La consellera de Salut, Olga Pané, va admetre el passat mes de maig que hi havia un “elevat abandonament” dels cursos de català per part del personal sanitari, però va evitar donar xifres concretes sobre els professionals sanitaris que no els acaben. Ara, Plataforma per la Llengua ha posat sobre llum a aquesta situació d’abandonament dels cursos de català i en el seu InformeCAT 2025, a partir de dades del Departament, detalla que només un terç dels sanitaris que es van apuntar als cursos de català del Departament de Salut l’any 2024 van acabar-lo. A més, afegeixen que només els van aprovar menys d’una quarta part dels inscrits.
Plataforma per la Llengua recorda que Salut va posar en marxa l’any 2024 la primera edició del Programa “Prescriu-te en català”, que consistia a oferir cursos de llengua catalana adreçats als professionals de la salut. Inicialment, el Departament va oferir 2.700 places, però aquestes places es van ampliar davant l’allau de peticions per apuntar-s’hi i, finalment, les sessions van comptar amb 3.711 professionals inscrits, que es van repartir de la següent manera: el 53 % dels inscrits van seguir el curs elemental B1; el 10 %, l’intermedi B2, i el 37 %, el de suficiència C1. En total, es van oferir 191 cursos, amb la participació de 42 docents, 6 coordinadores-docents i un equip reforçat amb 6 docents durant l’estiu.
Tanmateix, els cursos van acabar el passat mes de novembre amb dades molt pobres. Només van completar-los el 36,4% dels inscrits i només van aprovar el curs 846 persones, menys d’una quarta part dels 3.711 inscrits d’inici. En efecte, el Departament de Salut va fer comunicar que el passat mes d’abril del 2025 el 79% dels 1.071 participants en les proves oficials de català realitzades durant el gener i el febrer anteriors havia aprovat, però no va tenir en compte el total d’inscrits. Així mateix, el Departament de Pané va subratllar que els tres nivells, B1, B2 i C2, van tenir una bona ràtio d’aprovats, que va oscil·lar entre el 75% i el 84%.
Les excuses de Pané amb l’abandonament dels cursos de català
En la mateixa resposta per escrit on va admetre un “alt abandonament”, Pané va al·legar que aquests cursos “requereixen una dedicació constant i un esforç sostingut al llarg del temps” i per aquesta raó els professionals que s’hi apunten “s’ha de compaginar amb l’activitat assistencial”. Pané va justificar que “en l’àmbit sanitari s’ha de compaginar amb l’activitat assistencial”, i va detallar que amb l’objectiu d'”incrementar” el percentatge de finalització i assoliment dels cursos, s’han adoptat algunes mesures com reduir la durada de les sessions síncrones, reduir del nombre d’alumnes per grup i flexibilitzar els terminis d’entrega de les tasques de cada bloc temàtic.
Plataforma per la Llengua veu “baix” el personal d’infermeria inscrit
També hi ha dades dels professionals sanitaris que es van apuntar en aquests cursos. Així, el 35 % dels inscrits eren metges; infermers (21%), tècnics auxiliars en cures d’infermeria (15%) i altres professionals sanitaris (29%). “És particularment notable el baix percentatge de personal d’infermeria apuntat”, lamenta l’entitat presidida per Òscar Escuder en l’informe publicat aquesta setmana, on remarca que “cal tenir en compte la importància d’aquest col·lectiu professional, tant pel seu nombre com pel tracte directe que tenen amb els pacients”. Amb tot, l’ONG del català denuncia que les places que s’ofereixen per a aquests cursos “continuen essent clarament insuficients”.
Malgrat que el 80,1% de metges de procedència extracomunitària volen aprendre català, segons dades Consell de Col·legis de Metges de Catalunya, hi ha un 47,8% dels sanitaris no fan servir el català habitualment, el 30,9% no saben parlar-lo i el 13% directament no l’entenen. De fet, Salut va admetre mesos enrere a El Món que més del 36% dels nous metges col·legiats incorporats al sistema públic l’any 2024 provenen de fora de l’estat espanyol, un fet que determina que aquests professionals arriben amb desconeixement de la llengua. És a dir, almenys aquest gruix de facultatius, que s’inicien com a interins i no tenen el requisit lingüístic fixat per als funcionaris, comencen a treballar sense saber català.
