Les opcions que el català, juntament amb la del gallec i l’euskera, es converteixi en llengua oficial a la Unió Europea, que era una de les condicions de Junts a canvi dels seus suports per facilitar la Mesa del Congrés i la posterior investidura de Pedro Sánchez, es desinflen. Sánchez i el govern espanyol no ho van aconseguir durant els sis mesos de presidència de torn espanyola al Consell de la Unió Europea i ara, sota la presidència Bèlgica, no s’ha inclòs entre els punts que es debatran el pròxim Consell d’Afers Generals de la UE que se celebrarà el pròxim dilluns 29 de gener, i Junts i ERC ja han reclamat a la presidència belga que abordi el tema “el més aviat millor”. Una petició que ja ha rebut resposta a través de l’ambaixador belga a Espanya, Geert Cockx, que s’ha compromès a reprendre els tràmits tan bon punt tinguin els “informes pendents” que estan elaborant els serveis jurídics de la Comissió Europea.
Tot i la predisposició belga, que s’haurà de veure si es fa efectiva, experts consultats per El Món mostren els seus dubtes que Bèlgica porti aquest tema a la taula del consell perquè no hi ha acord per l’oficialitat i creuen que “el moment polític ja ha passat”. Així mateix, recorden que durant la presidència espanyola hi va haver països com Letònia, Finlàndia o Suècia que van mostrar els seus dubtes i, si no s’obté el suport dels 27 estats membres, no hi ha res a fer, perquè és un acord que requereix unanimitat del Consell.
Vicent Climent-Ferrando, investigador de la Càtedra Unesco de Polítiques Lingüístiques, assegura que “el tren de l’oficialitat del català ha passat” i dubta “molt” Bèlgica proposi una cosa que, segons ell, “no li pertoca” i que prioritzarà altres interessos en l’agenda comunitària, com ara aspectes vinculats a la immigració, la salut o la intel·ligència artificial. Tot i això, matisa que el fet que no es tracti en la primera reunió sota presidència belga no impedeix que es tracti més endavant i recorda el compromís amb Espanya, però insisteix que “el moment polític ja ha passat” perquè Sánchez ja ha aconseguit mantenir-se a la Moncloa.
El conseller polític de l’ONG Unió Federal de Nacionalitats Europees (FUEN en anglès), el finlandès Johan Häggman, per la seva banda, ha explicat que ha mantingut converses amb l’assistent del ministre d’Afers Europeus de Finlàndia, un dels països que, juntament amb Suècia, ha mostrat els seus dubtes sobre l’oficialitat. L’assistent, segons l’expert, “no veia gaire probable” que el Consell aprovi per unanimitat aquesta mesura. “No és perquè tinguin res contra el català”, remarca, i apunta que la causa és que ambdós països tenen governs “euroescèptics”. “Jo veig que encara és possible, perquè el Consell no ha decidit res, però ho veig poc probable perquè hi haurà més governs que s’oposen a la idea”.
Häggman, que acumula més de 20 anys d’experiència en la promoció de llengües minoritàries i assessorant la UE sobre política lingüística i parla perfectament català, també ha mostrat els seus dubtes sobre el paper de Bèlgica i creu que no farà “cap esforç” per aconseguir l’oficialitat. “La presidència espanyola feia un esforç per tirar endavant l’assumpte i per fer oficials el català, l’euskera i el gallec, però no ho ha aconseguit. Soc bastant pessimista”, conclou. Climent insisteix que encara que Bèlgica ho proposi “ja hi ha estats, com Suècia i Finlàndia, que han dit que no toca parlar sobre l’oficialitat del català”. “Si ho han dit fa tres mesos a Espanya, que és la principal interessada, a Bèlgica li diran el mateix, perquè són els mateixos actors”, ressalta.
El cost de l’oficialitat és “molt petit”
Malgrat que Espanya s’ha compromès a assumir el cost de l’oficialitat, que la Unió Europea xifra en uns 44 milions d’euros, el problema, segons Vicent Climent-Ferrando, és de “voluntat política”. En aquest sentit, Johan Häggman ha remarcat que “no hi ha cap impediment” perquè el govern espanyol, com s’ha compromès, assumeixi aquest cost perquè, de fet, ja paga els costos de la traducció al català, que està reconeguda com a llengua de comunicació amb els ciutadans. Així mateix, ha assenyalat que “el cost és molt petit” perquè no arriba a l’1% del pressupost, però aquests països que s’hi oposen “no volen augmentar les competències de la Unió” i, segons diu, és un període “molt difícil” per canviar el règim lingüístic.
D’altra banda, l’expert finlandès en llengües minoritàries ressalta que Plataforma per la Llengua està fent una feina “molt bona” amb la campanya Say Yes per convèncer als estats membres, però avisa que entre l’oficialitat i l’estatus que té ara el català a Europa “no hi ha res”. “Espero que el pessimisme que tinc no els afecti” i els recomana “lluitar fins al final” com, segons ell, està fent l’entitat que presideix Òscar Escuder. “Encara no s’ha tancat la porta per a l’oficialitat i mentre estigui oberta, encara que estigui mig oberta, cal lluitar com bojos”, rebla.
Plataforma per la Llengua critica la negociació de l’Estat espanyol
El president de l’ONG del català, Òscar Escuder, espera que el català aconsegueixi una “oficialitat de primera”, però admet que “no és bon senyal” que l’oficialitat del català caigui de l’ordre del dia de la pròxima reunió del Consell. Així i tot, ressalta no els preocupa “en excés”, però admet que “no se sap com de lluny està l’oficialitat”. “Sí que sabem que mai havíem estat tan a prop perquè mai s’havia portat al Consell”, afegeix.
En canvi, el que preocupa l’entitat és si el govern espanyol “realment s’hi posarà seriosament com un dels temes que els preocupen” o deixarà “passar el temps tirant pilotes endavant”. “Que no s’inclogui en l’ordre del dia de la pròxima votació, teòricament, pot voler dir que l’Estat està negociant i argumentat estat per estat el que fa falta, el que no veuen clar i què els ofereix a canvi”, però també contempla l’opció que el que estigui passant és que “tant se’ls en fot i deixin passar temps”.
D’altra banda, Escuder considera que “no és un problema” que la presidència recaigui sobre Bèlgica perquè, juntament amb Islàndia i Eslovènia, “ja han dit que sí sense reserves” i creu que tota la responsabilitat sobre si prospera o no l’oficialitat recau sobre l’Estat espanyol i que “no hi ha cap impediment legal” perquè el Consell pugui aprovar-la. “El vessant negatiu és que Espanya no ho ha negociat com els estats negocien els temes que realment els interessen”, i afegeix que “Espanya ha arribat aquí arrossegada pels peus” després de l’acord del PSOE i Junts. “Fa la impressió que un cop que han tingut la cadira [de la Moncloa] ho han deixat estar o han disminuït la intensitat de la negociació, que mai ha estat la que hauria hagut d’estar”, i, en aquest sentit, el president de la Plataforma per la Llengua lamenta que “s’han deixat passar uns mesos en què l’Estat no hi ha posat les ganes que hi hauria hagut de posar”. “Tot acaba reduït a un tema de voluntat política”, conclou.
