Un estudi de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) ha avalat el projecte Vincles d’Òmnium Cultural i, entre altres aspectes, ha subratllat que contribueix a activar el català perquè fomenta la pèrdua de la por i la vergonya de parlar-lo, fomenta la relació amb els fills i promou la projecció de la llengua a la vida social, però també és una eina molt útil per tal de combatre la segregació social i els discursos d’odi. Després de la presentació de l’estudi, l’entitat ha preparat un berenar per poder parlar amb acompanyants i aprenents, una situació que permet apropar-se a les seves experiències personals i entendre què suposa Vincles per a tots ells. La Noura i la Naima, dues veïnes de Rubí que van arribar a Catalunya procedents del Marroc, estan aprenent català des de fa mig any en el grup de conversa a l’Institut Escola Teresa Altet de la ciutat vallesana, que es reuneix dos cops per setmana, els dimarts i els dijous. “Hi participem des del novembre”, expliquen les dues, i la Naima recalca que es va apuntar al curs per aprendre català “per poder ajudar els fills amb les tasques de l’escola”, però també per comunicar-se en aquesta llengua ”amb l’altra gent de la ciutat”.
“Visc a Catalunya i he d’aprendre català”, defensa la Naima, una afirmació que comparteix la Noura, perquè és la forma d’integrar-se. ”Així entenem el que passa al nostre entorn”, diuen.
L’estudi de la UOC remarca que tant aprenents com acompanyants són majoritàriament dones, i la Noura n’explica el perquè: “Els homes treballen i nosaltres som mestresses de casa i ens hem d’espavilar amb els nostres fills”. L’Erik, un dels tres acompanyants d’aquesta sessió de Vincles, subratlla que són deu persones, totes dones, i que des del novembre l’evolució dels participants és molt positiva, i, en un moment de la conversa, avisa: “Tot el que estàs parlant ara mateix elles t’entenen en un 95 o 99%”. “L’entenc perfectament, però parlar-lo em costa més”, afegeix la Naima.
“No tenim els recursos d’una Escola Oficial d’Idiomes, o d’una escola del Consorci, però amb el poc que tenim, i amb dos dies a la setmana, han après moltíssim” treballant amb materials específics de les sessions, que ja els han acabat i “s’ho saben tot”, i ara estan fent servir la plataforma parla.cat perquè hi ha “exercicis més entretinguts i més interessants per a elles”, explica l’Erik.
La Raquel, una altra acompanyant, afegeix que un dels altres punts forts d’aquestes sessions són la conversa i la lectura. “Els dijous, per exemple, comencem amb la lectura d’un text curt, perquè hi hagi una part de comprensió lectora, i després conversa”. “Elles mateixes cada vegada parlen més en català”, celebra la Raquel, que emfatitza que des d’un primer moment han parlat català amb les deu persones, un fet que els ha servit per “trencar barreres”. I, d’altra banda, la llengua també serveix per intercanviar tradicions culturals i establir llaços més enllà de l’aula. “Ens han explicat més la seva tradició, com per exemple el Ramadà, i un dia a classe ens van oferir plats típics del Marroc”, detalla la Raquel, que agraeix el gest de les aprenentes. I la Naima recorda que el Dani, el tercer dels acompanyants de l’aula, que no ha pogut venir, els explica “moltes coses de les tradicions catalanes”.
“Per gaudir el barri és fonamental aprendre català”
Aquest de Rubí només és un dels 265 grups que el projecte de Vincles té l’any 2025, amb 2.000 aprenents i 500 voluntaris repartits per un centenar de municipis de Catalunya. Un altre exemple és el de Nou Barris, a Barcelona, on actualment tenen 13 grups actius i també “alguna escola”, apunta la Isabel, que és una de les acompanyants del grup de la Guineueta. La Wafae, que va arribar del Marroc i fa sis mesos que participa com a aprenent en el projecte d’Òmnium Cultural, participa d’aquest grup i diu que “Vincles és l’única manera fàcil d’aprendre i parlar català amb la gent de la ciutat”.
La Jennifer i l’Ivo, que són parella, ella xilena i ell argentí; fa cinc mesos que estan aprenent català en un altre grup de Nou Barris, el de Porta, i la seva motivació va ser “integrar-se a la societat catalana” perquè, segons relaten, els agrada gaudir dels recursos del barri i “moltes de les activitats són en català”. “Volem fer barri, i per gaudir el barri és fonamental aprendre català. I no només el barri, perquè a nosaltres ens agrada molt viatjar per tota Catalunya i ens sembla molt important poder-nos comunicar amb la gent amb l’idioma de la terra”, resumeix l’Ivo. La seva tutora, l’Olga, confirma les ganes que tenen d’aprendre, però també revela que al grup hi ha “quatre persones castellanoparlants de Barcelona, que viuen aquí fa anys i venen a practicar aquí el català perquè en el seu entorn no ho poden fer”.
D’altra banda, l’estudi constata que Vincles aspira a aconseguir que els catalanoparlants s’acostumin a fer servir la seva llengua amb tothom i amb normalitat. Una situació que, com manifesta la Jennifer, no es produeix. “Tots els dies trobem aquesta barrera, fins i tot quan demanem que ens parlin en català”, lamenta, i deixa clar que no vol estar constantment demanar que els parlin en català. “Tinc més fluïdesa parlant en castellà que en català, òbviament, però que et parlin en català és una altra manera d’aprendre bé la llengua”, sentencia.
