El president de Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, ha intervingut aquest dimecres a la comissió de Política Lingüística del Parlament de Catalunya per analitzar la situació del català i reclamar als diputats que es comprometin amb el català per revertir l’”emergència lingüística”, però també ha exposat casos de discriminacions lingüístiques que han rebut en l’àmbit sanitari, educatiu, laboral i amb els cossos de seguretat. En aquest sentit, Escuder ha recordat que durant l’any 2023 van gestionar un total de 2.328 queixes lingüístiques, un 489,4% més que fa vuit anys, l’any 2016, quan només en van rebre 395. “Les discriminacions lingüístiques que rebem són la punta de l’iceberg”, ha dit, i ha exposat que hi ha molta gent que quan arriba a una comissaria o al CAP i li demanen que parli en castellà canvia de llengua sense defensar els seus drets lingüístics.
Escuder ha assenyalat que aquest creixement de denúncies es deu a diferents factors com que hi hagi més discriminacions lingüístiques que fa uns anys, que la ciutadania estigui més conscienciada sobre els seus drets lingüístics o que la gent coneix més els serveis que ofereix l’entitat. Tot i això, ha remarcat que no tenen indicadors sobre quina d’aquestes opcions té més pes. Amb tot, Escuder ha subratllat que tots aquests casos “no són anècdotes protagonitzades per eixelebrats”, i ha subratllat que “són estructurals”. En aquest sentit, ha assenyalat que són conseqüència de l’ordenament jurídic vigent i el “nacionalisme estatal de caràcter supremacista lingüístic” perquè, segons ha apuntat en aquest segon punt, Espanya “s’ha volgut semblar a França, en comptes de Bèlgica o Suïssa”.
L’any 2023, els casos de discriminació lingüística a les administracions d’àmbit estatal es concentren, sobretot, en els cossos i forces de l’Estat espanyol (152), mentre que a Catalunya l’àmbit sanitari és el que concentra més casos de discriminació lingüística, amb 176. Escuder també ha assenyalat l’existència d’una “discriminació invisible” vers les persones que no coneixen la llengua, ja que, segons ha denunciat, se’ls dificulta l’accés a la llengua a la gent que no la coneix. “Totes aquelles persones que han quedat excloses de l’aprenentatge i el domini de la llengua catalana se les perjudica des d’un punt de vista d’oportunitats socials, culturals i laborals”, ha apuntat el president de l’entitat en defensa de la llengua.
Les sis causes que expliquen l'”emergència lingüística”
Plataforma per la Llengua considera que hi ha sis causes per explicar la situació d'”emergència lingüística” que viu el català: l’ordenament jurídic discriminatori, les actituds dels catalanoparlants, els canvis demogràfics, el fracàs parcial del sistema educatiu, les transformacions en l’audiovisual i el lleure i la politització i les campanyes d’odi contra la llengua i el seu ús normal. Escuder ha remarcat que la davallada en l’ús del català està vinculada a la “intervenció del poder polític” i la identificació de l’Estat espanyol amb la llengua castellana. “La jerarquització lingüística oficial, la repressió històrica del català i la intervenció encara avui a favor del castellà han creat unes dinàmiques de minorització del català”, ha exposat davant els diputats del Parlament.
El president de l’ONG del català també ha lamentat i ha definit com un “factor decisiu de minorització” l’hàbit dels catalanoparlants a canviar de llengua quan pensen que el seu interlocutor no parla català. Una actitud que, per a Escuder, “tendeix a invisibilitzar la llengua en molts àmbits” i que dificulta que les persones nouvingudes entrin en contacte amb la llengua i la vulguin aprendre perquè no la veuen útil. Així mateix, ha denunciat que actualment “hi ha un incentiu més gran a favor d’aprendre castellà que d’aprendre català“. Finalment, ha criticat que mitjans de comunicació i formacions polítiques iniciïn o alimentin “campanyes d’odi contra la llengua i el seu ús normal”, i ha apuntat que aquesta “agressivitat” pot desencadenar en reforçar la militància lingüística de les persones, però també, en alguns contextos, pot donar la imatge que la llengua catalana està “polititzada” i, en conseqüència, “inhibir-ne l’ús i facilitar el canvi al castellà”.
Les cinc propostes de Plataforma per la Llengua per fer front a la situació actual
Per posar fil a l’agulla a aquesta situació, Plataforma per la Llengua deixa clar que el català no es troba en una situació “de no retorn”, però planteja cinc grans àmbits per impulsar-ne l’ús. El primer de tots, és que les institucions i els seus representants tinguin un compromís “real” amb la llengua i el compliment de les lleis. “Calen normes que protegeixin la llengua, però sobretot més zel a l’hora de fer-les complir i de donar-ne exemple”, ha defensat, i ha animat els diputats a no “traduir les intervencions” al castellà per reforçar el caràcter del català com a llengua pròpia de Catalunya. “Fer-ho transmet una imatge de llengua sobrera i molt dolent per a tothom”, ha subratllat, i també ha posat èmfasi en reforçar el coneixement i la percepció del català com una llengua d'”ascensor social”.
També ha recomanat perquè les institucions i la societat civil apostin per crear més lloc de socialització en català i reforçar els existents per garantir que els més joves tinguin “espais que funcionin en català” més enllà de l’aula. “Els més tradicionals, com ara els caus, els casals i els clubs esportius”, entre altres, però també “els més nous, els de les comunitats en línia”, ha subratllat. Així mateix, ha instat a les administracions a “invertir més recursos” i regular les quotes a favor del català per fer créixer els continguts audiovisuals en llengua catalana. Pel que fa a l’educació, Òscar Escuder ha proposat “repensar” el model educatiu. “No qüestionem el model vigent, però calen solucions específiques per reforçar el català allà on és més feble”, ha apuntat, i ha afegit que es tracta d’aconseguir que tots els alumnes acabin l’escolarització amb un “domini real del català“. Per últim, el president de l’ONG del català ha proposat reforçar la “identitat col·lectiva” basada en la llengua, sobretot en les generacions més joves.
