Missing 'path' query parameter

Els catalanoparlants estan farts que no es respectin els seus drets lingüístics quan són atesos en un bar, un restaurant, una botiga, una entitat bancària o, fins i tot, a l’administració pública. La mostra d’això és l’increment de les queixes que rep Plataforma per la Llengua, que ha passat de gestionar 395 queixes l’any 2016 a rebre’n 2.328 el 2023. És a dir, el volum de queixes que rep l’ONG del català s’ha multiplicat per cinc en set anys. Però aquest increment també és visible, i encara és major, en les queixes que rep l’Agència Catalana de Consum (ACC) per vulneració de drets lingüístics. Segons dades facilitades per l’organisme públic a El Món, han passat de 86 l’any 2014, a 1.577 el 2024.

És a dir, en una dècada s’han multiplicat per 18 les denúncies, però van arribar a multiplicar-se per 20 l’any 2023, quan Consum va registrar 1.874 denúncies. En canvi, les inspeccions i les sancions han pujat durant la darrera dècada, però no ho han fet al mateix ritme que les denúncies. Amb el 2014 com a punt de partida, segons les dades a les quals ha tingut accés aquest diari, el creixement és exponencial en els dos darrers anys que es tenen registres, 2023 i 2024, i clarament marquen un canvi de tendència respecte dels anys anteriors.

Entre l’any de partida i el 2022 hi ha un creixement constant de les denúncies per vulneració de drets lingüístics, a excepció de l’any 2018, en plena suspensió de l’autonomia per l’aplicació del 155, quan es produeix una davallada molt significativa. Tot i això, fonts de Consum deslliguen una cosa de l’altra perquè l’organisme va funcionar a “ple rendiment” durant la intervenció de l’Estat espanyol i se’ls fa difícil trobar una explicació a aquesta xifra. Les dades han anat fluctuant, però admeten que els últims anys s’han disparat.

Nombre anual de denúncies, del 2014 al 2024

  • 2014, 86
  • 2015, 77
  • 2016, 104
  • 2017, 108
  • 2018, 50
  • 2019, 95
  • 2020, 132
  • 2021, 206
  • 2022, 456
  • 2023, 1.874
  • 2024, 1.577
Un cartell d'un establiment de la zona de l'Argenteria que anuncia llimonades i amanides en català, castellà i anglès / ACN
Un cartell d’un establiment de la zona de l’Argenteria que anuncia llimonades i amanides en català, castellà i anglès / ACN

Alts i baixos en les inspeccions

Les actuacions inspectores no han crescut al ritme que ho han fet les denúncies. Les xifres d’inspeccions dutes a terme per Consum per garantir els drets lingüístics dels consumidors durant la darrera dècada mostren alts i baixos, amb el pic més alt l’any 2025, amb 2.287 actuacions. Els dos moments més baixos van ser el 2020, amb només 247, i el 2021, amb 721. Aquestes dues dades s’expliquen perquè van ser els anys de la pandèmia i els inspectors no podien sortir al carrer i, a més, la majoria d’establiments van romandre tancats al públic durant el temps que va durar l’estat d’alarma. La resta d’anys es van fer entre 1.023 i 1.418 inspeccions, amb els 1.344 com a punt de partida, l’any 2014.

Fonts de Consum detallen a El Món que amb aquestes xifres cal tenir en compte que el nombre de denúncies presentades per vulneració de drets lingüístics no s’ha de correspondre necessàriament amb la xifra d’actuacions inspectores dutes a terme per la inspecció de consum. En aquest sentit, les mateixes fonts esmenten diversos motius com que hi pot haver més d’una denúncia per un mateix cas o que les obligacions lingüístiques també es revisen d’ofici en el marc de la campanya genèrica de control dels requisits generals dels establiments. Però també cal tenir en compte, expliquen, que hi ha denúncies presentades en un any que poden tenir l’actuació consegüent durant l’any posterior, sigui amb visites específiques o en el marc de la campanya de requisits generals.

Molt poques sancions si es comparen amb el volum de denúncies

D’altra banda, les sancions imposades per Consum per vulnerar els drets lingüístics dels consumidors són molt poques si es comparen amb les denúncies, i durant aquesta dècada han ocupat habitualment el tercer o quart lloc com a motiu de les multes que ha imposat Consum. Durant la major part d’aquests deu anys, el nombre de sancions ha oscil·lat entre les 57 i les 94. Tot i això, és veritat, que en els darrers dos anys s’han disparat i han superat les 200, cosa que ha comportat una recaptació superior als 400.000 euros en multes. De fet, Consum va posar 261 sancions l’any 2023, per un valor total superior als 496.000 euros, i l’any 2024 van baixar lleugerament, amb 201 sancions i 409.000 euros. En l’extrem més baix, l’any 2021 només es van imposar 16 sancions i es van recaptar 17.350 euros en multes per vulneració de drets lingüístics dels consumidors, el 0,52% del total de multes posades per l’agència, que va recaptar un total de 5,2 milions. Una xifra, però, que, igual que va passar amb les inspeccions, és conseqüència de la pandèmia i del confinament.

Un dels principals carrers comercials del centre de Figueres / ACN

Les poques sancions que imposa Consum comparades amb les denúncies o les inspeccions que fa és perquè, segons remarquen fonts de l’organisme, la finalitat del control de mercat que duen a terme “no és sancionadora ni recaptatòria”. El principal objectiu és vetllar per la correcció d’aquelles pràctiques que vulneren els drets dels consumidors reconeguts per llei, entre els quals hi ha els drets lingüístics. És per aquesta raó, argumenten, que el primer pas de l’ACC quan detecta incompliments és informar l’empresa dels incompliments detectats i donar un termini per solucionar-los. Si transcorregut aquest termini l’empresa o establiment obert al públic acredita que ha esmenat els incompliments, l’actuació s’arxiva; en cas contrari, si no corregeix la vulneració de drets, és quan es proposa el pas a procediment sancionador.

Comparteix

Icona de pantalla completa
Missing 'path' query parameter