El govern espanyol ha fet arribar a la resta d’estats membres de la Unió Europea una última proposta “adaptada” per fer oficial el català, l’euskera i el gallec i combatre les reticències d’alguns països, com ara Finlàndia o Suècia. Aquesta nova proposta persegueix l’objectiu que els ministres d’Afers Europeus l’estudiïn abans de la reunió que se celebrà demà dimecres i en la qual es tornarà a parlar de l’oficialitat d’aquestes llengües. Segons han confirmat fonts diplomàtiques espanyoles a l’ACN, en la trobada es farà un “estat de la qüestió”, i per això el govern espanyol ha optat per actualitzar la proposta per fer-la més atractiva. La consellera d’Acció Exterior, Meritxell Serret, també serà present en la reunió.
En l’última reunió dels ministres d’Afers Europeus, celebrada el 24 d’octubre a Luxemburg, el ministre d’Exteriors espanyol, José Manuel Albares, ja va anunciar als seus homòlegs que els faria arribar una “proposta adaptada” per apaivagar els dubtes d’alguns països. La principal barrera és el temor dels estats a què altres llengües minoritzades també demanin l’oficialitat aprofitant el cas del català, l’euskera i el gallec. Aquesta actualització de la proposta, va explicar llavors el ministre, volia deixar fixades les especificitats d’aquestes tres llengües per barrar el pas a l’oficialitat a altres llengües europees.
El govern espanyol va demanar a la CE un informe sobre l’impacte financer de l’oficialitat
La trobada de l’octubre va tancar-se amb l’encàrrec que va fer el govern espanyol a la Comissió Europea. Els va demanar un informe sobre l’impacte financer de l’oficialitat de les tres llengües, però de moment no han transcendit més detalls al respecte. “Estem preparats per donar suport al Consell de totes les maneres durant el procés”, han assegurat fonts comunitàries a l’ACN en ser preguntades per l’estat d’aquest informe. A més, aquestes mateixes fonts han destacat que Brussel·les està “preparada” per coordinar els treballs de totes les institucions per preparar l’informe.
