Plataforma per la Llengua ha presentat recentment l’InformeCAT, un recull que presenta de forma anual amb 50 dades sobre la salut del català, i que mostra certa preocupació per la impunitat de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil en casos de discriminació lingüística. El document remarca que cap de les vuit denúncies interposades per Plataforma per la Llengua del 2022 al maig del 2024 contra agents dels cossos de seguretat espanyols per vulnerar els drets lingüístics de catalanoparlants han comportat cap mena de sanció, i ni tan sols l’obertura d’un expedient sancionador per depurar possibles responsabilitats.
Aquestes demandes inclouen casos en què agents de la Policia Nacional o la Guàrdia Civil han denegat serveis als usuaris per parlar en llengua catalana o han exigit l’ús del castellà en diferents indrets d’arreu dels Països Catalans, però les administracions competents d’investigar cadascun dels casos denunciats en els darrers dos anys no han iniciat cap investigació malgrat que, tal com subratlla l’entitat, es disposava de “gravacions i proves escrites que acreditaven moltes de les discriminacions”. L’entitat que presideix Òscar Escuder lamenta que aquest escenari permet als agents de l’autoritat implicats “evadir responsabilitats i contribueix a crear un clima d’impunitat absoluta”.
L’entitat recorda que els cossos policials tenen l’obligació de “protegir i respectar els drets fonamentals i de retre comptes en cas que un agent els vulneri”, i denuncia que “la impunitat policial en casos de discriminació lingüística suposa una amenaça als fonaments dels drets de la ciutadania i afecta de manera significativa la confiança en les institucions”. “Quan els actes de discriminació queden sense repercussions, s’envia un missatge preocupant sobre la tolerància envers la vulneració dels drets fonamentals”, conclou sobre les vuit denúncies contra agents de l’autoritat que han acabat sense conseqüències.
El cas més recent: obliguen un veí de Paterna a presentar documentació en castellà per fer-se el DNI
Agents de la comissaria de la Policia Nacional de Paterna, a la comarca de l’Horta (País Valencià), van denegar recentment l’expedició del seu primer DNI a un ciutadà perquè va presentar el certificat de naixement en català. Davant l’actitud dels agents, la víctima es va veure obligada a acudir novament al registre civil per sol·licitar la mateixa documentació que ja tenia, però en llengua castellana, perquè si no li denegaven tramitar el document d’identitat. Davant aquesta “una vulneració lingüística”, Plataforma per la Llengua va presentar una denúncia administrativa amb l’objectiu d’obrir un procediment sancionador, i no va obtenir cap resposta.
L’entitat en defensa de la llengua, a més, recorda que l’article 104.1 de la Constitució espanyola “obliga les forces i cossos de seguretat de l’Estat a protegir el lliure exercici dels drets i de les llibertats de la ciutadania”. Així mateix, subratlla que l’article 5.1 de la Llei orgànica 2/1986 de 13 de març, de forces i cossos de seguretat, estableix que els agents estan obligats a actuar amb respecte absolut a l’ordenament jurídic i complir amb les seves funcions “amb absoluta neutralitat política i imparcialitat i, en conseqüència, sense cap discriminació per raó de raça, religió o opinió”.
Dos casos denunciats l’any 2023: “Som a Espanya”
Un altre cas de vulneració de drets que denuncia Plataforma per la Llengua, també amb el DNI pel mig, va succeir el febrer del 2023 a l’estació de Figueres quan dos agents de la Policia Nacional van exigir l’ús del castellà a un usuari d’un tren regional. “M’acaben d’agafar les dades per parlar en català a la policia i diuen que m’arribarà una multa de 600 euros”, va explicar l’afectat a X, aleshores Twitter. Segons el seu relat, els agents van intentar obligar-lo a parlar en castellà amb frases com “et cagaràs perquè som a Espanya i m’has de parlar en espanyol”.
-No te entiendo! Tu me entiendes.
— Torronet 🏳️🌈 (@torronet1) February 17, 2023
-I tant, jo t’entenc perfectament.
-Pero que me hables en espanyol!
-No ho faré pas.
I així una bona estona mentre em registraven.
Hi havia el poli bo i el dolent, però després ja s’ha tret la careta la poli bona.
