El conseller de la Presidència, Albert Dalmau, i el conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, han tirat pilotes sobre el discurs en castellà que el president de la Generalitat, Salvador Illa, va fer per donar la benvinguda als assistents al fòrum World in Progress, organitzat pel grup Prisa i celebrat el passat 20 d’octubre. En dues respostes per escrit a les quals ha tingut accés El Món, Dalmau ha evitat contestar preguntes molt concretes de Junts per Catalunya sobre per què Illa va fer pràcticament tot el discurs i va publicar un tuit sobre l’acte en llengua castellana, i si aquestes dues contravenen el Pacte Nacional per la Llengua. Tampoc ha volgut respondre a preguntes sobre si aquesta acció és coherent amb el fet de demanar l’oficialitat del català a la Unió Europea o si el pacte és útil quan el president de la Generalitat no dona exemple i no el compleix. Vila, per la seva banda, ha evitat referir-se en tot moment a l’acte del president de la Generalitat i ha donat una resposta genèrica, idèntica a una resposta anterior sobre l’ús del castellà per part del Govern. El titular de política Lingüística ha evitat valorar el discurs en castellà d’Illa, i no ha volgut avaluar si l’actuació contravé el Pacte Nacional per la Llengua. De fet, ni tan sols esmenta l’acte pel qual li pregunten.
La paz no es un negocio. pic.twitter.com/26bxWdIE6x
— Salvador Illa Roca (@salvadorilla) October 20, 2025
En la resposta de Dalmau, l’única referència a l’acte pel qual li pregunten són tres línies –al final d’un text de set paràgrafs– en què treu pit del fet que el president fes servir el català en un moment de la seva intervenció, que va ser majoritàriament en castellà. “Tot i que els organitzadors havien previst el desenvolupament de l’acte en castellà, el president va fer servir també el català amb la voluntat de donar visibilitat a la nostra llengua en un entorn internacional”, subratlla, i demana que no s’analitzi la política lingüística de l’executiu per “actuacions concretes”. Dalmau assegura en aquest sentit que la política lingüística és un dels eixos transversals de treball del Govern, i recorda que l’any 2025 va destinar-hi “el pressupost més alt fins ara”. “Així, la política lingüística s’ha d’avaluar en funció de les polítiques públiques estructurals i del seu impacte real sobre l’ús social de la llengua al país, i no a partir de situacions concretes”, i assegura que l’executiu vetlla perquè el català “sigui la llengua d’ús normal en les comunicacions oficials, en les relacions internes i externes de l’Administració i en el conjunt de l’activitat institucional”.
El conseller de la Presidència, que aquests dies té les funcions del president per la baixa d’Illa, assegura, sense fer cap més referència a l’acte, que la llengua és un “element de cohesió i de projecte compartit” per al Govern, i té un “compromís ferm amb el foment i l’ús de la llengua catalana per tal que continuï formant part de la columna vertebral de Catalunya” i posa d’exemple el Pacte Nacional per la Llengua sense concretar si l’actuació d’Illa el contravé. “No només és útil sinó que és un projecte de país a través del qual el Govern expressa la voluntat que el català esdevingui una peça estructural del sistema polític i social de Catalunya, compartit per tota la ciutadania i del qual en deriven compromisos d’actuació”, manifesta. Finalment, i esquivant si parlar en castellà és compatible amb demanar l’oficialitat de la llengua catalana a la UE, Albert Dalmau diu que l’oficialitat és un objectiu i destaca que “membres del Govern han dut a terme intervencions en català sempre que ha estat possible a les institucions o òrgans de la mateixa Unió Europea”.
Ni una paraula de Vila sobre el discurs en castellà d’Illa
D’altra banda, el conseller de Política Lingüística no ha volgut entrar a valorar el cas concret del president. Malgrat que Junts li havia formulat tres preguntes molt clares, el conseller ha optat per fer una resposta genèrica i calcada a la donada fa uns dies a Junts per l’ús del castellà per part de consellers. Vila treu ferro a aquestes situacions perquè són “puntuals” i “escapen de la norma”. “En la línia del que ja s’ha respost en altres preguntes que anaven en aquest mateix sentit, el Govern, d’acord amb el seu compromís amb el foment, l’ús i l’apreciació de la llengua, té el català com a llengua d’ús normal no sols en la seva actuació governamental i administrativa, tant oralment com per escrit”, afirma el conseller, i afegeix que això es pot constatar amb les intervencions que fan el president i els consellers en el seu dia a dia amb intervencions al Parlament o en actes, siguin organitzats per la Generalitat o per altres institucions i entitats.
Igual que Dalmau, afirma que, d’acord amb el Pacte Nacional per la Llengua d’acord amb el Pacte Nacional per la Llengua i amb la normativa vigent, l’executiu vetlla perquè el català “també sigui la llengua d’ús normal en les comunicacions oficials, en les relacions internes i externes de l’Administració i en el conjunt de l’activitat institucional”. A més, Francesc Xavier Vila diu que una mostra del compromís del Govern amb el català són les intervencions en llengua catalana en l’àmbit internacional durant aquesta legislatura. “Durant aquesta legislatura, diversos representants del Govern han dut el català a instàncies internacionals”, afirma el titular de Política Lingüística, i conclou que el Govern té la política lingüística com un eix “transversal” de treball: “Actua de manera coordinada per ampliar progressivament l’ús, l’aprenentatge i l’apreciació del català en tots els àmbits i sectors de la societat en el marc del Pacte Nacional per la Llengua”.
