El català, a banda de ser una arma de divisió en mans del PP i de Vox, a vegades també serveix per crear llaços en Catalunya i Madrid. Aquest cap de setmana, un madrileny s’ha fet viral després d’explicar que s’ha tret el C2 de català a la capital espanyola. Carlos Crespo, que és madrileny igual que els seus pares i avis paterns, diu que porta “molt temps” rumiant un fil de reflexions sobre els quatre anys que ha estudiat català a Madrid.
“En contra de la pressió popular d’alguns cercles de Madrid per odiar Catalunya —menys dels que sembla—, el poble català sempre m’ha caigut de puta mare”, diu. “Em cridaven l’atenció la cultura catalana (literatura, cinema, teatre) i la llengua, que és preciosa. Una de les meves grans motivacions per aprendre-la va ser poder llegir literatura catalana en versió original”. Així, el setembre del 2019 va començar a estudiar-lo gràcies a l’ajuda de la delegació de la Generalitat a Madrid, que ofereix cursos subvencionats de català.
El català, fàcil d’aprendre si el castellà és la teva llengua materna
Una de les coses que destaca Crespo és que “si la teva llengua és l’espanyol, el català és fàcil i, de veritat, requereix molt poc esforç”. Només cal estar atent a les “frases fetes”, al vocabulari més específic, a les conjugacions verbals i, sobretot, fugir de les traduccions calcades del castellà. “Ah, i els nostres amics els pronoms febles!”, afegeix. És per això que aquest madrileny confessa que li resulta “difícil entendre com hi ha gent que fa anys que viu a Catalunya, no estima la llengua i, enlloc d’estudiar-la amb il·lusió i afecte, la menysprea i fa esforços actius per no utilitzar-la”.
Sempre que viatja a Catalunya aprofita per practicar-lo i assegura que està frustrat quan veu que en “establiments públics molta gent d’atén en castellà i no t’entén quan els parles en català”. Tot i que sospita que no és una qüestió de falta de comprensió. “No t’entén? O fa veure que no t’entén per obligar-te a canviar al castellà? Em nego a creure que una persona que treballa en una cafeteria no entengui un cafè amb llet”.
També relata que li bull la sang quan veu casos com el de la infermera del puto C1, les denúncies de pacients que no poden parlar en català al metge o les reunions de pares que es fan en castellà perquè una de les famílies no parla català. “Què fa aquesta gent a Catalunya?”, es pregunta. “Si tot el relatiu a la llengua catalana et sembla malament, què coi fas vivint a Catalunya? Per què patir? Per què escollir un entorn tan enemic dels teus principis unidimensionals tenint qualsevol ciutat d’Españita on rebolcar-te en les teves tristes conviccions?”
