El català ha fet un pas més per acabar sent oficial a Europa. A petició de la presidenta de l’Eurocambra, Roberta Metsola, el Parlament Europeu avaluarà l’impacte que tindria reconèixer el català, el basc i el gallec com a llengües d’ús en les seves sessions plenàries. La petició arriba després que el Govern espanyol enviés tres cartes a Metsola demanat que les tres llengües es puguin utilitzar en els plens de l’Eurocambra.
Ara, Metsola vol comptar amb dades suficients abans de decidir sobre la reiterada petició de l’Executiu de Pedro Sánchez d’oficialitzar aquestes llengües a la Unió Europea. Així ho ha plantejat la presidenta de l’Eurocambra a la resta de la Mesa del Parlament aquest dilluns en una reunió a Estrasburg (França), en la qual la presidenta ha informat també de l’última carta enviada pel Govern espanyol defensant aquesta mesura, segons han explicat fonts parlamentàries a Europa Press. En la darrera de les cartes, signada pel ministre d’Exteriors, José Manuel Albares, defensava que l’ús del català, el basc i el gallec era “un afer prioritari” i un element essencial de la identitat nacional per al Govern espanyol.
Un grup de treball amb el PP i el PSC
El treball d’anàlisi li correspondrà al Grup de Treball de la Mesa sobre Llenguatge dels Ciutadans i Serveis Lingüístics que integren cinc vicepresidents de l’Eurocambra, entre ells dos espanyols: Esteban González Pons (PP) i Javi López (PSC). El grup de treball, que va ser creat el mes de setembre passat abans de l’última carta de Albares, té com a president a un eurodiputat liberal eslovac, Martin Hojsík, i compta també amb un representant de l’Esquerra europea, el francès Younous Omarjee, i un altre dels ultraconservadors d’ECR, la italiana Antonella Sberna.
Avaluar els costos de traducció
Metsola no ha posat data per a concloure l’avaluació d’impacte, però les fonts consultades parlen de “mesos més que setmanes”, al mateix temps que descarten que el treball es pugui dilatar més enllà en la legislatura. L’objectiu és tenir dades clares del cost que suposaria la traducció en les sessions plenàries quant a personal i infraestructures, però també valorar altres elements associats com si hi hauria personal qualificat suficient per a assegurar les interpretacions de les tres llengües, per exemple.