-Ves esta bandera? Pues eso
Un altre episodi es va produir el gener del 2023 quan un policia nacional de Puigcerdà va exhortar un lletrat, per correu electrònic, que presentés en llengua castellana les al·legacions d’un procés administratiu. Aquests fets van provocar la denúncia de l’ONG del català, que va aportar les proves documentals que acreditaven el comportament infractor de l’agent. Malgrat això, Maria Eugènia Gay, actual segona tinent d’alcaldia de Barcelona i aleshores delegada del govern espanyol a Catalunya, va decidir no investigar el cas. Gay va al·legar per carta que l’agent “no tenia intenció d’exigir que aquestes al·legacions es realitzessin en castellà”, sinó la voluntat d'”agilitzar el procediment, evitant el tràmit de la traducció, amb la finalitat de salvaguardar els terminis i garantir al màxim la protecció dels drets”.
2022: l’any amb més denúncies
Plataforma per la Llengua va denunciar el desembre del 2022 que un agent de la Guàrdia Civil va discriminar aquell estiu un motorista a la carretera d’Artà, a Capdepera, a Mallorca, i li va exigir que li parlés en castellà. L’entitat va publicar aleshores l’enregistrament de l’àudio que prova que l’agent espanyol li va voler imposar el castellà, va qüestionar l’oficialitat del català i va amenaçar de multar-lo per a faltar-li al respecte pel simple fet de parlar-li en català. Un parell de mesos abans, l’octubre del 2022, un advocat especialitzat en dret laboral i estrangeria va denunciar discriminació lingüística a l’administració judicial i policial espanyola arran d’una comunicació per escrit del Cos Nacional de Policia a Catalunya assegurant que els agents no tenen cap obligació de saber el “dialecto catalán“. La comunicació es va fer a través del correu electrònic de l’Oficina d’Estrangeria del Prat del Llobregat, on els policies li van fer arribar informació sobre la seva clienta i li van sol·licitar un justificant de recepció “per aquest mateix mitjà i en castellà”. En aquest cas, l’entitat presidida per Escuder tampoc no va aconseguir que s’obrís cap mena d’investigació per aquesta discriminació lingüística.
Plataforma per la Llengua va denunciar l’abril del 2022 que un agent de la Guàrdia Civil va increpar un ciutadà al Registre Civil d’Elda per dirigir-s’hi en valencià. Aquests fets es remunten al novembre de l’any anterior quan l’afectat, que va anar a inscriure el seu fill, va voler tornar a entrar a les oficines per recuperar una manta del nounat. Aleshores es va produir el xoc amb l’agent de la porta, que li va dificultar l’entrada al·legant que no entenia el que li deia en valencià, acusant-lo de “maleducat” i impedint que presentés una reclamació. L’ONG del català va presentar una denúncia a la Subdelegació del Govern d’Alacant perquè el guàrdia civil va abusar de la seva autoritat, limitant dos drets: el d’expressar-se en valencià i el de presentar una reclamació. Tot i que l’actuació de l’agent va contradir l’Estatut d’Autonomia i la Llei d’ús i ensenyament del valencià i podia ser objecte de sanció tenint en compte la Llei Orgànica 12/2007, del règim disciplinari de la Guàrdia Civil, i la Llei de l’Estatut bàsic de l’empleat públic, aquesta discriminació lingüística, com la resta, va acabar sense cap sanció ni investigació.
El mateix any també va presentar dues denúncies consecutives a Dénia. Primer contra el policia nacional que va denegar un tràmit relacionat amb el DNI a un ciutadà que s’expressava en valencià. Davant la inacció de l’administració competent, l’ONG del català va decidir fer un pas més en aquest cas i va denunciar el cap de policia de l’agent infractor perquè no va obrir cap procediment sancionador. Malgrat la insistència, aquest cas va acabar com la resta, en un calaix.
Arran de tots aquests casos, Plataforma per la Llengua conclou que la discriminació lingüística “nega la igualtat de tracte i atempta contra el dret a la preservació i a l’ús de la llengua pròpia”. “Quan la impunitat preval, es crea un clima d’inseguretat entre la ciutadania que utilitza les llengües minoritàries”, sentencia, i considera essencial que les institucions “adoptin mesures contundents per prevenir i sancionar aquest tipus de comportaments”.
