Plataforma per la Llengua va recollir el 2023 113 casos en què les administracions públiques van discriminar usuaris per expressar-se o voler expressar-se en català en algun dels territoris catalanoparlants de l’Estat. Ho recull l’informe de discriminacions lingüístiques del 2023, on l’entitat també confirma que la majoria de casos coneguts es van produir a Catalunya, 90 dels 113 (80%). D’altra banda, l’entitat atribueix les discriminacions a una “ideologia supremacista de caràcter excloent”. El gremi on més menyspreu s’ha pogut comprovar és el sanitari, amb un total de 59 casos, el que equival el 52% i d’aquests 44 a Catalunya.
Les 113 situacions de discriminació lingüística del 2023 és una xifra similar a la del 2022, quan els casos van ser 118, però molt superior a la dels anteriors. El 2021 se’n van registrar 99; el 2020, 52; el 2019, 32, i el 2018, 25. Aquestes discriminacions es concreten “en exigències i pressions de parlar en castellà, en dilacions i obstacles pel fet de parlar en català i en l’impediment d’accedir al servei o a l’atenció per aquest mateix motiu”, exposen. Segons ha destacat Plataforma per la Llengua, però, la tendència a l’alça es relaciona a l’augment de l’activitat del servei d’atenció de queixes i consultes de l’entitat, més que no a un empitjorament general de les situacions de discriminació, que mostren, això sí, que “el problema estructural de desigualtat lingüística que hi ha darrere dels casos individuals no ha desaparegut”.
El requisit indispensable per Plataforma per la Llengua
Plataforma per la Llengua puntualitza que el fet que un treballador públic no tingui un requisit individual de conèixer el català “no l’habilita en cap cas per discriminar lingüísticament els catalanoparlants”, sinó que “tenen l’obligació de garantir que, en els territoris en què el català és oficial, els usuaris que s’expressen en aquesta llengua hi rebin l’atenció”. L’entitat considera que “no existeixen mecanismes efectius per castigar els abusos lingüístics” i que “l’administració incompleix el deure d’organitzar-se adequadament per garantir els drets lingüístics”. Plataforma per la Llengua conclou en l’informe que la discriminació lingüística als catalanoparlants és “una pràctica comuna a l’estat espanyol i, concretament, entre els seus treballadors públics”.
