Missing 'path' query parameter

Tots els ajuntaments catalans han rebut durant aquesta setmana una carta fins ara inèdita. En la missiva, el Govern demana als diferents consistoris del país adherir-se al Pacte Nacional per la Llengua. Ho fa incloent una proposta de moció perquè els plens municipals puguin aprovar formalment la incorporació al Pacte i desplegar noves polítiques lingüístiques a escala local. L’objectiu és aconseguir que les administracions locals “signin la moció” adjunta a la carta i que a partir d’aquí es dotin dels instruments necessaris per fer política lingüística amb “mirada municipal“.

Segons apunta el conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, els consistoris són l’administració “més propera a la ciutadania” i, per això, tenen “responsabilitats” en moltes àrees com infància, immigració, esports o tercera edat. “Per aquest motiu tenen una gran capacitat d’incidir en la promoció i el foment de la llengua”, afegeix, tot detallant que això es pot fer a través de programes, projectes o taules. Tot plegat per “acostar la llengua a la ciutadania i fer-la accessible per poder-la fer servir en tots els àmbits”. En la mateixa línia es pronuncia el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, que destaca que la Generalitat vol que els municipis “se sentin protagonistes en l’impuls del català”. “Per això els fem arribar no només la invitació formal, sinó també la proposta de moció”, insisteix.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha encapçalat l'acte de signatura del Pacte Nacional per la Llengua / Jordi Bedmar
El president de la Generalitat, Salvador Illa, el dia de la signatura del Pacte Nacional per la Llengua / Jordi Bedmar

En aquesta proposta de resolució que s’adjunta amb la missiva, es recorda que la llengua catalana és la “columna vertebral” de la nació i que, tot i disposar d’un marc legal sòlid i d’un teixit institucional i social compromès, no ha assolit encara una oficialitat plena i efectiva en tots els àmbits de la societat, i la seva situació actual és “diversa, complexa i delicada”. El document recorda que la política lingüística municipal juga un paper “clau i insubstituïble” i que cal continuar reforçant els instruments existents i ampliar l’abast de les polítiques lingüístiques amb una perspectiva “renovada i compromesa”.

Els punts que inclou la proposta

La resolució planteja els següents punts: elaborar un pla municipal d’impuls del català per a la legislatura i vetllar pel seu compliment; crear una taula local per la llengua amb la participació del teixit associatiu, educatiu, cultural, esportiu i econòmic; garantir que el personal de l’administració i el subcontractat tenen el coneixement adequat del català i dels drets lingüístics de la ciutadania; Incorporar la mirada lingüística en la contractació administrativa i fer-ne un seguiment; identificar àmbits deficitaris en l’ús de la llengua i corregir-ne la situació; i garantir que l’atenció al públic i la comunicació institucional es fan en català, tant a l’Ajuntament com a les empreses concessionàries de serveis municipals.

Comparteix

Icona de pantalla completa
Missing 'path' query parameter