
La diputada de la CUP, Laia Estrada, ha estat l’encarregada de defensar la proposta de resolució i ha denunciat que “cada vegada més es vulneren els drets lingüístics de la població en un àmbit cau, i ho considerem inadmissible,” i ha recordat que l’informe per Catalunya per la Llengua del 2023 recull més de 221 queixes que tenen a veure amb professionals que s’han negat a prestar el seu servei per si no canviaven de llengua fins al punt d’arribar a situacions vexatòries “inadmissibles”. La proposta aprovada consta de set punts i estableix que el Govern haurà de vetllar per garantir l’atenció oral i escrita en català, i en occità a l’Aran, en els equipaments de salut per part dels professionals sanitaris, personal administratiu i de treball social, així com a les residències de gent gran i sociosanitaris i tots els serveis pediàtrics. La proposta també contempla altres casos com el que la persona atesa no conegui cap de les llengües oficials a Catalunya, i aquí sol·licita “planificar i dimensionar un servei de traducció a tots els centres del Siscat, que garanteixi una atenció correcta i segura, confortable i afectiva prioritàriament en la seva llengua inicial i, si no és possible, en alguna altra que conegui”.
D’altra banda, la Generalitat també haurà de garantir el dret de rebre tots els impresos –volants, documents de consentiment de proves i intervencions, informes mèdics, etc.– en llengua catalana i, a l’Aran, en occità. En ambdós casos, caldrà implementar mecanismes de control “efectius” amb l’objectiu que no es vulnerin els drets “en els casos en què l’atenció sanitària pública no sigui prestada directament per l’Institut Català de la Salut”. També s’urgeix a aprovar un pla de formació i de sensibilització a tots els professionals de la salut, envers el respecte als drets lingüístics en general i “respecte als drets inherents a la llengua catalana com a llengua minoritzada i oficial al territori”. Una altra de les iniciatives que inclou la proposta és fer campanyes informatives dirigides a la ciutadania amb relació als seus drets lingüístics, amb rètols i informació visible, en l’àmbit de la salut.
També sol·licita al Govern que actualitzi el mapa sanitari com a marc de referència general amb l’objectiu de “planificar la formació i creació de professionals sanitaris atenent les necessitats demogràfiques actuals, la demanda assistencial real i l’increment de plantilles estructurals necessàries per poder donar resposta a la necessitat de relleu del personal que es jubilarà els pròxims anys”. I tot això, cal fer-ho, subratlla, “garantint que els professionals de la salut que formem adquireixin plenes competències lingüístiques en català”. També es demana que es millorin les condicions salarials i laborals de les professionals que treballen als centres sanitaris. Primer, segons el document aprovat, cal establir unes ràtios professional/usuària que contemplin “les realitats econòmiques i socials dels territoris” i que permetin “una correcta assistència i redueixin l’actual càrrega laboral”. D’altra banda, ressalten que és necessari definir els rols professionals i reconèixer i desenvolupar les capacitats competencials de cadascuna de les categories professionals amb el consegüent reconeixement econòmic.
La proposta també fixa requisits per al personal sanitari
D’altra banda, la proposta impulsada pels anticapitalistes estableix una sèrie de requisits per a tot el personal sanitari de l’administració pública catalana. Així, fixa que cal establir el “requisit lingüístic necessari (més enllà d’un simple mèrit) del coneixement actiu de la llengua catalana, evitant l’ús abusiu de mesures d’urgència per contractar personal sense el corresponent procés selectiu, que és l’àmbit en el qual es comprova el requisit lingüístic obligatori”. A més, cal garantir que l’acreditació per part dels professionals es transforma en un ús efectiu quan aquests interactuen amb els pacients. També es demana que s’equipari la puntuació de català i occità, a l’Aran, en tots els concursos de provisió de places públiques de l’Administració de Catalunya.
