L’Hospital Universitari Dexeus de Barcelona s’ha negat fins ara a donar explicacions sobre els insults que va deixar per escrit un metge en l’informe mèdic d’Anna M. P., una pacient de 77 anys que va acudir el passat 15 de setembre al servei d’urgències del centre hospitalari perquè havia patit un episodi d’amnèsia temporal. Durant l’atenció al servei d’urgències va ser víctima d’una discriminació lingüística per part d’un altre professional mèdic, ja que el metge li demanava que parlés en castellà i ella volia mantenir el català, la seva llengua. Finalment, la va atendre un segon metge que l’entenia en català, però quan va escriure l’informe mèdic es va referir a la pacient assegurant que havia tingut una actitud “grotesca” i “xenòfoba”. El centre mèdic, tot i admetre que el cas és estudiat per la conselleria de Salut, no s’ha volgut pronunciar, en conversa amb El Món, sobre si considera adequat el comportament del facultatiu, però aquestes expressions no tenen cap mena d’empara en el codi deontològic ni en un quadern de bona praxi elaborat pel Col·legi de Metges.
El punt quart del codi deontològic, els principis generals de les normes per les quals els metges han de regir-se en la seva activitat, estableix que el deure del metge és “prestar atenció preferent a la salut del pacient”, una atenció en què “en cap circumstància” pot ser interferida per qüestions religioses, ideològiques, polítiques o econòmiques, entre altres. “Els metges han de respectar escrupolosament les persones i tots els seus drets”, subratlla el punt cinquè. I, en el vuitè, se subratlla que el metge ha de vetllar per mantenir el “prestigi de la professió i evitar accions que puguin menyscabar la confiança social envers la professió o les institucions sanitàries”.
A més, pel que fa a la relació del metge amb els seus pacients, el codi destaca que “la primera lleialtat del metge ha de ser envers la persona que atén” i que “la salut d’aquesta ha d’anteposar-se a tota altra conveniència”. “Tothom té el dret a una atenció mèdica de bona qualitat humana i tècnica” i és responsabilitat del metge “vetllar per la preservació d’aquest dret”.
Un informe mèdic no pot contenir afirmacions que el metge “no hagi comprovat personalment a partir de dades”
Cal destacar també que el metge que va redactar l’informe, segons l’afectada, va ser el segon d’atendre-la i no havia presenciat la discussió que es va originar quan la pacient va comunicar que no pensava renunciar a parlar en la seva llengua, ja que se li demanava que s’expressés en castellà. Per tant, les observacions expressades amb insults col·lideixen també amb el punt 38 del codi deontològic, que remarca que quan un metge redacta un informe ha de tenir present que “el seu contingut pot tenir conseqüències legals per al malalt, per a ell mateix o per a terceres persones” i, en aquest sentit, remarca que “s’ha d’abstenir, per tant, de fer afirmacions que no hagi comprovat personalment a partir de dades”.
Què ha d’incloure un informe mèdic?
El quadern de bona praxi del Col·legi de Metges sobre els informes clínics, elaborat l’any 2005 i plenament vigent, estableix que aquests textos es poden analitzar a partir de les clàssiques cinc “W” angleses: what, who, when, where, why, és a dir: què, qui, quan, on i per què. Així, el document, que és públic, estableix que la informació que ha d’incloure un informe mèdic són les dades del malalt, el motiu d’ingrés, la malaltia actual, l’exploració física, les exploracions complementàries, el diagnòstic principal, els diagnòstics secundaris, nom del cirurgià –en cas d’intervenció–, la data, l’evolució i el tractament que ha de rebre el pacient.
Pel que fa als informes d’urgències, aquest document estableix que el metge de guàrdia ha de fer un breu informe on es valoren “els elements de l’interrogatori i se sintetitzen les exploracions complementàries, el diagnòstic de presumpció, el tractament proposat, la resposta del pacient i les exploracions que es deixen encarregades per a les pròximes hores”, si són pertinents. “És un resum interpretatiu de la situació del pacient en el moment d’ingressar”, resumeix, i ressalta que ha d’explicar “ben clarament per què i en quines circumstàncies ha ingressat”.
El Col·legi no va rebre la queixa inicialment per un error en l’adreça de correu electrònic
D’altra banda, el Col·legi de Metges, que ha atès totes les trucades que li ha fet aquest mitjà per conèixer la situació de la queixa, ha comunicat que els seus serveis jurídics no tenen registrada encara denúncia dels fets ocorreguts el passat 15 de setembre a l’Hospital Universitari Dexeus de Barcelona i ha remarcat que la pacient havia de tenir un “justificant de recepció” de la queixa. Tot i que la pacient i Plataforma per la Llengua, que ha assessorat la dona en tot aquest procés, van assegurar a aquest diari que s’havia fet la queixa, la realitat és que aquesta mai va arribar al seu destí per un error en l’adreça del correu electrònic d’entrega.
L’Anna, en conversa amb El Món, ha detallat que va escriure una queixa i la va enviar a un correu electrònic del servei jurídic del Col·legi de Metges, però fa pocs dies es va adonar que l’escrit no es va arribar a enviar perquè hi havia un error en el domini del correu que li havien facilitat des de l’ONG del català. Davant aquesta situació i que la persona afectada vol denunciar els fets al Col·legi de Metges, la corporació encara no pot emetre cap judici de valor previ sobre el cas fins que la documentació necessària no estigui a la seva disposició i l’hagi pogut analitzar.
