El jurat dels Premis Martí Gasull i Roig, que organitza Plataforma per la Llengua i que serveixen d’homenatge a un dels fundadors de l’entitat –mort en una allau a l’Himàlaia l’any 2012–, ha escollit l’Editorial Afers, del País Valencià; el programa de ràdio i televisió Téntol, d’IB3, i el projecte comunitari Ce Trencada, de traducció de videojocs al català, com els tres finalistes de la 12a edició d’aquest guardó, dotat amb 3.000 euros. El guanyador es decidirà per votació popular, que estarà oberta fins al 14 de febrer, i s’anunciarà en l’acte de lliurament dels premis el dimarts 25 de febrer al Teatre Poliorama de Barcelona. En aquesta gala també es farà entrega del Premi Especial del Jurat, que enguany reconeixerà la trajectòria d’Eliseu Climent, l’editor i promotor cultural des dels anys cinquanta, i també s’entregarà el Premi a la Innovació, que es desvelarà la setmana vinent. Aquests premis anuals de l’ONG del català tenen l’objectiu de reconèixer persones o entitats que hagin “destacat en la defensa o la promoció de la llengua catalana”. El Món ha parlat amb els tres finalistes sobre la seva tasca per fer gran la llengua catalana i difondre-la en diferents indrets dels Països Catalans.
Editorial Afers: un projecte històric de cultura en català afectat per la DANA
Afers és una editorial valenciana de referència que es va fundar l’any 1983 a Catarroja (Horta Sud), una de les poblacions més afectades per la DANA del passat 29 d’octubre, i és dirigida per l’historiador Vicent Olmos (Catarroja, 1954), que diu que la nominació després de 40 anys fent llibres és “un honor”. Des del seu inici l’interès de l’editorial és “publicar llibres en català i ser una eina de cultura d’un país normal” i per això van començar a editar llibres d’història i assaig i amb el pas dels anys van decidir endinsar-se en el món de la narrativa. A més, també publica revistes periòdiques: Afers: fulls de recerca i pensament i Mirmanda: revista de cultura.
Aquesta editorial és un exemple de compromís ferm amb l’edició en llengua catalana des del País Valencià, on la llengua, segons Olmos, “està millor” que fa uns anys, però adverteix que “la situació pot canviar”. En aquest sentit, exposa que actualment “tenim molts problemes” perquè hi ha un govern, el de Carlos Mazón, que actua “en contra de la llengua”. Concretament, l’editor assenyala que la conselleria de Cultura del govern valencià “està treballant en contra del català” i adverteix que la situació pot ser “irreversible” si no hi ha una reacció política.
Recentment, l’editorial s’ha vist “molt afectada” per la DANA i, de fet, el mateix Olmos va perdre la casa en aquell episodi i també bona part de la seva biblioteca personal. “Estem passant per un moment difícil perquè hem de recuperar el fons perdut, que és molt”, apunta, i calcula que han perdut uns 3.000 llibres. Això, assenyala, suposa pèrdues de “desenes de milers d’euros”, i calcula que les pèrdues poden estar entre els 20.000 i 30.000 euros “com a mínim”. Ara l’editor es concentra a reimprimir i refer el fons, i lamenta que “no hi ha notícies de l’ajuda programada per refer el fons”. “Si no arriben les ajudes en un temps prudent, arribarà un moment que els editors ens ofegarem”, avisa, perquè ja han hagut de fer front a la reimpressió de les novetats. Amb tot, Vicent Olmos deixa clar que la previsió de l’editorial és “continuar editant llibres, sortir del sotrac que ens ha vingut a sobre” i seguir engrandint el seu catàleg de llibres en català.
Téntol: un programa divulgatiu sobre la riquesa lingüística de les Balears
Téntol és un programa de ràdio i de televisió d’IB3 que des del 2020 cerca i divulga el patrimoni lingüístic, i sobretot la seva diversitat entre pobles i entre illes. “Recollim totes les expressions i frases fetes, i les maneres de dir-ho, perquè encara que siguem un territori petit és increïble la riquesa lingüística que té”, subratlla la periodista cultural Margalida Mateu (Montuïri, 1983), que dirigeix i presenta el programa. D’altra banda, Mateu exposa que el programa vol defensar la llengua davant una situació “feble” de la llengua. “La volem protegir tot el que puguem”, diu, i remarca que “vivim en un territori complicat perquè hi ha molts estrangers i nouvinguts”. Amb tot, diu que el programa ha rebut l'”estima” de la gent, que se l’ha sentit seu i l’ha convertit en un “projecte d’autoestima col·lectiva”. “És un projecte que ens ha ajudat a sentir-nos molt més part d’això que en diuen les Balears”, sentencia.
