Més de vuitanta delegacions d’organitzacions per la diversitat lingüística i els drets dels parlants de les llengües minoritzades d’arreu d’Europa han donat el tret de sortida a l’assemblea general de la Xarxa Europea d’Igualtat Lingüística (ELEN) a Barcelona. El focus en aquesta ocasió està posat en impulsar l’ús social de les llengües minoritzades com el català. La reunió té com a tema transversal l’efectivitat de les tecnologies i de les xarxes socials en mantenir i incrementar l’ús diari d’aquestes llengües. “Reclamem a tots els governs a tots els nivells que treballin amb els activistes per garantir més igualtat en la tecnologia lingüística, invertint en infraestructures i continguts, i també confrontant les corporacions globals que exclouen les nostres llengües d’eines de comunicació essencials”, ha dit la presidenta de l’ELEN, Elin Haf Gruffydd Jones.
En la recepció oficial de l’assemblea, que ha tingut lloc al Centre Cultural El Born, el president del Ciemen, David Minoves, ha manifestat que “la idea és que la lluita pel català és la lluita per totes les llengües que pateixen minorització i en aquest sentit un camp de batalla nou, que l’hem de començar a enfocar com a prioritari, és la digitalització”. Minoves ha assenyalat que el tema central que es tracta en aquesta assemblea de l’ELEN és com “fer l’ús social de les llengües minoritzades també una prioritat en l’àmbit digital, en l’àmbit tecnològic i a les xarxes socials”.
També hi ha intervingut el conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, que considera “fonamental” situar les nostres llengües al centre de l’era digital. “Garantint que les eines i plataformes del futur respectin i promoguin els drets lingüístics de totes les persones. I assegurant que cadascú pugui viure plenament en la seva llengua també en l’àmbit digital”, ha explicat.
El català, Barcelona i Catalunya, al centre de la trobada
D’altra banda, Minoves ha dit que “el reconeixement de l’emergència lingüística del català i la petició per part de l’Estat espanyol del reconeixement de la llengua catalana a Europa, igual que la basca i la gallega, fruit de la pressió de les entitats en defensa de la llengua, ha situat Barcelona a l’epicentre de la mobilització global pel reconeixement dels drets lingüístics”. “Una lluita en què no estem sols: arreu d’Europa hi ha moltes altres llengües que pateixen minorització, i Barcelona pot ser la punta de llança per aturar aquesta minorització, sigui a les institucions o a les xarxes socials, el nou camp de batalla on es lliura el futur lingüístic del jovent”, ha afegit.
En aquest sentit, Vila ha remarcat que a Catalunya s’han creat “instruments de reflexió i anàlisi” sobre com revitalitzar una llengua, “fins al punt de poder parlar d’una sociolingüística catalana, que ha generat conceptes i metodologies pensades per a les nostres llengües, començant pel mateix concepte de llengua minoritzada, que ens ajuda i empodera”. “Barcelona és la ciutat de les 300 llengües, però sobretot la capital de la nostra llengua pròpia, el català”, ha dit la comissionada per a l’Ús Social del Català de l’Ajuntament de Barcelona, Marta Salicrú.
Finalment, el president del Parlament, Josep Rull, ha apuntat que Europa “té molts reptes, i un d’aquests és incrementar el reconeixement i la protecció de les llengües minoritàries i minoritzades”, perquè ha considerat que pot ser “una eina en la lluita contra els discursos deshumanitzadors de l’extrema dreta” que recorren el continent. Rull ha remarcat que són les llengües “d’unes nacions que representem una Europa dels pobles amb identitat pròpia i amb uns drets lingüístics que volem respectats”.
Una estratègia d’incidència reforçada
El plenari de l’ELEN, que se celebrà demà dissabte dia 15, debatrà una nova estratègia d’incidència política davant les institucions europees per enfortir i ampliar els drets lingüístics de les persones que parlen llengües minoritzades. Per desenvolupar la seva nova estratègia, l’ELEN està treballant amb Nicolas Levrat, relator especial de l’ONU sobre Qüestions de les Minories. “La UE no està complint les expectatives dels seus valors, com ara el del ‘respecte al dret de les persones pertanyents a minories’, que és un valor que figura en el tractat de la UE”, ha constatat Levrat, que vol “ajudar a millorar aquesta situació mitjançant la visita de seguiment a la UE que duré a terme el gener de 2026 i el seu procediment de seguiment”.
El secretari general de l’ELEN, Davyth Hicks, ha manifestat que “ara més que mai, la Unió Europea ha de fer passes per protegir les llengües europees minoritzades i en perill, com exigeix l’Article 2 del Tractat de Lisboa”. “L’opinió pública és clara: el 84% dels europeus donen suport a la protecció més forta per a les nostres llengües. És l’hora que la UE actuï”, ha afegit.
