La UGT s’ha unit aquest dijous a Plataforma per la Llengua per denunciar públicament que en el currículum de la Formació Professional (FP) no està prevista cap hora d’aprenentatge de català, el que deixa 152.040 alumnes sense possibilitat de continuar la seva formació en la llengua del país. Tampoc no s’imparteix cap hora de classes de català en la formació del servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) ni en la del Departament d’Educació. Les dues entitats consideren que aquest fet és “una anomalia” que s’ha de revertir de forma urgent. “La llengua a més de ser un vehicle de comunicació, és el símbol que identifica i cohesiona un país, la seva cultura i la seva gent. Per això una llengua útil i funcional requereix un compromís social que inclogui no només el Govern sinó tota la societat catalana“, ha recalcat la directora de la Plataforma per la Llengua, Rut Carandell, en una roda de premsa conjunta.
En aquest sentit, les entitats implicades exigeixen a la Generalitat la reforma del currículum de tota la formació professional per incorporar l’ensenyament de català. “Cal donar les màximes facilitats curriculars a l’alumnat que cursi tant batxillerat com cicles formatius per tal de rebre formació específica en llengua catalana per obtenir el C1“, urgeixen. Consideren que és “incomprensible” que l’alumnat no rebi cap ensenyament lingüístic sobretot en cicles d’educació, sanitat i educació social, cicles en què els alumnes han d’estar en contacte continu amb el públic.
Greuge comparatiu entre els alumnes de batxillerat i els de cicles
El manifest conjunt també assenyala el greuge comparatiu entre els diferents estudis postobligatoris, ja que el català sí que s’ensenya curricularment a batxillerat, però no a l’FP. “No entendríem una altra cosa que no fos incloure el català al currículum“, reblen. Però no només demanen català als cicles mitjans i superiors, també al SOC. Als cicles, a més, hi ha més alumnes immigrants que a batxillerat i normalment aquests estudiants han tingut poc contacte amb el català i el seu domini pot ser escàs i insuficient. Per això l’ONG del català i el sindicat consideren que el SOC ha de tenir un paper “fonamental” en la difusió i ensenyament de la llengua en els estudis postobligatoris.
Per revertir la situació cal una actuació interdepartamental de la Generalitat, perquè a l’FP intervenen les conselleries d’Educació, Presidència, Empresa i Treball, Cultura i Universitats i Recerca. Per això el comunicat exigeix als cinc departaments una actuació “decidida i coordinada” per implantar l’ensenyament del català amb un grau de concreció adequat als continguts de cada nivell formatiu. També s’hi ha d’implicar l’Agència Pública de Formació Professional de Catalunya, que depèn del Departament de Presidència, per tal d’ordenar el sistema FPCAT i incentivar l’alumnat a interessar-se per la millora de l’ús del català a l’empresa. “A l’hora de gestionar els recursos s’ha de tenir en compte també la diversitat i necessitats lingüístiques de cada territori“, apunta el comunicat.
Els centres d’alta complexitat necessiten més suport
El coordinador d’FP de la UGT, Jesús Martín, exigeix a la Generalitat que “restableixi la normalitat” i aprofiti la reordenació del currículum que exigeix la LOMLOE com una oportunitat per incorporar l’ensenyament del català. Martín també ha posat el focus en els centres d’alta i màxima complexitat, els centres on hi ha més alumnes immigrants que no dominen el català perquè s’han escolaritzat en català més tard. Això també implica un reforç i una aposta clara per les aules d’acollida en català, una eina indispensable perquè els estudiants estrangers assoleixin les competències en llengua catalana. “O reforcen les aules d’acollida també en FP o ho ha d’entomar el Consorci, però necessitem una solució urgent”, apunten les entitats. En aquest sentit, demanen la participació activa del Consorci per la Normalització Lingüística. “És indispensable per donar suport als centres on hi hagi menys competència lingüística en l’FP”, apunten les entitats.
Per millorar la presència del català a l’FP caldran també efectius per poder ensenyar la llengua. “Hi ha un problema de mancança de professors de català i cada cop hi ha menys alumnes de filologia catalana. Demanem al Departament de Recerca i Universitats que sigui àgil i busqui una solució a aquest problema i formi professors que puguin ensenyar la llengua a l’FP”, apunta Marc Guevara, responsable d’educació de la Plataforma per la Llengua. Possibles solucions serien crear un nou grau de didàctica de la llengua o oferir més places d’un màster d’aquesta especialitat que permeti impartir classes de qualitat a secundària i l’FP.
Esmenar el Decret de Règim Lingüístic
Guevara també ha demanat la modificació del projecte de Decret de Règim Lingüístic del sistema educatiu. “És ridícul que personal sanitari no tingui formació de vocabulari específic en català. El marc legal ha de preveure això i desplegar-ho”, urgeix. Demanen un redactat molt més específic que l’actual del projecte de decret per incloure l’FP de forma més concreta i garantir que els professionals del futur podran atendre les exigències de la societat catalana, que vol viure i ser atesa en català.
Per últim, el comunicat també demana l’ampliació de l’obligatorietat dels estudis fins als 18 anys per combatre l’abandonament escolar, molt elevat a Catalunya. “Una garantia de permanència al sistema és la seva obligatorietat. El Govern ha d’estudiar la possibilitat d’ampliar l’educació obligatòria fins als 18 anys per evitar l’abandonament, garantir una formació i una titulació professionalitzadora”, apunten abans de concloure que per a totes aquestes mesures que demanen cal també més dotació de recursos, concretament fins al 6% del PIB.
