Un moviment transversal que va de punta a punta de la societat catalana acaba de néixer. Dos dies després de la presentació de l’Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població que ha fet saltar totes les alarmes, però després de mesos de cocció, amb reunions i més reunions, per fer-ho possible. Al darrere hi ha Òmnium Cultural com un dels principals impulsors. El seu president, Xavier Antich, ha volgut assegurar-se que ni tan sols la patronal de la gran empresa, la que se sent més còmoda amb el sistema polític, econòmic i cultural espanyol, en quedava fora. Foment del Treball era aquest divendres en un acte breu i auster al Born Centre Cultural que ha servit per llançar el missatge, fer públic el manifest i fer una foto que ha de ser molt més que una imatge. “No ens podem quedar amb la foto”, advertien en privat fonts de l’entitat. La foto, per tant, ha de ser la primera pedra de Català per a Tothom, una campanya que reclama al Govern que garanteixi 200.000 places anuals –al marge dels ensenyaments reglats– per aprendre la llengua.
L’objectiu és convertir “l’accés universal al català en un dret”, com ha dit la presentadora de l’acte, la jove Maria Maians. Però la crida no és només a l’administració, sinó a la societat sencera, per revertir la caiguda de parlants de català, que segons les dades del 2023 fetes públiques aquesta setmana és de només el 32,6% de la població, gairebé quatre punts menys que en l’enquesta anterior, del 2018. I ha sigut per representar aquesta societat completa que s’ha volgut reunir en un mateix escenari des de Foment fins a la USOC (Unió Sindical Obrera de Catalunya), passant per l’ANC, el Sindicat de Llogateres, la Cambra de Comerç, Pimec, la Cecot, les Intersindicals –la CSC i l’Alternativa, a més de la UGT i CCOO–, Unió de Pagesos, el Col·legi de Metges, la USTEC i molts noms més, fins a 37 entitats.
La llista completa de les “entitats impulsores inicials” és a la web del projecte, que ja està en marxa per recollir adhesions. I només són els que han aconseguit passar el filtre per ser a la cerimònia d’aquest divendres. Altres entintats se n’han quedat fora per no desbordar la foto ni diluir el compromís de cada representant, però la intenció és ara repetir l’operació sectorialment, amb entitats municipalistes, de la cultura i altres àmbits que truquen a la mateixa porta.
Aprendre català a la feina i amb centenars de grups informals
La reacció a l’emergència lingüística, per tant, sembla massiva. I el que es demana és que tots els signants actuïn en conseqüència, “a cada barri, a cada escola, a cada feina”. En aquest sentit, ha llançat un avís a les patronals un dels ponents de l’acte, Antonio Suárez, que ha reclamat que les empreses posin en marxa “programes perquè els treballadors puguin aprendre català a la feina, amb mòduls i horaris flexibles, amb certificacions i fent èmfasi en el sector que treballa de cara al públic”. Jordi Armadans, que ha sigut la veu de la reivindicació “a cada barri”, ha demanat que els recursos perquè aprenguin la llengua els nouvinguts o altres persones que en vulguin millorar el coneixement arribin a “barris i municipis on encara no n’hi ha, perquè l’aprenentatge es pugui fer en el propi entorn”. Tant Suárez, com Armadans com Merlys Mosquera, que ha subratllat el paper de la llengua com a integració a través de l’escola, han exigit un esforç a les institucions i les empreses, però a canvi han compromès també la societat civil, que ha de “crear centenars de grups d’aprenentatge” informals, per exemple “entre companys de feina, veïns i familiars”.
Complementàriament, s’ha fet una crida a signar el manifest que es resumeix en una exigència clara: “Més de 2 milions de persones volen aprendre o millorar el seu català, però l’oferta actual és insuficient: només hi ha 120.000 places anuals. Exigim al Govern que garanteixi un mínim de 200.000 places anuals, perquè tothom qui vol aprendre català ho pugui fer durant els pròxims deu anys, sense llistes d’espera ni barreres“. Quan són les dotze del migdia, ja són gairebé 700 les persones que han firmat.