Així mateix, defensa que es poden fer bons continguts audiovisuals amb una vocació divulgativa i d’entreteniment al voltant de la llengua, i exposa que tenia por que s’acabessin els temes per fer el programa. Però ha estat tot el contrari, “sempre hi ha coses, parlem cada dia, la llengua és viva encara que ens vulguin fer creure que no, i hem de seguir reivindicant les nostres formes genuïnes perquè són precioses i formen part de com som nosaltres”. To i això, admet que la situació de la llengua a les Illes és “complicada” perquè “el castellà s’imposa amb molta força”, però assenyala que l’anglès també ha entrat amb força i que hi ha reunions de veïns que es fan en aquesta llengua perquè “ja no saben ni castellà”. “La voràgine és tan grossa que si no preservem nosaltres la llengua serà mot difícil mantenir-la”.
Margalida Mateu espera que aquest projecte per difondre la riquesa lingüística i reivindicar la llengua tingui continuïtat en el futur perquè té el suport de la gent, dels directius del grup de mitjans de comunicació públics de les Balears i va un pas més enllà perquè, segons diu, Téntol és un “projecte molt global” i podria estendre’s a tots els territoris de parla catalana. “La nostra llengua és immensa, i seria preciós trobar els punts en comú amb Catalunya i el País Valencià” perquè creu que els matisos enriqueixen la llengua.
Ce Trencada: voluntaris que lluiten per normalitzar el català al món dels videojocs
Les aventures de la franquícia Horror Tales, Ereban: Shadow Legac o Ugly són només algunes de les últimes aventures multimèdia que ja es poden trobar localitzats oficialment en català gràcies a la tasca voluntària de traducció i correcció que du a terme Ce Trencada, un projecte voluntari de “quatre matats”, en sentit figurat, que es van ajuntar l’any 2021 per traduir jocs al català per tal de “preservar i expandir la nostra cultura i la nostra llengua a través dels videojocs”. Així ho explica el creador i CM del Projecte Ce Trencada, Francesc G. Parisi, que encara no es creu que un projecte tan petit com el seu estigui nominat al costat de dos projectes que “fa anys i dècades que defensant la cultura catalana”. “Nosaltres ja hem guanyat”, afirma, i sobre Ce Trencada assenyala que “hem intentat ser associació, però ens sentim molt còmodes sent voluntariat” que treballa de forma deslocalitzada. El nombre de persones que participen en el projecte van fluctuant, tot i que normalment són entre 15 i 20, i tots es coordinen a través d’un canal de Discord: “És el centre neuràlgic de la comunitat, i allà hi ha tots els projectes, comentem les qüestions lingüístiques de cada videojoc, etc.”
D’altra banda, Parisi apunta que el sector dels videojocs està “molt globalitzat”, que minimitzar encara més les llengües i dona més rellevància a unes cultures més estan “molt generalitzades” i “això, segons exposa, “provoca que llengües com el català es vegin molt oprimides i s’hagi de picar pedra constantment perquè tingui una mica més de rellevància i que puguem jugar en llengua catalana”. “Volem que jugar en català sigui una cosa natural, i lamentablement actualment no arriba a l’1% en el sector”, i resumeix la tasca de Ce Trencada com “una lluita de David contra Goliat”. “Som poca gent combatent amb un sector que és implacable, perquè surten molts videojocs de molts països i si no hem perdut el seny és pel suport dels jugadors i les bones crítiques que hem rebut”, subratlla.
Tot i això, Francesc G. Parisi explica que tenen contacte amb desenvolupadors de videojoc, però lamenta que avui en dia el problema més gran per a la llengua és que el sector dels videojocs es basa purament en la rendibilitat i afirma que actualment “incloure el català és més una despesa que una rendibilitat perquè no dona negoci incloure’l”. És per això, que ells volen dotar de rellevància la llengua perquè sigui “rica i plena” i que els desenvolupadors incorporin “el català de forma nativa i que no hagin de dependre de tercers com nosaltres”. Amb tot, l’objectiu de C Trencada és “desaparèixer” i que arribi un punt que la nostra tasca no sigui necessària” perquè s’hagi assolit una normalització de la llengua en el camp dels videojocs.
