La premsa europea, fins i tot en alguns casos la mundial, està molt interessada per la qüestió de l’oficialitat del català, el gallec i l’euskera a la Unió Europea. Així es va demostrar aquest dimarts amb la gran afluència de mitjans de comunicació al Consell Europeu i amb la gran presència d’aquesta notícia a mitjans de tota Europa i del món. Finalment, els 27 van ajornar la decisió, però el que està clar és que l’afer interessa arreu del món. El president a l’exili, Carles Puigdemont, ha fet un recull de tots els mitjans que se n’han fet ressò i n’hi ha de països molt diversos. Tots coincideixen en una cosa: l’oficialitat del català és un tema molt popular.
Així ho demostren alguns dels titulars que ha escollit la premsa europea. A França, han recollit la notícia com a mínim set dels mitjans més importants del país. France24 ha titulat “Els estats de la UE es mostren reticents a afegir el català com a llengua oficial” i Le Matin ha publicat la notícia sota el títol “Català i basc com a llengües oficials? Els 27 ho analitzen”.
Als Estats Units hi ha diversos mitjans importants que també se n’han fet ressò. El Financial Times, un dels diaris més prestigiosos, ha titulat “Les demandes catalanes empenyen Sánchez contra la barrera lingüística de la UE” i Bloomberg tira per la mateixa línia amb el títol “El govern espanyol pressiona a la UE per adoptar demandes separatistes dels catalans”.
La notícia arriba fins a la Índia
A Escòcia, un territori que també demana la seva independència, se n’han fet ressò sota el títol “La UE, apressada a fer oficial la llengua catalana per “igualtat lingüística””. Ha estat el diari The National, com també ho ha fet a Irlanda el diari Irish Times, que ha titulat la notícia “La UE frena l’addició del català, el basc i el gallec com a llengües oficials”.
La notícia s’ha cobert a mitjans de tot al món, fins i tot a llocs on no s’esperaria que la notícia pogués causar impacte. Bona mostra és l’article del Times of India, que titula la notícia amb la següent frase: “Espanya permet als polítics parlar el català, el basc i el gallec al Parlament per primera vegada”.
