Un dels tòpics més habituals de l’ús de l’espanyol en actes públics, institucionals o en els serveis a Catalunya és l’argument “perquè tothom ho entengui”. Ara, hi ha una nova excusa per desplaçar el català de l’espai públic: no confondre la ciutadania. Així ho constata la mateixa consellera de Territori, Ester Capella, en una resposta parlamentària a la portaveu de la CUP en aquesta matèria al Parlament, la diputada Montse Vinyets. En concret, la diputada de l’esquerra independentista va preguntar a la consellera “sobre la raó per la qual Rodalies de Catalunya, la denomina Cerbère, en francès, l’estació de Cervera de la Marenda, a la comarca del Rosselló”, a la Catalunya Nord.
Vinyets va demanar explicacions perquè una de les competències de la Generalitat en el servei de Rodalies de Catalunya és la de la gestió de la informació sobre aquest servei als usuaris. En aquest sentit, la diputada cupaire recordava que dir-ne ‘Cerbère’ topava amb el fet que “en els diversos canals d’informació de Rodalies de Catalunya (plànols, esquemes de línia, horaris, pantalles i megafonia dels trens i estacions…), l’estació de la capçalera nord de la línia R3 s’anomena La Tor de Querol – Enveig”.
Un manteniment del nom en català tot i que la denominació oficial per part de la companyia ferroviària pública francesa (SNCF) sigui “Latour de Carol-Enveitg”. Aquesta situació va fer que Vinyets preguntés, el passat deu de juliol, sobre per “quina raó els canals d’informació de Rodalies de Catalunya no segueixen el mateix criteri de La Tor de Querol – Enveig per a l’estació de Cervera de la Marenda”, capçalera nord de la línia R11 situada al Rosselló”, i fan servir el francès. I no només se sent dir ‘Cerbère’ per megafonia, sinó que també s’utilitza el topònim en francès al perfil de Twitter oficial de Rodalies R11.
📢 #ATENCIÓ Demà dissabte 10 i diumenge 11 de juliol, no s’acceptaran circulacions per via espanyola a Cerbère a partir de les 12 h per vaga de la SNCF.
— R11 Rodalies 🤖 (@rod11cat) July 9, 2021
👉 Els trens iniciaran i finalitzaran el seu trajecte a Portbou.
🔗https://t.co/QxfR7TPQag pic.twitter.com/8CiJtXlqoH
Evitar confusions
La consellera de Territori va respondre quatre mesos després pel conducte oficial de la cambra catalana. El passat 21 de novembre, el Parlament donava la resposta de Capella sobre l’ús del francès per a Cervera de la Marenda. Segons, la titular de Territori, la raó d’utilitzar un nom en francès en un territori simbòlic com la Catalunya Nord és per evitar errades i confusions. “Els motius pels quals es va decidir utilitzar el topònim Cerbère, en francès, és degut al fet que en el seu moment es va valorar emprar aquesta denominació per evitar la confusió de la ciutadania amb l’estació de Cervera de l’R12″, respon la consellera negre sobre blanc. És a dir, perquè els passatgers que es belluguen cap a l’Empordà i la Catalunya Nord no es confonguin i es pensin que es dirigeixen cap a la capital de la Segarra, comarca de Ponent, a 250 quilòmetres de distància de Cervera de la Marenda.
Ara bé, Capella es compromet a revertir aquesta estranya situació lingüística. En aquest sentit, indica que “tanmateix, el departament de Territori ja ha posat en marxa els treballs necessaris per emprar el topònim en llengua catalana i estudiar la possibilitat de canviar la denominació per Cervera de la Marenda”.
