El servei de defensa dels drets lingüístics de Plataforma per la Llengua va rebre 2.902 queixes el 2024, gairebé un 25% més que en l’any anterior. És a dir, al llarg de 2024 es van registrar 574 queixes més que l’any anterior. Aquesta és la principal conclusió que es desprèn de l’Informe de queixes lingüístiques de 2024, que analitza tota la informació recollida per l’entitat durant els 365 dies de l’any. Desgranant les dades de l’informe, la major part de les queixes s’han produït en companyies o entitats del sector privat -un 67%, concretament. La resta, però, són del sector públic. Dins aquest conjunt, les administracions autonòmiques són les que generen més queixes. El 2024, van representar el 42%, respecte del 24,7% de l’administració estatal i el 22,8% de la local. En aquest sentit, el sector sanitari és el que representa el major nombre de queixes -un 39,9%.
A diferència que en el sector públic, on els serveis sanitaris s’han endut la major part de les queixes, en l’àmbit privat, l’hostaleria i la restauració són el sector econòmic que genera més queixes any rere any. Concretament, el 2024, aquests dos sectors van concentrar el 24,6% de les queixes registrades. Les dades recollides per l’informe de Plataforma per la Llengua també detallen que la majoria de queixes que es produeixen són en l’atenció oral i, en segon lloc, en la retolació d’establiments. En detall, les queixes orals -que cada any són les més representades- van suposar el 32,4% el 2024. En aquesta línia, el segon àmbit en importància va ser el dels cartells, la retolació i la informació exposada al públic, amb el 21,7%, i el tercer el dels webs i els serveis en línia, amb el 10,8%. L’informe també remarca que cada any els homes produeixen al voltant de sis de cada deu queixes.
“Un reflex de la minorització del català”
Per a Plataforma per la Llengua, aquesta allau de queixes, que continua incrementant-se des que es comptabilitzen -un creixement del 600% des del 2016, moment en què es va començar a elaborar l’informe-, és un “reflex de la situació de minorització que pateix el català”: “Són el producte del malestar d’uns parlants que troben dificultats per utilitzar el seu idioma amb normalitat amb l’administració, en els serveis públics, en el comerç o en la vida social”, defensen des de l’ONG del català, que atribueixen, d’arrel, aquesta situació a la “ideologia discriminatòria” de l’Estat espanyol.
