El gaèlic, sovint anomenat irlandès, és l’última llengua que ha obtingut l’estatus d’oficial a la Unió Europea. Va ser l’any 2007, tot i que llavors només es va produir el reconeixement formal i a la pràctica va trigar 17 anys a poder-se fer realitat, encara que sigui a mig gas. El gaèlic és l’únic precedent recent que té el català per intentar fer-se un lloc entre les llengües oficials de la UE, malgrat que és un cas especial i ple d’excepcions.
Irlanda va adherir-se a la Unió Europea l’any 1973, però fins al 2005 no va demanar formalment al Consell d’Afers Generals que el gaèlic fos reconegut com a llengua oficial. Dos anys després, el 2007, els estats membres van donar llum verda a la petició, però la falta de traductors i intèrprets —el gaèlic només té 200.000 parlants habituals— va fer que l’oficialitat no es pogués dur a la pràctica fins al 2022, 17 anys després.
Molta feina per fer al Parlament Europeu
A l’Eurcambra encara s’aplica una excepció que només afecta l’irlandès i que s’estendrà almenys fins al 2029. La raó és que el Parlament Europeu només garanteix la traducció del gaèlic als plens, però no de tots els documents oficials i tampoc d’actes com les rodes de premsa. A la resta d’institucions, l’excepció es va derogar el 31 de desembre del 2021 i des de l’1 de gener del 2022 el gaèlic ha assolit l’estatus de plena oficialitat gràcies al compromís del govern d’Irlanda d’aportar un equip de traductors que garanteixen la traducció dels documents oficials del Consell de la UE i de la Comissió Europea, així com la interpretació de les seves rodes de premsa i les conferències destacades.
“Hi ha molta feina per fer, perquè, ara com ara, hi ha una derogació del servei d’interpretació complet per l’irlandès al Parlament Europeu, que bàsicament vol dir que jo puc parlar la llengua al ple i que hi ha traducció i un intèrpret […], però això no es garanteix en altres discussions a diferents nivells, com en els comitès de l’Eurocambra”, denuncia a l’Agència Catalana de Notícies (ACN) l’eurodiputada del Fianna Fáil, Cynthia Ní Mhurchú.
En contra de l’oficialitat del català
Paradoxalment, l’eurodiputada irlandesa considera que el cas del gaèlic no és equiparable al del català malgrat que es parla 50 vegades més. Preguntada per la petició del govern espanyol d’oficialitzar el català, el basc i el gallec, Mhurchú assegura entendre “absolutament” la reivindicació “d’aquells que desitgen parlar amb la seva llengua materna”, però s’aferra a la literalitat de la lletra per rebutjar-la. “Catalunya no és un país separat —d’Espanya— o un estat membre de la UE, Irlanda sí”, diu.
Mhurchú defensa que el gaèlic és la llengua d’un estat membre de la UE, mentre que Catalunya, el País Basc o Galícia no ho són. “Les normes requereixen que, per poder ser qualificat de llengua oficial de la UE, has de ser un estat membre”, insisteix. El problema de l’eurodiputada és que redueix la visió de llengües com el català a una associació directa amb un hipotètic estat català i ignora la possibilitat que el mateix estat espanyol pugui tenir més d’una llengua oficial que aportar a la UE. A més, en el cas del català no faltarien traductors ni intèrprets, ja que molts dels qui actualment treballen a Brussel·les com a intèrprets de castellà són catalanoparlants.
L’antic grup de Ciutadans té la clau
I precisament el grup Renew, del qual forma part l’eurodiputada irlandesa, podria tenir la clau per oficialitzar el català al Parlament Europeu, una fita menys vistosa que l’oficialitat total a la UE, però que, vist el precedent del gaèlic, tampoc s’ha de menystenir. Per aconseguir que es pugui parlar català al Parlament Europeu cal una majoria entre els 14 vicepresidents de la Mesa. Els socialdemòcrates (5), els Verds (1) i l’Esquerra (1) són favorables, mentre que el Partit Popular Europeu (PPE) i els Conservadors i Reformistes (ECR) hi estan en contra.
Renew té un vot que, de posicionar-se a favor del català, donaria la majoria necessària a la Mesa. En l’anterior legislatura, el grup, molt influït per Ciutadans, va bloquejar la mesura. Ara, amb la desaparició de la formació taronja, fonts parlamentàries expliquen que tot està més obert i que no descarten donar-hi suport.
