Cap centre comercial de Catalunya compleix “exhaustivament” amb la normativa lingüística de l’ús del català a les botigues. Així es desprèn del darrer estudi elaborat per Plataforma per la Llengua, el qual apunta que, en els més de quaranta centres comercials que hi ha al país, “sempre hi ha algun local que no disposa de la cartellera fixa en català”. En xifres globals, dins els centres comercials de Catalunya hi ha 2.812 botigues, de les quals 443 tenen algun element de retolació erroni. És a dir, el 15,75 % de les botigues que es troben en aquests recintes comercials del país no compleixen amb la normativa de consum de Catalunya, la qual fixa que la retolació dels establiments ha de ser, com a mínim, en català.
Malgrat que el gruix de botigues sí que compleixen la norma, en tots els centres comercials hi ha, com a mínim, un establiment que no ho fa, motiu pel qual en cap recinte d’aquesta mena es compleix “exhaustivament” el codi de consum que estableix que el català ha d’aparèixer a la retolació dels locals. Ara bé, des de Plataforma per la Llengua sí que matisen que hi ha grans diferències entre els centres comercials analitzats: “Per exemple, el centre comercial que més excel·leix és L’Illa Diagonal, perquè solament hi ha un 2,87 % dels locals amb irregularitats en la retolació. En canvi, Les Mates del Vendrell és el que té un pitjor percentatge, amb el 54,54 % d’establiments amb retolació errònia“, detallen des de l’ONG del català.
Les franquícies, els grans assenyalats
Desgranant les dades de l’estudi, Plataforma per la Llengua destaca que els comerços que tendeixen més a incomplir la normativa lingüística del país són les franquícies: “Molts dels establiments són franquícies que pengen de grans cadenes que són molt poc respectuoses lingüísticament“, apunten els autors de l’anàlisi, que també avisen que hi ha botigues de grans cadenes que compleixen la norma en alguns centres comercials, però en d’altres no. És a dir, que no segueixen un criteri unificat, fet que, per a Plataforma per la Llengua, “posa en relleu que, si no es regula el model de franquícies, són potencialment una font d’incompliments dels drets lingüístics” dels clients. En aquesta línia, des dels centres comercials argumenten que, habitualment, la seva gestió amb les botigues consisteix a, llogar-los l’espai on operaran, però que en aquests contractes no es fixa cap clàusula lingüística, motiu pel qual tenen “poc control i un marge de fiscalització molt limitat” respecte als comerços que incompleixen la retolació en català obligatòria.
A diferència dels incompliments de la normativa lingüística a les botigues, l’estudi de Plataforma per la Llengua també apunta que la gran majoria de centres comercials sí que fan un bon ús del català en les seves pàgines web i xarxes socials: “Un 90 % de les webs d’aquestes grans superfícies estan en català. Pel que fa a la resta, l’entitat té el compromís de les respectives gerències que incorporaran el català en els portals webs que falten”, argumenten des de Plataforma per la Llengua. Malgrat la “bona voluntat” rebuda per part de les gerències dels diferents centres comercials, des de l’ONG del català reclamen que “assumeixin la seva responsabilitat i garanteixin els drets dels consumidors“.
