Segons un estudi publicat per l’Universitat Pompeu Fabra, el català amb què s’expressen els infants rep més influències del castellà que el que fan servir els adults. La recerca apunta que la influència que té el castellà sobre el català varia segons l’edat que tenen els parlants bilingües de Catalunya, aquesta és una de les principals conclusions del projecte de recerca BIBA del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge de la UPF.
La investigació ha estudiat fins a quin punt el català i el castellà s’influeixen mútuament quan les persones que són bilingües les estan aprenent o estan desenvolupant els usos socials d’aquesta, centrant-se en els efectes d’aquestes interaccions, a més d’explorar si aquest procés podria repercutir en l’evolució del català i el castellà en aquelles comunitats bilingües.
La recerca s’ha fet amb una mostra d’unes 300 persones de diferents edats i graus de bilingüisme, a més de si tenen el català com a primera o segons llengua. La gran majoria eren parlants bilingües de diferents territoris de Catalunya, però també s’ha comptat amb un grup de control de persones monolingües de castellà de Castella i Lleó.
Els usos de la preposició “a” i dels verbs “ser” i “estar”
La investigació, del grup de recerca ALLENCAM, ha estudiat aquest fenomen a través de dues estructures lingüístiques concretes, estudiant l’ús de la preposició “a” davant de complements directes (que és correcta en castellà, però incorrecta en la majoria de casos en català), així com els usos dels verbs “ser” i “estar”, que presenta distincions en català i castellà.
En aquest sentit, l’estudi determina que les persones adultes van alternant l’ús del complement directe precedit o no de “a”, així com dels verbs “ser” i “estar”; però els parlants més joves, de 7 a 13 anys, fan servir només l’alternativa lingüística pròpia del castellà. Per exemple, mentre que una persona adulta va combinant ”ser” i “estar” per localitzar persones, amb expressions com “L’Anna és/està a l’escola”, els parlants més joves sempre fan servir “està”. A més, les persones adultes poden emprar o no la marca “a” en una frase, mentre els més joves sempre opten per incloure “a”. L’estudi també revela que els infants fan servir incorrectament “estar” per localitzar esdeveniments, un ús inexistent a la gramàtica tant del català com del castellà.
Una de les investigadores del projecte, Sílvia Perpiñán, destaca que “manca saber si els infants reestructuraran el seu català en el futur, a mesura que estiguin exposats a més català formal, o si aquest fenomen es consolidarà com a evolució lingüística pròpia del català. Si fos així, aquest estudi estaria documentant un canvi lingüístic en el present, en un moment en què el català es troba una situació de bilingüisme intensiu”.
El català continua perdent nombre de parlants
En aquest context de bilingüisme en el qual l’ús del català es veu fortament influenciat pel castellà destaquen també les últimes dades que s’han fet públiques de l’Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població del Departament de Política Lingüística i l’IDESCAT publicada durant el mes de febrer, on es mostrava que el català ha baixat en nombre de parlants, passant del 36,1% al 32,6% en termes percentuals. D’altra banda, aquesta enquesta d’usos lingüístics també mostra que el coneixement del català ha retrocedit en els últims cinc anys, amb un 93,4% de la població de 15 anys o més que entén el català, un 80,4% que el sap parlar, el 84,1% el sap llegir i el 65,6% el sap escriure.
A través dels resultats obtinguts en aquesta recerca s’espera que es pugui contribuir a la millora de l’ensenyament de llengües especialment en contextos bilingües i plurilingües. Les investigadores proposen revisar la formació docent per incloure-hi continguts específics sobre bilingüisme i aportar noves eines de gestió de l’ensenyament en funció de la composició de l’alumnat i de l’entorn sociolingüístic.
